L'elecció que aquest dissabte faran els més de 17.000 afiliats del PSC, entre la continuïtat de Miquel Iceta o l'entrada de Núria Parlon com a nova primera secretària, tindrà efectes més enllà del robust però minvat partit dels socialistes catalans. La data marcada pel calendari intern per a la renovació del lideratge ha coincidit amb la convulsió del socialisme espanyol i l'obertura d'un temps de desconcert al PSOE que, previsiblement, acabarà donant-li al líder del PP, Mariano Rajoy, la presidència del govern espanyol.
En aquest nou escenari, inesperat fa només unes setmanes, l'actuació del PSC i el seu nou líder seran examinades amb lupa. No només perquè tots dos candidats hagin avançat que mantindran el 'no' a Rajoy decideixin el que decideixin els seus socis federals, sinó sobretot perquè el PSC s'ha convertit en la principal font d'oposició interna de la Gestora i, per tant, dels barons socialistes de l'entorn de Susana Díaz.
La maniobra d'aquests per apartar l'exsecretari general, Pedro Sánchez, ha fet que el PSC congeli les relacions amb la nova direcció socialista, i a Catalunya algunes veus han començat a suggerir que és hora de “repensar” l'encaix entre tots dos. Entre ells, la pròpia candidata, Núria Parlon, que aquesta setmana va introduir propostes en aquest sentit que seran debatudes en el proper congrés del partit, el cap de setmana del 4 de novembre. Iceta és més moderat en aquesta qüestió i el seu entorn treu ferro a aquest debat, sense dissimular la seva incomoditat pel nou rumb del PSOE, partit amb el qual l'actual primer secretari té un estret lligam personal.
Estabilitat contra renovació
Més enllà del paper de la força catalana en el futur del PSOE, les primàries d'aquest dissabte posaran cara a cara dos models sobre el futur del PSC, un partit que ha passat per una profunda crisi electoral des de la seva sortida del Govern, el 2010, i que es va acabar saldant amb diversos corrents catalanistes en fuga cap a l'òrbita d'ERC el 2014. L'arribada de Miquel Iceta a la primera secretaria va tenir lloc llavors com una solució de compromís, després que, precisament, l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, rebutgés el lloc. Amb tot, el lideratge d'Iceta, sense ser miraculós, ha aconseguit mitigar la sagnia dels socialistes.
Aquesta és la carta de serveis amb la qual es presenta a la reelecció l'actual primer secretari. Iceta és un polític de la vella escola que ha sabut adaptar-se als temps de la nova política i dotar al PSC post-tripartit d'un perfil nítid: centrista i oposat a l'aventurisme sobiranista. En el camp organitzatiu, ha imposat la Pax Iceta. Ara, el veterà lampista proposa superar el període de recomposició amb una proposta federal que no es tanca a la consulta sobre la independència de Catalunya, si la via federal falla, l'anomenada “via canadenca”.
A l'altre costat s'hi troba l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, etern valor emergent del socialisme català. Parlon també proposa superar amb valentia l'etapa post-crisi del PSC, però ella ho fa posant a disposició la seva bona imatge pública per pilotar una renovació de profunditat. “El lideratge que jo ofereixo no és de transició sinó de reforma a fons”, resumia la de Santa Coloma en una entrevista amb Catalunya Plural.
Parlon ve avalada per noms clau de les federacions més fortes, com la de Barcelona o la del Baix Llobregat, i el seu nom és considerat per alguns sectors del seu partit com un talismà per parar els peus a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i al seu nou partit, amb qui la de Santa Coloma comparteix gramàtica, lèxic i fins i tot any de naixement. Sortir a l'atac és una opció que podria seduir els simpatitzants socialistes més joves, però en un PSC que encara es llepa les ferides de totes les batalles perdudes en els últims anys, l'estabilitat que ven Iceta és tranquil·litzadora.
Cohesió interna, desestabilització externa
Potser per totes aquestes ferides internes que no acaben de curar-se, les primàries entre els dos candidats han estat de guant blanc. Ningú està disposat a obrir ara un front fratricida que pugui acabar d'enfonsar el vaixell. Si Parlon guanya ja ha anunciat que Iceta es quedarà al capdavant del grup parlamentari, almenys el que queda de legislatura. De manera corresponent, res fa pensar que Iceta expulsi l'alcaldessa de la seva executiva si renova mandat.
És per aquestes poques ganes de conflicte que la situació amb el PSOE incomoda de manera visible a tots dos sectors que s'enfronten a les primàries. Les enceses declaracions del nou president de la gestora del PSOE, Javier Fernández, que ha advertit que els catalans estarien “revisant la seva relació amb el PSOE” si van més enllà de la proposta federal de Granada, genera al PSC clima de malestar i sentiment d'incomprensió. Només en el congrés es veurà fins a quin punt aquests míssils de l'exterior poden desestabilitzar la cohesió de l'interior imposada per necessitat.