Un banc promocional per a la Comunitat Valenciana

Des de la fi del 2014 la Unió Europea ha tractat d’impulsar el finançament dels sectors amb més dificultats per a obtenir fons i desenvolupar projectes de foment i desenvolupament dins d’un gran pla de promoció de les inversions. Fins ara, l’èxit ha estat només relatiu, però la idea i l’estructura de funcionament roman. Un dels objectius principals és articular una xarxa institucional sòlida que fomente i participe activament en el finançament de l’emprenedoria, especialment per a les petites i mitjanes empreses, que són les més proclius a experimentar dèficit de finançament. Així, la Comissió Europea considera que els anomenats “bancs promocionals” poden ser els agents que vertebren bona part del finançament d’aquests projectes i insta a crear-los i desenvolupar-los a escala nacional, regional o local.

Segons indica l’article 2 de la regulació del Fons Europeu d’Inversió Estratègica (EFSI, per les sigles en anglés), un banc promocional és una entitat financera a què un organisme públic atorga l’ordre de desenvolupar activitats de promoció i desenvolupament, de diferents maneres i amb diferents productes, d’acord amb les necessitats específiques de cada cas. I suggereix, a més, que són els mateixos estats membres de la UE els que poden impulsar les seues pròpies entitats promocionals. A escala europea, la més coneguda –i una de les principals articuladores en conjunció amb altres a escala nacional– és el Banc Europeu d’Inversions (BEI). A Espanya, hi ha diferents iniciatives d’aquesta naturalesa fonamentalment impulsades per les carteres ministerials d’economia i indústria, entre les quals destaca l’Institut de Crèdit Oficial (ICO).

Sembla lògic que, en un entorn de mercat en què és complicat impulsar l’emprenedoria i sent la Comunitat Valenciana un territori d’especial sensibilitat quant a la innovació i el desenvolupament de nous projectes empresarials, es dispose d’un banc promocional. Des del govern de la Generalitat Valenciana s’ha pensat en l’Institut Valencià de Finances (IVF) com a possible esquelet per a acollir un cos tan important. És clar que les coses han de començar pel principi i, per tant, cal aprofundir en el perquè i explicar el com. Quant a la motivació, la racionalitat de la creació d’un banc promocional sorgeix dels errors d’eficiència del mercat, quan l’acció dels operadors privats és insuficient per a cobrir i resoldre els punts febles d’aquest mercat que poden resultar d’informació asimètrica (per exemple, en delimitar qui és mereixedor i qui no de finançament en funció del seu risc), externalitats (per exemple, quan es genera algun tipus de catàstrofe o accident amb conseqüències per a un nombre important d’empreses i llocs de treball) o per problemes de poder de mercat (per exemple, quan la competència entre entitats financeres és o molt reduïda o excessiva). La idea no és substituir ni completar el sector privat, sinó complementar-lo.

Explicar la manera com l’IVF es converteix en un banc promocional requereix també fer un pas arrere perquè exigeix una reconversió d’aquest institut. Una transformació que ja està, de fet, avançada i que ha implicat sanejar deute i reestructurar amb un objectiu de funcionament i d’eficiència que es basa a separar l’activitat de política pública del capítol d’inversió financera privada. El sanejament i la recapitalització de l’IVF permetran crear una entitat nova sense reminiscències ni càrregues del passat. Precisament, el nou IVF naix per a cobrir aquest buit de mercat que hem assenyalat abans establint mecanismes de control corporatiu des de l’acció pública, de manera que aquesta última siga la primera a exigir-ne el control i la transparència i de manera que s’unisca, així, la millor part del món privat i la de la supervisió i control públics. El nou IVF vol nodrir-se de consellers independents que acompanyen en la gestió els representants de les diferents institucions públiques i asseguren una gestió i un control de la institució sota criteris d’estricta eficiència i responsabilitat. Es posa en marxa, a més, una web de transparència per a seguir, gairebé en temps real, les accions empreses, i també la publicació d’informes d’avaluació ex ante i ex post de cada una de les activitats. Fins i tot, per a poder avaluar-les amb el rigor més alt i de manera externa –i per a poder traure’n un coneixement que permeta millorar-les– es crearà una base de dades obertes a centres d’investigació sobre aquestes activitats. Per descomptat, no faltaran els controls ordinaris propis de la seua condició d’empresa pública, inclòs el de la Sindicatura de Comptes, el parlamentari i el de supervisió a través de l’acord voluntari a què s’haja arribat amb el Banc d’Espanya.

