Quants diners públic es van bolcar a Spanair? Com a mínim, 211,25 milions d'euros. La Sindicatura de Comptes ha publicat aquest dijous un informe en què detalla les ajudes que la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona van prestar a l'aerolínia entre 2009 i 2012 a través d'aportacions de capital i de préstecs directes i indirectes a altres accionistes de Spanair.
L'anàlisi de l'entramat societari pel qual viatjava els diners públics per finançar una aerolínia ruïnosa conclou que el muntant de fons públics bolcats a Spanair va dels 211,25 als 252,79 milions d'euros. La Sindicatura no proporciona la suma total de capital públic injectat en l'aerolínia a causa de la diversitat de societats de l'administració que van participar a Spanair i a la combinació de participacions públiques i privades.
La diferència de quaranta milions s'explica per dos motius. El primer, la consideració dels fons aportats per Fira de Barcelona, un dels integrants del consell d'administració de Spanair. La Sindicatura ha acceptat les al·legacions de la Fira, que argumenta que les inversions que va realitzar a Spanair per valor de 25,5 milions d'euros procedien de fons propis, de manera que no poden considerar inversions públiques. No obstant això, en l'accionariat de Fira de Barcelona participen tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona.
A més, durant l'últim any d'activitat de Spanair hi ha altres 16.040.000 d'euros aportats entre el consorci Turisme de Barcelona, la Fira i empreses dependents de la Generalitat a l'empresa que controlava el 86,09% de Spanair que la Sindicatura qualifica com “altres aportacions”, i que en l'informe no figuren ni com a préstecs ni com a aportacions de capital.
La quantitat de diners públics injectat en la companyia aèria ha augmentat a mesura que s'han conegut càlculs al respecte. Un primer intent de dilucidar el muntant de fons aportats per les administracions a Spanair el va realitzar l'any passat l'Anuari dels silencis mediàtics que edita Grup Barnils, que el va xifrar en 173 milions. Durant el judici pel concurs de creditors de la companyia les estimacions van arribar als 185,5 milions. Avui l'informe de la Sindicatura eleva la quantitat fins a, almenys, 211,25 milions.
La participació de l'administració catalana durant quatre anys a Spanair va ser l'últim intent per salvar la companyia i, de passada, intentar situar a l'aeroport del Prat com a referència internacional. Les successives aportacions a Spanair van coincidir amb les primeres retallades de despesa social realitzades per l'últim govern tripartit i el primer executiu liderat per Artur Mas.
Els intents no van evitar el fracàs: Spanair va cessar la seva activitat el 27 de gener de 2012, deixant en terra a gairebé 23.000 passatgers, i el 30 de gener d'aquell any va presentar concurs de creditors amb un passiu de 474 milions d'euros. El tancament de l'aerolínia es va precipitar després de la negativa de Qatar Airways a entrar en l'accionariat de l'empresa, motivada per la denúncia d'una associació d'aerolínies davant la UE per determinar si els recursos públics injectats a Spanair podien considerar ajudes d'Estat.
No obstant, segons el jutjat mercantil número 10 de Barcelona, la companyia hauria d'haver sol·licitat el concurs com a màxim el 31 d'agost de 2011. El jutge va considerar que la situació d'insolvència de l'aerolínia es va agreujar durant aquests cinc mesos, període en el que, no obstant això, les administracions van seguir injectant diners a Spanair.
Gairebé tots els membres de l'últim Consell d'Administració de Spanair, entre ells el seu expresident Ferran Soriano, l'empresa de la Generalitat Avançsa, i també la societat Fira de Barcelona i Inversions Turístiques i Comercials (Iticsa), filial de Turisme de Barcelona, van ser condemnats el passat mes de setembre a dos anys d'inhabilitació per gestionar patrimonis aliens.
La sentència, actualment recorreguda pels condemnats davant l'Audiència Provincial de Barcelona, va qualificar com a culpable el concurs de Spanair i va condemnar a Soriano, als membres del consell d'administració i a Avançsa a pagar solidàriament 10,8 milions d'euros.
A més del recorregut judicial, el fiasco de Spanair també es va tractar en una comissió d'investigació al Parlament. CiU, PSC i ERC van rebutjar a principis de mes que de l'actuació de la Generalitat en l'aerolínia s'haguessin de derivar responsabilitats polítiques, com sí ho van estimar ICV-EUiA, PP i Ciutadans.