És el moment de no entrebancar la voluntat popular
La pràctica parlamentària ha consagrat l’existència de grups per facilitar el treball de diputades i diputats com a dipositaris de la representació atorgada per la ciutadania en l’exercici del seu dret fonamental a participar en els afers públics (article 23 CE), i aquesta pràctica ha rebut el corresponent suport normatiu i jurisprudencial. Com que ara algunes formacions polítiques estan qüestionant el dret a formar grup al Congrés als representants electes de Compromís-Podem: És el Moment, paga la pena de realitzar unes puntualitzacions per tal de col.locar-nos en els termes correctes.
L’article 23 del vigent Reglament del Congrés conté dos parràgrafs al respecte, en cadascun dels quals s’aborden problemàtiques diferents. El paràgraf 1 estableix els requeriments per a la conformació d’un grup, que són comptar amb un mínim de 15 membres o, alternativament, reunir un mínim de 5 i haver obtingut el 15% dels vots emesos a les circumscripcions en què hagueren presentat candidatura o el 5% del total estatal, la qual cosa es compleix per la nostra coalició. Per la seua banda, el paràgraf 2 estableix les cautel.les escaients per evitar que siga burlada la voluntat popular, la qual ha atorgat a “És el Moment” un total de 9 diputades i diputats elegits a títol d’integrants d’una candidatura de coalició degudament protocolitzada i acceptada per la Junta Electoral sense que ningú haja interposat recurs en contra seua; i així ens várem presentar en campanya davant la ciutadania, així ho varen acceptar els nostres 671.071 votants (el 25,09% de les i dels votants de les tres circumscripcions valencianes) i, per tant, ara no venim a representar els nostres diversos partits d’origen, sinò la voluntat expressada en l’acte d’emetre el vot a favor d’una coalició més ampla i en la què també ha resultat electa una persona sense militància partidista.
Malgrat això, hi han veus que ens neguen el dret a representar degudament la voluntat popular mitjançant el grup parlamentari propi que ens pertoca, tot fent una interpretació esbiaixada de la referència que igualment conté l’article 23.2 del Reglament a la impossibilitat de formar grup parlamentari separat que afectaria a les i els diputats que, al temps de les eleccions, “pertanyeren a formacions polítiques que no s’hagen enfrontat davant l’electorat”. Si aquesta expressió fós clara, ens estalviaríem disquisicions però, com que hi ha gent que ho nega, cal anar als mecanismes interpretatius de la norma jurídica que, tal i com ensenyem a l’alumnat de primer curs de la carrera de Dret, sempre han de buscar el seu autèntic sentit i finalitat, sense donar peu a conclusions aberrants per al sentit comú. Atés que la finalitat d’eixe precepte no és cap altra, com he apuntat abans, que la d’impedir el frau a la voluntat popular que ens ha recolzat, la lògica més elemental porta a la conclusió de que allò que se’ns està dient, als 9 electes per Compromís-Podem: És el Moment, és que no hem de traure a colació la prèvia militància partidista de cadascun de nosaltres per intentar formar a posteriori grups representatius d’eixes diverses sigles que vàrem postergar voluntàriament en crear la nostra coalició, sinò que ara estem obligats a ser conseqüents i mantindre-nos coaligats en un mateix grup perquè això és el que diguerem a l’electorat que anàvem a fer. Pacta sunt servanda o, de forma planera, els compromissos obliguen. Nosaltres pretenem cumplir els nostres compromissos amb l’electorat, davant del qual hauran de respondre aquells que intenten impedir-ho amb arguments pseudo-jurídics, impropis a més de la lleialtat i el joc net que hauria d’imperar en seu parlamentària.
Enric Bataller Ruiz és diputat al Congrés per València de Compromís-Podem: És el Moment
