Raül Romeva (Madrid, 1971) tindrà el proper mes un paper que han tingut pocs polítics: és el número u en la llista de Junts Pel Sí a les eleccions catalanes del 27 de setembre, però no és el candidat a presidir la Generalitat. Ell explica aquesta excepcionalitat assegurant que el moment polític que viu Catalunya no és comparable amb cap anterior, ja que considera que aquestes eleccions seran el referèndum sobre la independència que el Constitucional va impugnar el 9 de novembre de l'any passat. Romeva, que ha estat eurodiputat dels Verds per ICV durant deu anys i sempre ha defensat la independència, torna a l'activitat parlamentària de la mà de CDC, ERC i les entitats independentistes, en una candidatura que ha promès arribar a la independència de Catalunya en 18 mesos.
Sembla que ja s'ha aclarit l'embolic de qui serà en candidat a la presidència de Junts Pel Sí. Per què va assegurar que no estava pactat?
No, ho explico. Jo no he dit que no estava pactat, he dit que no era el més rellevant de l'acord. En un marc clàssic és molt important tenir clar quina és la candidatura, quines polítiques defenses i qui serà el president del Govern, però el que estem fent ara és un procés que va diferent. El que volem el dia 27-S era fer el referèndum que no vam poder fer el 9-N. És veritat que hi ha l'acord que el president serà el senyor Mas, però és més important tota la resta que la figura del president.
Però l'enrenou ha arribat fins a tal punt que vostè ha hagut de sortir a dir que, efectivament, el president seria Mas.
S'han generat una sèrie d'especulacions que jo mateix vaig voler aclarir. La situació després de les eleccions serà transitòria, amb un govern que ens permetrà fer dues coses: començar a construir unes estructures d'Estat que necessitem per fer la desconnexió i un procés constituent. En aquest procés constituent ha de participar tothom, i que vagi de baix a dalt. La confrontació de models de país serà durant el procés constituent, no ara.
S'especula amb la possibilitat que Junts Pel Sí necessiti els vots de la CUP i que la CUP demani a canvi investir a una altra persona. Vostè estaria disposat a ser aquesta persona?
És un escenari que forma part de l'especulació. Però no és una qüestió de persones, jo no m'he ficat en aquesta història per una vocació personal.
Com que no importa qui sigui la persona, vostè acceptaria ser president si és una condició de la CUP per un Govern independentista?
És que no és una situació que tinguem sobre la taula. Està pactat que Mas sigui president, però si hi ha majoria absoluta. Si no hi ha majoria absoluta, jo no ho sé què passarà.
Baños, el candidat de la CUP, ha assegurat que Artur Mas havia fet xantatge a les entitats i a ERC amb no convocar el 27-S. ¿S'ho creu?
Les entitats ahir mateix van dir que aquesta situació no s'havia donat. Jo entenc que aquestes coses poden tenir el seu interès, però per a mi és molt més important superar una situació de bloqueig històric, i és l'argument que em val.
Però si això hagués passat, seria important, no?
El que estic tractant d'explicar és que les interioritats són importants fins a cert punt, però el repte que tenim al davant és tan important que si no afrontem el repte com a tal passa allò de l'arbre i el bosc. Enfoquem el bosc i deixem de parlar dels arbres.
Tant parlar del bosc, semblaria que no vol parlar dels arbres...
El que està passant aquí és una situació excepcional, i alguns busquen cada petita contradicció. Hi ha contradiccions en aquesta llista i en totes les llistes. El senyor Iceta diu que Catalunya ha d'estar singularitzada i els seus aliats del PSOE triguen un dia en dir-li que de cap manera. Duran fa una proposta, una disposició transitòria, i Rajoy surt a contestar-li que d'això res. Els amics de Catalunya Sí Que Es Pot diuen que s'ha de començar un procés constituent, i des de Podemos contesten que de cap de les maneres aquest procés constituent serà unilateral català.
Si el tema són les contradiccions, la candidatura de Junts Pel Sí no és original. En el que sí és original és en que, un cop arribats a una paret, no vol quedar-se discutint sobre per què hem arribat a aquesta paret sinó que vol superar-la. Perquè mentre estem discutint davant de la paret, la política regressiva a nivell competencial, econòmic i institucional, ens segueix afectant a tots.
