Un dels projectes més controvertits de l'economia catalana dels últims anys apareix a la llista de morosos que l'Agència Tributària ha publicat aquest dimecres. Es tracta de l'aerolínia Spanair, que encara deu 7,19 milions d'euros al fisc. El projecte frustrat del govern tripartit d'esquerres i del primer executiu d'Artur Mas per crear una aerolínia catalana suma així un altre capítol en el seu historial de fracassos.
I és que la injecció de diners públics a l'aerolínia va ser constant des de 2009 a 2012. Un informe de la Sindicatura de Comptes va xifrar l'aportació pública a Spanair entre 211 i 252 milions d'euros. L'òrgan fiscalitzador català no va aportar la suma total de capital a causa de la diversitat de societats de l'administració pública (tant de l'Ajuntament de Barcelona com de la Generalitat) que van participar a Spanair i a la combinació de participacions públiques i privades. La comissió d'investigació que es va celebrar la passada legislatura al Parlament tampoc va servir per dilucidar la quantitat concreta de diners públics. De fet, malgrat les evidències, CiU, ERC i el PSC van rebutjar que les administracions públiques tinguessin responsabilitat política en la fallida de l'aerolínia Spanair.
La participació de l'administració catalana durant quatre anys a Spanair va ser l'últim intent per salvar la companyia i, de passada, intentar situar l'aeroport del Prat com a referència internacional. Les successives aportacions a Spanair van coincidir amb les primeres retallades de despesa social realitzades per l'últim govern tripartit i el primer executiu liderat per Artur Mas.
Els intents no van evitar el fracàs: Spanair va cessar la seva activitat el 27 de gener de 2012, deixant en terra a gairebé 23.000 passatgers, i el 30 de gener d'aquell any va presentar concurs de creditors amb un passiu de 474 milions d'euros. El tancament de l'aerolínia es va precipitar després de la negativa de Qatar Arways a entrar en l'accionariat de l'empresa, motivada per la denúncia d'una associació d'aerolínies davant la UE per determinar si els recursos públics injectats a Spanair podien considerar ajudes d'Estat, vulnerant així les normes de competència.
Fonts jurídiques consultades per Catalunya Plural han explicat que encara és aviat per deduir qui ha de pagar el deute de Spanair amb Hisenda, ja que la seva liquidació encara es troba als tribunals després del recurs dels administradors de l'aerolínia a la sentència emesa pel jutjat mercantil 10 de Barcelona el mes de setembre de 2014.
Els tribunals van considerar culpable el concurs de Spanair i van condemnar a la cúpula de la companyia, entre ells l'expresident de la companyia Ferran Soriano, ara director general del Manchester City, ja Avançsa, dependent de la Generalitat, a pagar solidàriament 10,8 milions d'euros. La sentència també va inhabilitar per a la gestió de patrimonis aliens durant 2 anys a gairebé tots els consellers, entre ells al propi Soriano, a l'empresa de la Generalitat Avançsa, com a administrador de fet de l'empresa, a la societat Fira de Barcelona ja Inversions Turístiques i Comercials (Iticsa), filial de Turisme de Barcelona.