El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, és un polític sense màcula de corrupció, representant de la nova cara que vol mostrar Convergència amb la seva refundació en el PDECat. Però, aquest dimarts, ha perdut la oportunitat més gran que se li ha presentat com a president per mostrar la fermesa predicada contra la corrupció vingui d'on vingui.
A la reunió del Govern d'aquest dimarts, Puigdemont s'ha fet el sord davant la demanda d'ERC i s'ha posicionat a favor del conseller de Cultura, Santi Vila. Així, finalment, el PDECat ha utilitzat el poder de la Generalitat al Consorci del Palau de la Música perquè l'acusació que el representa en el cas Palau no acusi Convergència d'haver cobrat comissions de Ferrovial en les conclusions finals que presentarà aquest dimecres.
A la primera decisió de calat sobre la presumpta corrupció del seu partit que ha hagut de prendre com a president, en la balança de Puigdemont han pesat més els interessos partidistes de la seva formació que la voluntat de mostrar contundència institucional en els casos de corrupció. Una decisió que marcarà un abans i un després, almenys per ser la primera vegada en què el Govern de JxSí ha defensat en públic una decisió d'aquest tipus.
Colau protesta, ERC accepta
La portaveu del Govern, Neus Munté, ha emprat un to visiblement molest per acusar l'Ajuntament de Barcelona de falta d'honestedat per la forma en què han gestionat mediàticament aquest assumpte. Al seu entendre, el Govern ha d'esperar que hi hagi una sentència ferma abans d'emprendre mesures per recuperar “fins a l'últim euro”. Munté, a més, ha carregat contra la Fiscalia pel pacte a què ha arribat amb els saquejadors confessos del Palau perquè aquests acusessin Convergència a canvi d'una rebaixa de penes.
La decisió adoptada pel Govern, ha remarcat Munté, ha estat presa amb la unanimitat de tots els consellers, inclosos els republicans. No obstant això, ERC va deixar clar dilluns que no estava d'acord amb aquesta actuació, i va reclamar que es revisés. El partit ha portat l'assumpte a la reunió del Govern d'aquest dimarts, però no ha arribat més enllà. Els de Junqueras també han acceptat tancar la carpeta abans de posar en perill l'estabilitat de l'Executiu, pagant el preu de comprometre la seva consolidada imatge de ferro contra la corrupció.
Vila eleva la decisió al Govern
Però, si la decisió ha hagut de ser presa finalment pel president i en el si de la reunió dels consellers, és per la postura mantinguda per l'encarregat de gestionar els assumptes relacionats amb el Palau, el conseller de Cultura, Santi Vila. Va ser l'equip de Cultura, encapçalat pel secretari general, Pau Villòria, qui va dur a terme la necessària 'fontaneria' perquè les seves tesis triomfessin en la reunió del Consorci del Palau, a la qual el Ministeri de Cultura, de forma extraordinària, no va aparèixer. A partir d'allò, les queixes tant de l'Ajuntament com dels seus socis d'ERC eren previsibles.
Va ser d'aquesta manera com l'equip de Santi Vila, un conseller descrit pel propi PDECat com “l'opció autonomista” i que està en la carrera successòria a la presidència de la Generalitat, va acabar elevant una de les decisions més desagradables sobre el cas Palau des d'una discreta reunió entre institucions, celebrada al consistori barceloní, fins a la sensible reunió plenària del Govern i la seva posterior roda de premsa.
El perill de la sentència
En plena recta final del judici del Palau, quan el PDECat ja pensava que el calvari de la desfilada de testimonis i acusats s'havia acabat, l'assumpte de l'acusació del Consorci ha explotat i ha acabat marcant la primera osca al revòlver de Puigdemont. Això –en són tots conscients, al Govern– podia arribar abans o després. Però si alguna cosa és remarcable és que en aquest cas la imatge del president i de JxSí al complet ha quedat esquitxada per realment poca cosa.
Per moltes maniobres que hagi intentat la Generalitat amb l'acusació exercida pel Consorci, és impossible que en les conclusions finals del judici no aparegui el pagament de comissions de Ferrovial a Convergència a canvi d'obra pública, ja que és la tesi inicial tant de la Fiscalia com de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), que exerceix l'acusació popular.
Així doncs, el tribunal s'ha de pronunciar sobre això en la sentència. En cas d'acceptar els fets exposats pel fiscal Sánchez-Ulled, quedaria demostrada la corrupció de Convergència i, ara també, que el Govern Puigdemont va usar la seva posició privilegiada al Consorci perquè al Palau no s'hi refereixi al judici.