El judici del cas Palau, que després de més de 30 sessions bé es podria anomenar cas Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ha quedat vist per a sentència aquest divendres. L'extresorer de CDC, Daniel Osàcar, ha volgut fer servir el seu dret a l'última paraula per negar que hagués canalitzat les comissions que Ferrovial hauria pagat al partit a través de l'auditori. La seva intervenció ha combinat passatges bíblics amb crítiques al fiscal, Emilio Sánchez Ulled.
Visiblement emocionat, Osàcar s'ha definit com un home “íntegre, honest i honrat”. “Porto el Palau al cor, com poden pensar que l'he saquejat?”, ha apel·lat al tribunal, al que ha demanat que no el jutgi “per narracions més o menys brillants però tendencioses i allunyades de la realitat i sense proves”.
Es referia així l'extresorer a l'acusació del fiscal Sánchez Ulled, que demana per a ell vuit anys de presó per tràfic d'influències i blanqueig de capitals. No ha estat l'únic dard. “El fiscal ha intentat involucrar-me en el cas amb resultats molt negatius”, ha sostingut Osàcar, que ha estat assenyalat com la persona a la qual es referia la columna d'un document d'Excel confiscat al Palau anomenada “pagaments a Daniel”. La columna del costat es titulava “Ferrovial”.
Desafiant, l'extresorer ha indicat que podria haver aportat al judici “70 o 80” testimonis que haurien assegurat al fiscal “que Osàcar no és ni corrupte ni lladre ni un delinqüent, sinó un home de bé, senzill i humil que durant anys ha dedicat el seu temps a ajudar els altres en el camp moral, educatiu, religiós, polític i social, escoltant a qui necessita ser escoltat i acompanyant a qui està sol”.
En el tram final de la seva última paraula, Osàcar s'ha referit a la seva condició de creient: “Sóc catòlic practicant i un home d'església que procura seguir el camí de l'Evangeli, que ens demana asserenar els nostres cors i no tenir por”. També ha citat un passatge de la Bíblia -Isaies, capítol 50- on es proclama que “viure a prop de qui em declara innocent em dóna força, coratge i serenitat”.
CDC rebaixa la seva lucre de 6,6 a 2,4 milions
Abans de l'última paraula, la defensa de CDC, que seu a la banqueta com a responsable a títol lucratiu de l'espoli del Palau, ha xifrat en 2,4 milions d'euros, com a màxim, la quantitat que se li podria reclamar per presumptes comissions rebudes de la constructora Ferrovial, en el cas que es consideri provat el seu finançament irregular.
L'advocat de CDC, Xavier Melero, ha sostingut que, si l'Audiència acaba declarant la responsabilitat lucrativa del partit en l'espoli, aquest hauria de pagar un màxim de 2,4 milions, enfront dels 6,6 milions que li exigeix la Fiscalia. D'altra banda, l'advocat ha considerat que la refundació de CDC al PDECat per la seva possible implicació en el cas Palau és un “acte de contrició i d'examen de consciència únic en la democràcia espanyola”.
Melero ha invocat la jurisprudència per a al·legar que els milions d'euros que l'extresorer de CDC, Carles Torrent, va rebre suposadament en efectiu del Palau de la Música en comissions il·lícites de Ferrovial no es poden reclamar al partit, ja que el desviament hauria estat materialitzat per Torrent, que va morir sense ni tan sols haver estat investigat.
Gemma Montull denuncia una persecució
Ni els exresponsables del Palau, Fèlix Millet i Jordi Montull, ni dos exdirectius de Ferrovial acusats han fet ús del seu dret a l'última paraula. Sí que l'ha exercit l'exdirectora financera del Palau, Gemma Montull, que ha dit ser víctima d'una persecució des de l'inici del procés.
Així, ha explicat que ha rebut insults pel carrer com ara “lladre” o “filla de ...”. “Vaig obrir una botiga i cada dia fins que la vaig tancar vaig tenir escopinades a la porta, la gent feia les seves necessitats ... Em deien 'nena jo de tu tancaria perquè socialment estàs morta'”, ha relatat. També ha explicat que quan estava en un supermercat un home la va aturar i li va retreure que comprés “si en dos dies estaria a la presó”.
La sentència, a la tardor
Escoltats els arguments d'acusacions i defenses, ara el tribunal de la secció 10 de l'Audiència de Barcelona, que ha presidit la magistrada Montserrat Comas, haurà de dictar sentència, el ponent de la qual serà el magistrat Julio Hernández. Comas, al final del judici, ha agraït a les parts el seu comportament en el judici i ha avançat que la sentència es coneixerà després de l'estiu.
El presumpte finançament irregular de CDC amb comissions de Ferrovial ha eclipsat l'espoli de 25 milions d'euros –confessat en part– que van perpetrar els excaps del Palau, Fèlix Millet i Jordi Montull. Tots dos van fer servir fons del Palau per pagar obres a casa seva i altres despeses “festives”, en paraules del fiscal Emilio Sánchez Ulled, com lingots d'or i viatges a la Polinèsia.
I és que Millet i Montull van delatar CDC a la seva declaració com a acusats del mes de març en confessar el que havien callat durant vuit anys d'instrucció. Van confirmar la tesi del fiscal, és a dir, que el Palau va ser “la canonada” per la qual Ferrovial va pagar 6,6 milions al partit a canvi d'obra pública. Les seves paraules han servit perquè el fiscal demani rebaixar les seves penes, i també la de la filla de Montull, Gemma. La petició fiscal per a ella ha passat de 25 anys de presó a només tres, l'últim substituïble per una multa.
La resta d'acusacions, per contra, ha mantingut les elevades penes de presó per als exresponsables del Palau, que en el cas de la Fundació –la part més privada de l'auditori– arriba als 81 anys per a Millet i els Montull. Ni la Fundació ni el Consorci –la part pública del Palau– acusen CDC ni al seu extresorer, Daniel Osàcar.
Sí que ho fan l'acusació popular, exercida per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, i la Fiscalia, que demana per a Osàcar vuit anys de presó i cinc pels dos directius de Ferrovial acusats, Pedro Buenaventura i Juan Elizaga. Les dues acusacions també reclamen el decomís de 6,6 milions a CDC i, en el cas del fiscal, “o a la formació que l'hagi succeït”, en referència al PDECat.
Entre el jutjat i la política
La recta final dels tres mesos de judici no ha estat exempta de polèmica política. L'Ajuntament de Barcelona, una de les tres administracions públiques representades al Consorci del Palau, volia que l'ens acusés CDC de cobrar comissions de Ferrovial. En un primer moment, la Generalitat, tal com va revelar aquest diari, ho va evitar, però després d'una segona votació Consorci sí que va acordar assenyalar a CDC.
No obstant això, l'acusació final va arribar fora de termini per formular-se. La qüestió no va acabar aquí, ja que l'informe final de l'advocat del Consorci, que ni va esmentar a CDC i va criticar la Fiscalia per la rebaixa de penes, va fer enfadar a BComú i la CUP. El diputat cupaire, Benet Salellas, el va titllar d'“acte d'arrogància convergent” i d'“instrumentalització de les institucions”.