Les costures de la UE van esclafint per Idomeni. Idomeni com a símbol d’una Unió econòmica que, desposseïda de vestidures bonistes, es comporta com el que és, un mercat sense Estat capaç de comerciar amb tot, fins i tot amb les vides humanes. Idomeni com a evidència d’una integració econòmica que ha aconseguit crear un entramat jurídic fet a mesura per a permetre pràctiques que vulneren els drets més fonamentals i les exigències més bàsiques del dret internacional dels drets humans. Idomeni com a relat de la covardia de 28 governs membres que van decidir deixar de considerar éssers humans els que queden fora de les fronteres d’aquesta Europa fortalesa.

S’ha escrit molt sobre Idomeni, de la mal anomenada “crisi” de les refugiades i els refugiats, del que ha estat i és un atemptat continu de la Unió Europea contra el dret a la vida i a la dignitat de milers de persones. I la denúncia ha de continuar, calen més veus valentes i informades que ens porten la memòria recent de la tragèdia que es viu a les fronteres, que ens òbriguen els ulls de manera descarnada perquè Idomeni siga la crisi definitiva que ens mostre sense filtres aquesta Europa raptada i sotmesa. Per això, hui escriu en aquestes pàgines Amelia Martínez Lobo, en defensa de la dignitat de les oblidades.

Adoración Guamán