Creu que la fórmula de les tres llistes hagués estat millor per aconseguir una majoria independentista?
Era una opció que ara no està sobre la taula, perquè hi ha hagut una acord. Jo he defensat moltes vegades que la diversitat de l'independentisme és una riquesa. Si aquest hagués estat l'acord m'hagués semblat extraordinari. Però, què té de bo l'acord que avui tenim sobre la taula? Que és un acord.
Per què creu que és una bona fórmula que el candidat sigui número 4?
Tornem. [Riu] No passa res. Perquè aquesta era la fórmula que permetia resoldre el bloqueig que portàvem mesos vivint. Hi havia un acord que ens permetia mirar endavant.
Però això crea situacions paradoxals. Per exemple, qui anirà als debats entre candidats?
Els debats són de candidats o de caps de llista?
Normalment de candidats, els debats a TV3 el 2010 i 2012 van ser anunciats com de candidats a la presidència de la Generalitat.
No, són de caps de llista, i aniran els caps de llista.
Vostè ha dit que no defensarà les polítiques del Govern anterior. ¿Això vol dir que és crític amb elles?
Això vol dir que estem començant un procés de transició i que hem de canviar les estructures. Jo no comparteixo moltes de les polítiques que s'han exercit fins ara, però és evident que per poder fer coses diferents cal una situació diferent. Aquest Govern, que jo considero que ha aplicat polítiques liberals moltes vegades, resulta que també ha fet altres coses, per necessitat. Per exemple posar impostos als dipòsits bancaris, que hagués permès un ingrés 635 milions d'euros. ¿Què ha passat amb aquest impost? Que està al Constitucional. El mateix amb l'impost sobre emissions de CO2, el de les energies nuclears, el decret sobre pobresa energètica... Jo no hauria fet moltes de les coses que ha fet el Govern de Mas, però sí d'altres que ha volgut fer i no ha pogut. Per això estic en aquesta llista, que no és la de Convergència, és una llista on està Convergència.
Sosté que la independència és una oportunitat per fer un estat més social. Pensa que l'Estat català hauria de tenir sectors estratègics sota control públic, com l'aigua, l'energia, etc?
Sens dubte. El problema a escala europea és que s'estan privatitzant sectors crucials de l'economia. Tots els que tenen a veure amb l'estat de benestar em semblen fonamentals, l'Estat ha de proveir de serveis bàsics i de forma universal. Per això fan falta dues coses: capacitat normativa i recursos. Sense recursos no ho pots fer funcionar. El problema de Catalunya és que no els té. Una manera de tenir-lo seria ara la gestió del dèficit, però hi ha un senyor que es diu Montoro que decideix que Catalunya, que suposadament ha de proporcionar aquests serveis, no podrà fer-ho, perquè ell tanca l'aixeta del dèficit. Hi ha un problema de clau, de control de l'aixeta.
Han presentat 12 propostes socials que pretenen aplicar durant el període de transició. Molts d'ells no s'havien fet abans perquè es deia que feien falta instruments d'Estat. Com els faran ara, si no tenen encara els instruments d'un Estat?
Bé, hi ha de tot, hi ha punts que es poden dur a terme de forma immediata i d'altres que requeriran d'una major capacitat normativa. Però no deixa de ser curiós que, per coses com aquests 12 punts, hi hagi gent que acusi a aquesta llista de ser de centre-esquerra. Demostra que potser les coses aquí no són blanc i negre. Jo he reivindicat tota la meva vida la gestió la gestió de la complexitat. No perquè no estigui d'acord en tot amb tu estic en desacord en tot amb tu.
La gran majoria d'estructures d'Estat estan sense fer. Creu que tindran temps de posar en marxa en 18 mesos coses com una agència tributària?
Si hi ha una gran majoria social i parlamentària el 27-S, serà més fàcil. Normativament i en termes de capacitat, es pot. De fet tenim a la llista gent com Carles Viver Pi-Sunyer, gent que ha treballat aquests temes des del Consell Català per a la Transició Nacional. És innegable que és complex, però anirà més ràpid si tenim una gran majoria.
