Veïns i entitats de Poble-sec i Sant Antoni impulsen una plataforma per aturar el Pla Paral·lel
Una plataforma veïnal amb diversos accents serà la veu opositora al Pla Paral·lel. A partir d’ara, les diferents esmenes a la polèmica remodelació d’aquesta important artèria de Barcelona es vehicularan pel mateix camí i sota el paraigües d’una única plataforma que mirarà d’aturar, o influir, un projecte que “no té el suport de bona part del veïnat”, tal i com sostenen els impulsors de la plataforma, que tindrà el nom d'Aturem el Paral·lel.
Aquest diumenge 11 de maig, col·lectius del teixit associatiu tradicional, associacions de veïns, assemblees de barri, col·lectius culturals i veïns dels barris de Poble-sec i Sant Antoni van arribar a un acord de mínims per unir-se i pressionar amb més força a l’Ajuntament. “Abans de seguir amb el projecte, cal que s’escolti als veïns, ignorats en les comissions de seguiment que s’han fet fins ara”, deien els assistents que, després de gairebé cinc hores de debat, van donar per aprovada la nova plataforma.
El primer objectiu d''Aturem el Pla Paral·lel' és, com el seu nom indica, l’aturada de l’actual projecte de reforma i un nou procés de participació veïnal que hauria de satisfer tres eixos. D’una banda el replantejament de les noves placetes a les cruïlles del Paral·lel amb l’eixample de Sant Antoni; la reformulació de la inversió econòmica en la nova il·luminació pressupostada en 2,8 milions d’euros; i la necessitat d’un Pla d’usos a favor de l’economia social. Mentrestant, els veïns demanen una moratòria immediata en les llicències d’hotels, pisos turístics i terrasses.
Per dur-ho a terme, els veïns han format diverses comissions —de negociació, de continguts, de difusió i de comunicació— i des d’avui s’han posat a treballar en una agenda d’accions immediata. Sobre la taula es preveuen mobilitzacions de cara el mes de juny, accions de sensibilització veïnal i, com a eina de lluita, estudien impulsar un Pla d’usos, un instrument urbanístic que podria regular l’ús del sòl i les activitats públiques. “Un Pla d’usos pot ser una eina interessant si es fa amb i per al veïnat o pot ser un element més al servei l’especulació i dels mercats si passa com a Ciutat Vella”, alerten algunes associacions de la plataforma.
Un Paral·lel pels veïns o pels turistes?
Entre les principals punts d’oposició els veïns demanen que els beneficiaris de la remodelació siguin els ciutadans i lamenten que el pla es faci per afavorir el lobby turístic. “És evident que si l’Ajuntament, des del primer moment ha tingut com a principal aliada una fundació privada els seus interessos siguin privats”, sosté l’associació d’urbanisme Raons Públiques, que va dinamitzar l’assemblea de diumenge.
Un altre dels inconvenients que troben els activistes són les conseqüències del Pla, al que, diuen, li ha mancat un estudi sociològic rigorós per determinar-ne els riscos. Segons l’Assemblea de Barri del Poble-sec, un dels col·lectius més actius que nodreixen la nova plataforma, “el barri ja està patint els efectes de la turistificació, com ara la revalorització del sòl, l’augment del preu de la vida, o el risc de gentrificació”, és a dir, la substitució dels veïns tradicionals per altres amb més poder adquisitiu.
El Pla de l’Ajuntament, que té com a principal soci la Fundació El Molino (FEM), preveu la creació de sis placetes en forma de ‘Y’ que no convencen els veïns. “Creiem que les places haurien de ser rectangulars, això facilitaria que s’hi puguin fer activitats al carrer”, sosté Toni Oller, de l’associació sociocultural Talia Olympia, que demana recuperar l’esperit del Paral·lel, on les actuacions de petit format a la via pública –“sempre amb mediació veïnal per conciliar l’activitat artística amb el descans veïnal”— eren el pa de cada dia.
Despesa excessiva en il·luminació
Segons dades facilitades pel mateix consistori, del pressupost total del Pla, que estarà enllestit en deu mesos, és de 9.500.000 euros. El 30% d’aquesta xifra es destinarà a il·luminació, és a dir, prop de 2,8 milions d’euros, dels quals 1,1 milions seran per a noves faroles d’última generació (6.500 euros cada una), equipades per exemple amb càmera de vídeo vigilància, connexió wifi i sensors mediambientals. I és que l’enllumenat de l’avinguda és un dels principals canvis que preveu el projecte, que contempla un joc de llums funcionals i un altra d’ornamentals per convertir l’avinguda amb el “Brodway barceloní”, com defensa el Pla del consistori.
Amb el veïnat de la zona mobilitzat, les reaccions polítiques de les forces de l’oposició no es faran esperar. Val a dir que fins ara ha estat habitual veure representants de la CUP i de Procés Constituent a les assemblees de debat prèvies a la creació de la plataforma. Ara és també ICV-EUiA qui es posiciona sobre el tema en declaracions a aquest mitjà: “El Pla Paral·lel no té una concepció transversal que faci d’eix vertebrador dels barris, sinó que té vocació de connectivitat entre els creueristes que arriben al Port i Montjuïc”, sosté el cap de files d'ICV a barcelona, Ricard Gomà, que creu que la reinterpretació de CiU del Pla inicial –aprovat sota mandat de l’alcalde Jordi Hereu— s’inscriu en la lògica de ciutat de Trias.
En un moment en què la ciutat ha viscut diversos processos de lluites davant de privatitzacions –com ara les del Parc Güell, el Castell de Montjuïc, el els usos del Port o el recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau— l’avinguda del Paral·lel té tots els números per ser el següent conflicte entre el model de ciutat imperant i les resistències veïnals. Mentrestant, el projecte segueix en plena execució.
