El pronunciament del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, que ahir va aturar el desallotjament del bloc ocupat per la PAH a Salt, podria establir un precedent important en les resolucions judicials sobre desnonaments. El Tribunal va determinar aquest dimecres que, en compliment del Conveni Europeu de Drets Humans, l’Estat ha de respondre, abans de fer efectiu el desallotjament, com garantirà els drets de les persones que hi viuen. Per això, de moment ha quedat ajornat fins el proper 29 d'octubre, quan el TEDH emetrà una resolució en ferm.
L’advocat gironí Benet Salellas, que portava el cas de l’edifici, propietat del Sareb -el banc dolent- celebra el que interpreta com un punt d'inflexió. “Que algú exigeixi a les autoritats espanyoles que doni explicacions abans de fer fora algú de casa seva, és un precedent que ja no es desfà, independentment del que resolgui el tribunal el dia 29”, assegura. I afegeix que “ens serveix de precedent per dir que els habitants dels immobles tenen uns drets”.
Jaume Asens, advocat de l’Observatori DESC, entitat que ha participat en la redacció del recurs, explica que “aquesta mesura l’haurien d’aplicar els tribunals espanyols, perquè els convenis europeus són d’aplicació a Espanya, però no ho fan per manca de cultura jurídica”. “Normalment només s’aplica el cos jurídic espanyol i no es tenen en compte els convenis internacionals, que estan ratificats per l’Estat”, lamenta. Tot i així, considera que la resolució d’Estrasburg servirà per donar visibilitat al conveni entre el col·lectiu de jutges espanyols.
Per la seva banda, el Síndic de Greuges Rafael Ribó considera que “s’obre un periode per a negociacions i perquè hi hagi un diàleg entre la Sareb i l’Agència d’Habitatge de la Generalitat, perquè el patrimoni de la Sareb, en part públic, serveixi per solucionar una problemàtica social”. En aquest sentit, el Síndic ha emès una resolució aquest dimecres que insta a l'Estat a que obligui al Sareb a destinar a lloguer social el 30% dels immobles obtinguts a baix cost, i que siguin les administracions i les entitats socials qui ho gestionin.
Necessitat de canvis polítics
Necessitat de canvis políticsPer Salellas, “tard o d’hora ha d’haver-hi una reforma legal que faci tenir en compte la situació de les persones que viuen en un immoble abans de desallotjar-lo”. Defensa, tot i assegurar que és una proposta molt reformista, l’acostament a models com el francès, “de començar a plantejar que no hi pot haver un desallotjament sense garantir què passarà amb les famílies que viuen en aquell habitatge”.
“Al final l’immoble, les propietats i tot això està al servei de les persones i no al revés, i més quan parlem d’habitatge públic o semi-públic com és el cas de la Sareb”, afegeix Salellas. No obstant, tot i desitjar un canvi, remarca que “ja és trist que sigui la justícia la que hagi de marcar el camí al legislador”.
Jaume Asens remarca també la importància de la mobilització social en aquest procés: “Abans de judicialitzar els drets, s’han de polititzar, se’ls ha de dotar de contingut polític. És a dir, que fa falta un acompanyament de mobilització per fer més fàcil que siguin exigibles als tribunals”. L’advocat considera que només ha estat possible la ràpida resposta del tribunal gràcies a la pressió exercida per la PAH a tots els nivells.
La PAH exigeix lloguer social al banc dolent
La PAH exigeix lloguer social al banc dolentLa Plataforma de Afectados por la Hipoteca, igual que el Síndic de Greuges, ha exigit una reunió urgent amb la Sareb i la Generalitat per negociar lloguer social per a les famílies que viuen al bloc de Salt. En un comunicat, la PAH reclama una trobada on hi hagi, a més de l'administració competent i el banc dolent, els representants del Banco Mare Nostrum, que gestiona l'edifici. El termini que dóna la plataforma és fins el proper 24 d'octubre.
La solució passa, segons la PAH, per regularitzar la situació de les 43 persones que viuen a l'immoble -21 d'elles menors d'edat- a través del lloguer social.