La segona jornada de la UPEC va començar amb una taula sobre les possibilitats d’un nou sistema econòmic. L’economista David Lizoain va recordar l’importància de tenir en compte el factor terra alhora que va criticar el discurs sobre la competitivitat. “Aquest discurs vol dir que, en el repartiment de la riquesa, hi haurà més per al capital i menys per al treball”, va sostenir. Va expressar la necesitat d’apostar pel control comú en contra de la lògica neoliberal.
Iolanda Fresnillo, membre de la Plataforma per l’Auditoria Ciudadana del Deute, va centrar la seva intervenció en la questió del deute i va explicar que “s’ha produït una socialització de les pèrdues en els últims anys a causa de mecanismes com els rescats bancaris”. Per aquesta raó, va defensar que “el deute il·legitím no s’ha de pagar”. En aquest sentit, Fresnillo va subratllar la necessitat de realitzar auditories del deute per part dels ciutadans i no dels experts“. ”S’ha d’aprendre d’Amèrica Llatina“, va dir referint-se a processos com a l’Equador on part del deute extern s’ha considerat il·legítim i no s’ha pagat.
L’economista Lluís Torrens, per la seva banda, creu que la sortida de la crisi passa pel decreixement i fa diverses propostes concretes: la reducció del temps de treball i del sou, la renda bàsica i una nova fiscalitat. “La renda bàsica universal fa que cap treballador hagi d’acceptar una feina en condicions indignes, afavoreix l’emprenedoria, evita l’exclusió financera, empodera les persones”, va afirmar. En la seva opinió, el temps alliberat per la reducció del temps de treball ha de servir per a realitzar activitats que serveixin pel bé comú.
La construcció del comú
El segon debat del matí es va centrar en la construcció del comú. Carme Porta, promotora de la ILP per una Renta Garantida de Ciutadania, va remarcar que aquest mecanisme, està present en l’article 24.3 de l’Estatut de Catalunya votat el 2006 però no s’ha desenvolupat encara. “La renda bàsica universal té com a objectiu que ningú estigui per sota del llindar de pobresa”, va explicar. El primer pas seria la renda garantida que té per objectiu que es pugui ser pobre amb dignitat.
Per al catedràtic de ciència política Joan Subirats, “en els darrers 30 anys la societat s’ha desmobilitzat en relació amb allò públic que s’ha transformat en una cosa burocràtica i institucional perquè s’ha delegat”. Per fer-hi front, Subirats considera que “tenim la possibilitat de recuperar la mirada que veu allò públic més enllà d’allò institucional”. En aquest sentit, creu que s’ha d’agafar l’exemple d’Amèrica Llatina on la recuperació de l’estat no s’ha acompanyat de la pèrdua de la participació ciutadana.
Pel que fa a l’intervenció del catedràtic de dret del treball Eduardo Rojo Torrecilla, es va centrar sobretot en els canvis del món del treball. “L’increment del nombre d’autònoms, certs o falsos, suposa un canvi notable del mercat del treball”, va dir. Rojo va subratllar que el temps parcial és molt elevat a Espanya i que, en molts casos, molts empleats treballen 6 o 7 hores diàries tot i tenir un contracte de mitja jornada. També va remarcar que existeixen diversos col·lectius que tenen especials dificultats en aquest mercat, com ara els joves, els majors de 45 anys o els estrangers extracomunitaris.
Què decidim amb el dret a decidir?
A la tarda es va reprendre el debat per parlar del dret a decidir i el model de país. La primera intervenció ha estat la de Ferran Pedret, diputat del PSC al Parlament. Va remarcar que el dret a decidir és una especificitat del debat polític català que difícilment es troba en manuals de dret o ciència política. El diputat considera que cal parlar de dret a l’autodeterminació i va remarcar que se’n pot parlar d’aquest dret a nivell intern o extern. “No es pot comparar Catalunya no és el dels pobles no autònoms o sotmesos a l’ocupació estrengera”, va dir en referència al nivell extern. En canvi, si que considera inalienable el dret a l’autodeterminació. “Som una nació, sí, però no per això tenim el dret a autodeterminar-nos, sinó que el té tothom”, va dir, i en aquesta línia va afegir que “el problema de sobirania més gran que hi ha avui en dia el tenim els catalans però també espanyols, italians o francesos”. “Cal tornar a eixemplar la capacitat de decidir per no treure el sentit a la democràcia”, va concloure.
Miquel Caminal, catedràtic de ciència política de la UB, va començar per celebrar que aquest debat tingués lloc un 4 de juliol. “No sé si el 4 de juliol els americans van exercir el dret a decidir, tampoc sé si van exercir el dret a l’autodeterminació, el que van fer va ser autodeterminar-se davant l’imperi britànic”, explica. El catedràtic va reivindicar les diverses formes del catalanisme polític, “l’autonomista, la federalista i la independentista”, i va assegurar que “cal trobar el mínim denominador comú en aquesta pluralitat, que no és la independència, sinó proposar un canvi en les relacions amb Espanya”.
Aquesta proposta va ser recollida per Joan Ridao, professor de dret a la UB i antic Secretari General d’ERC, que va començar la intervenció afirmant que “alguns de nosaltres ja vam provar en primera fila d’arribar a un acord amb l’Estatut i ja vam veure que no funcionava”. Ridao va repassar el paper del catalanisme fins a concloure que “ara s’ha produït un canvi radical dins el catalanisme que ha fet el sobiranisme hegemònic”. L’exdiputat, ha remarcat que “Catalunya ja no és el motor d’Espanya, sinó que té unes necessitats econòmiques importants”.
La segona jornada ha finalitzat amb la presència de la periodista Ariadna Trillas, de la revista Alternativas Económicas, que ha explicat el projecte de la publicació. Inspirada en el model de la seva homònima francesa i constituïda en cooperativa, aquesta revista vol fer l’economia accessible i explicar allò que interessa a la gent del carrer. El també periodista Siscu Baiges, membre de l’associació d’amics de la revista ha remarcat la importància de les eines que aporta per entendre la situació que estem vivint actualment.