El renovat IVF naix amb una amalgama de funcions que pretén separar la iniciativa política de la gestió privada, començant pels perímetres que per a ambdues funcions marca el sistema europeu de comptes (SEC), la qual cosa permet separar funcionalment i comptablement cada una de les activitats. A la Comunitat Valenciana aquestes funcions són hui molt necessàries i ho seran encara més en el complex mercat financer del futur. Així, per exemple, és convenient corregir errors de mercat en la provisió de serveis públics, donar alguna viabilitat financera a empreses suposadament més opaques per la seua pròpia naturalesa de pime o, simplement, perquè són de nova creació. Sembla convenient també ajudar empreses d’èxit a superar perímetres i arribar a nous mercats. I fer totes aquestes funcions mitjançant una col·laboració publicoprivada.

En aquest model de negoci, l’IVF adopta de manera completa la naturalesa de banc, que fonamentalment cobriria buits en el finançament de les pimes, amb plena funcionalitat com a entitat financera per a accedir a l’entramat de finançament del BEI. Es tracta, per tant, d’inserir la Comunitat Valenciana en un sistema de finançament promocional de primer nivell. D’aquesta manera, es pot afavorir la utilització del crèdit com a eina de política econòmica utilitzant fons reembossables en compte de subvencions. I no sols en l’àmbit de les polítiques econòmiques sectorials, sinó també en l’àmbit de les polítiques socials. A més, l’IVF pot ajudar a reduir l’impacte de la prociclicitat del crèdit (més finançament en les fases alcistes del cicle econòmic i menys en les recessions) i reduir el racionament de crèdit en entorns econòmics desfavorables. Els instruments seran, fonamentalment, línies de crèdit i canalització de finançament europeu i d’altres àmbits promocionals. Aquestes línies són préstecs participatius amb un cert risc per a fomentar l’emprenedoria, en la idea en què val més participar en projectes d’inversió que no subvencionar-los.

Es tracta d’un projecte ambiciós, encara que pertinent. No exempt de riscos, en què les fases inicials són fonamentals per a evitar-los. Perquè radiquen principalment en aquesta separació necessària i estricta de la política pública del criteri independent, motivat i transparent en l’execució de les polítiques de finançament. El projecte ací va avançant envers la seua concreció. La crisi ha evidenciat l’existència de buits i ineficiències en el mercat del crèdit. L’austeritat i la transparència en els comptes públics ha estat i continuarà estant necessària, però el foment de l’activitat empresarial i el cofinançament des de l’acció pública sembla també necessari, tal com s’ha evidenciat aquests anys. La Comunitat Valenciana té un projecte per a formar part de la xarxa europea que articula aquesta acció.

*Santiago Carbó Valverde és Catedràtic d’Economia de CUNEF i director d’Estudis Financers de Funcas

Des de la fi del 2014 la Unió Europea ha tractat d’impulsar el finançament dels sectors amb més dificultats per a obtenir fons i desenvolupar projectes de foment i desenvolupament dins d’un gran pla de promoció de les inversions. Fins ara, l’èxit ha estat només relatiu, però la idea i l’estructura de funcionament roman. Un dels objectius principals és articular una xarxa institucional sòlida que fomente i participe activament en el finançament de l’emprenedoria, especialment per a les petites i mitjanes empreses, que són les més proclius a experimentar dèficit de finançament. Així, la Comissió Europea considera que els anomenats “bancs promocionals” poden ser els agents que vertebren bona part del finançament d’aquests projectes i insta a crear-los i desenvolupar-los a escala nacional, regional o local.

Segons indica l’article 2 de la regulació del Fons Europeu d’Inversió Estratègica (EFSI, per les sigles en anglés), un banc promocional és una entitat financera a què un organisme públic atorga l’ordre de desenvolupar activitats de promoció i desenvolupament, de diferents maneres i amb diferents productes, d’acord amb les necessitats específiques de cada cas. I suggereix, a més, que són els mateixos estats membres de la UE els que poden impulsar les seues pròpies entitats promocionals. A escala europea, la més coneguda –i una de les principals articuladores en conjunció amb altres a escala nacional– és el Banc Europeu d’Inversions (BEI). A Espanya, hi ha diferents iniciatives d’aquesta naturalesa fonamentalment impulsades per les carteres ministerials d’economia i indústria, entre les quals destaca l’Institut de Crèdit Oficial (ICO).