La portada de mañana
Acceder
16 grandes ciudades no están en el sistema VioGén
El Gobierno estudia excluir a los ultraderechistas de la acusación popular
OPINIÓN | 'Este año tampoco', por Antón Losada

La Renda Garantida de Ciutadana supera la fase de Comissió i encara un futur incert

La Renda Garantida de Ciutadania (RGC), portada al Parlament per una iniciativa legislativa popular, va passar dimarts la fase de Comissió però té davant un futur força incert. El següent pas és que la Llei que ha de regular aquesta RGC sigui debatuda en Ponència, a la qual els diferents grups polítics tenen dues setmanes per presentar les seves esmenes. La configuració política de l’actual Parlament i les posicions que s’han anat prefigurant en la fase de comissió fa molt difícil creure que la Renda Garantida de Ciutadania que figurava en la Iniciativa Legislativa Popular que van firmar més de 120.000 persones sigui aprovada sense canvis importants per la Cambra legislativa catalana.

La Comissió de Benestar, Família i Immigració ha escoltat la vuitantena de compareixences que han exposat els pros i contra d’aquesta ILP. Un dels temes més controvertits ha estat el del cost d’aquesta Renda Garantida, que, segons el Govern de la Generalitat, en l’informe que va fer arribar a la Comissió, costaria 3.660 milions d’euros. En canvi, els promotors de la ILP redueixen aquesta xifra a entre 1.500 i 2.300 milions d’euros. Grups polítics que han signat la ILP, com el PSC o ERC, consideren que aquesta quantitat està fora de l’abast de la capacitat financera de la Generalitat, per bé que els seus impulsors consideren que aquesta quantitat inclou partides que s’estalviarien d’altres apartats de despesa pública, com la Renda Mínima d’Inserció i d’altres ajuts socials.

A la sessió de cloenda de la Comissió hi van participar els dos portaveus de la ILP –Sixte Garganté i Diosdado Toledano– que van expressar la seva convicció que el Govern català pot fer front al compromís de garantir que tots els ciutadans comptin amb un ingrés mensual mínim de 664 euros. La ILP també preveu que els nuclis familiars de dues persones rebin menys del doble d’aquesta quantitat (1.129 euros) i així successivament. Les unitats familiars de 7 persones rebrien 3.453 euros; és a dir, menys de 500 euros cada una. A aquestes quantitats hi tindrien dret tots els ciutadans residents a Catalunya i que no rebutgin ofertes de treball dignes que s’adiguin amb els seus coneixements i aptituds.

Coincidint amb la finalització dels treballs de la Comissió, la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), que agrupa un centenar d’organitzacions sense afany de lucre i que atén prop de 800.000 persones l’any, ha fet pública una nota on insta el Parlament a aprovar amb urgència “mesures que assegurin uns mínims vitals per tothom”. “La urgència d’una prestació com la que planteja aquesta ILP, agreujada per la reforma pendent de la Renda Mínima d’Inserció, exigeix accions immediates que no poden veure’s posposades ni interrompudes per les eleccions del 27-S, i per garantir aquesta continuïtat instem les forces polítiques a incloure en els seus programes electorals l’acord que adopti el Parlament com a punt de partida”, es llegeix en aquest comunicat.

La RGC està recollida a l’Estatut d’Autonomia vigent que indica, en el seu article 24.3, que “les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen”.

Els diputats estan, per tant, obligats a arribar a algun tipus d’acord que satisfaci aquest compromís estatutari. Els portaveus de la ILP han anunciat, però, que retiraran la seva proposta si consideren que queda desvirtuada després de passar per la Ponència i el Ple del Parlament.

Queden 6 plens abans no es dissolgui el Parlament, si finalment es celebren eleccions el 27 de setembre, i hi ha 25 lleis en tramitació. A la darrera sessió de la Comissió, la portaveu de CiU a la Comissió, Anna Figueras, ja ha recordat als promotors de la ILP que aquestes iniciatives tenen l’avantatge que no decauen si el Parlament es dissol. És a dir que CiU contempla que no s’aprovi en aquest mandat. Entre la pressió del poc temps disponible i les discrepàncies entre els grups polítics catalans sobre aquesta qüestió, el futur de la Renda Garantida de Ciutadania es presenta bastant incert.