Dos anys d´infàmia… i el descompte

Dos anys d'infàmia, dos anys sense RTVV, que, tot i el laberint jurídic que implicà el tancament, esperem que no tinguen una continuació excessiva.

Tal volta, sí que hem aprés ja una lliçó. L'incompliment de la promesa electoral de posar en marxa la radiotelevisió autonòmica pel 9 d'Octubre es pot considerar disculpable. Si s'aposta per un model sostenible, no tenim més presses que les necessàries.

I, en realitat, sí que es requerix certa celeritat. Les causes són diverses i només en citaré algunes, tot i que segur que tots tenim el nostre memorial de queixes:

-Deixant a banda les iniciatives més vigoroses del mercat autòcton, alternatiu o consolidat, el valencià necessita una ferramenta de prestigi, com RTVV, per fixar les pautes d'un model de llengua del qual el poble es puga sentir orgullós.

-En el mateix sentit d'abans, produccions pròpies com Trau la Llengua o L'Alqueria Blanca demostraven que valencià i audiència no són conceptes incompatibles. Els temes locals, contats a la nostra manera, interessen. Més prop, més bo.

-El sector audiovisual autòcton ha experimentat un procés comatós. A les nostres escenes interpretatives o de doblatge els vindrà de categoria el retorn d´este espai propi. Ja està bé de comprar formats anacrònics a José Luis Moreno o convidar als tertulians polítics madrilenys que ací ningú seguia a preu d'or...

-Les marques valencianes necessiten un espai que els faça arribar al seu target més proper i desplegar campanyes escalables.

-Informació és poder. I una societat desinformada -o parcialment informada des de La Sexta o 13 TV- té més possibilitats de ser manipulada. Necessitem informació de proximitat i sense els comissariats polítics d'abans. A casa dels meus pares saben perfectament qui són Lucía Figar o tots els concejals d'Ahora Madrid i no podrien dir-me els noms dels nostres conseller d'Hisenda o regidor de Festes de l'Ajuntament de València. I això, es mire com es mire, és una aberració.

-Joan Lerma va dir que “los invertebrados también pueden vivir”, però trobe que es viu millor si tenim músculs i articulacions. Per això, és fonamental que RTVV (l'únic ens que, ara per ara, realment ho podria fer, oblidem-nos de succedanis) done una imatge global de València (de Sant Rafael del Riu a Pilar de la Horadada). Per a què siga més fàcil contrarestar els afanys per dividir-nos com a poble.

-Més enllà dels lloables projectes privats a casa nostra o de les consultes en AEMET, els valencians (del camp i de la ciutat) necessitem seguir l´oratge de les nostres comarques de manera molt específica. I no podem conformar-nos amb un sol o núvol que va d'Almansa a Eivissa...

-I, per últim, estic fins els collons del Montgó (com solia dir Tonet) de les fotos d'Instagram de Messi i Cristiano Ronaldo a l'hora del segon plat. I, com a seguidor del VCF, estic d'acord amb la discriminació positiva favorable a la resta de clubs valencians que tenen una proporció molt menys significativa d'aficionats que el meu equip. No hem de copiar els vicis dels media de Madrid.

Al remat, estos dos anys i el descompte s'estan fent llargs. El tancament de la radiotelevisió pública va representar –de manera més contundent, fins i tot, que la desaparició del sistema financer propi- la punta de l´iceberg del nostre fracàs societari.

Per això, la catarsi, en termes d´autoestima col.lectiva, es fa peremptòria.