S'ha dit que hi haurà una conselleria d'exteriors. El seu paper en el nou govern serà aquesta conselleria?
Honestament, no s'ha parlat ni negociat. És cert que m'he dedicat tota la vida a les relacions internacionals i que no seria un paper que em fos estrany, però insisteixo que no està ni tancat, ni negociat, ni decidit.
Durant la redacció del nou text constitucional, seria possible que el grup de Junts Pel Sí votés dividit, en una lògica d'esquerra i dreta?
Junts Pel Sí té molt clar per què estem junts i juntes. En tot el que està dins de l'acord que permet que Junts Pel Sí formi una coalició, entenc que anirà en la mateixa direcció. Una altra cosa és que hi ha aspectes que no tenen a veure amb això, i cadascun ideològicament ha de poder decidir. Miri, jo vinc d'un grup, el grup dels Verds Europeus, on això està a l'ordre del dia. I a mi em sembla que això és una riquesa, la disciplina de partit està molt superada. La nova política implica que tu facis acords per fer coses concretes respectant la diversitat de la societat i de les formacions. L'únic límit és la coherència amb el programa.
Vostè coneix el panorama internacional. Creu que la resta d'estats reconeixerien un nou estat català?
La clau d'això és que hi hagi un mandat democràtic clar. Quan diuen que ens reconeixeran cal recordar que en un escenari d'indefinició cap estat et reconeix però, per l'experiència que tinc, en el moment en què tu tens un mandat clar, a Europa hi ha dos principis que estan en igualtat: principi de legalitat i principi democràtic. El principi de legalitat vol dir que un estat europeu ha de respectar les lleis, i garantir la seguretat jurídica. Però després hi ha un altre principi, d'igual valor, que és el principi democràtic. És a dir, que les lleis es canvien democràticament.
Si a Catalunya hi ha un mandat democràtic clar, incontestable, tindrem un reconeixement internacional clar, i a Europa es posaran facilitats. El cas escocès és un exemple d'això. Si a Escòcia hagués guanyat el “sí”, Europa estava perfectament preparada per acollir un nou estat. La diferència amb el cas català és que allà hi havia un acord amb l'Estat, i aquí no. Què podrà fer Europa en aquest cas? Si el 27-S hi ha un mandat clar a Europa veuran que el problema no és de Catalunya, que potser el problema és l'Estat espanyol.
Catalunya podria quedar fora de la UE, almenys temporalment?
Podria quedar fora un temps, o no. Hi ha moltes maneres d'afrontar això. En el cas escocès no hi hagués hagut un període fora, simplement tenia 18 mesos de transició durant els quals es preparava tot el marc legislatiu. La circumstància que fa que Escòcia i Catalunya siguin escenaris diferents al cas d'una ampliació clàssica és que tu ja tens al teu haver tot el marc legislatiu comunitari, que és fonamental
Després de la declaració solemne que farà el Parlament si hi ha majoria independentista, ja no hi ha marxa enrere, o hi ha supòsits en què es podria, per exemple, negociar amb l'estat?
Aquesta declaració significaria que no hi ha alternativa a caminar cap endavant. I si n'hi ha, que me la expliquin, perquè jo no la veig. Si arriba una resposta de l'Estat? Bé, aquest “si” és una condicional sideral, però ja parlaríem, ja veuríem llavors. Però qualsevol negociació que es pugui fer partiria de la base que Catalunya sigui un subjecte sobirà. Hi ha qui parla d'estat federal. Podríem arribar a parlar de federalisme, a condició que el subjecte a federar sigui una Catalunya sobirana. Sense aquesta prèvia no hi ha altra opció vàlida. Per això jo plantejo majories que van més enllà de Junts Pel Sí, quan sento parlar a companys d'altres partits entenc que aquesta és una qüestió prèvia que comparteixen, només que no estan d'acord amb el camí. Però han de saber que si el 27-S no hi ha una majoria clara que aposta per fer això, les interpretacions que es facin seran totalment interessades, es dirà que Catalunya no vol ser sobirana.