‘Family Duo’ o com els valencians podem riure, cantar i ballar en la tele

La nit del dissabte en la televisió pública valenciana ja té tots els ingredients que necessita per a enganxar els que es queden a casa: un concurs de talent familiar que combina música, emotivitat, algun que altre clixé valencià, un regust d’exhibicionisme i cap mena de sentit del ridícul.

Family Duo segueix l’esquema de les fórmules més reeixides de la història de la televisió i el resol bé i a la valenciana. El guió és el següent: dos persones que han de tindre algun vincle familiar interpreten dues cançons, la primera davant un jurat de quatre experts i, si aconsegueixen tres dels quatre vots favorables, interpreten la segona davant el públic. Si aconsegueixen el 75% dels vots del plató, passen a la fase següent, unes semifinals que veurem més endavant. Al final de la temporada, el duet guanyador del concurs s’emportarà deu mil euros.

De moment, en aquest primer programa van passar de fase 8 de 13 duets. Abans d’arribar als 10 minuts d’emissió ja vam veure les primeres llàgrimes. I no dels participants ni dels familiars, sinó dels membres del jurat, Mari Giner, la cantant de Carraixet i dobladora de dibuixos animats, es va desfer en la primera actuació en sentir la veu vibrant de Dahyana, una jove cubana que va cantar una cançó d’Al Tall, Quan el mal ve d’Almansa, acompanyada a la guitarra pel seu nóvio castellonenc.

Mari Giner és la policia bona o marassa d’un jurat sovint massa tebi. De fet ella només va dir dues vegades “no” en tot el programa i ja cap al final. Els mateixos companys li feien burla que sempre diu que sí, però entre els altres tres, tot i quan diuen que no, es troba a faltar una crítica més mordaç. El coreògraf Sergio Alcover, conegut per ser un dels professors de Fama, a Bailar! i el cantant Carlos Marco, exintegrant de la boyband Auryn, fan de contrapunt de Giner, però no arriben a ser el personatge corrosiu que es fixe en les limitacions dels concursants o fins i tot reflectisca la vergonya aliena que sent l’espectador en certes actuacions. Tampoc ho és l’actriu i ballarina Sandra Cervera, coneguda pel seu paper en la telenovel·la El secreto del Puente Viejo, encarregada d’avaluar la posada en escena i l’emoció que transmet cada parella.

Com en tot xou televisiu, aposta més per l’espectacle que pel talent musical. Alguns dels duets aproven per l’explotació del tòpic, com el rap a la paella d’un germà i una germana de Nules, altres estan triats pels guionistes per l’excentricitat, l’humor o l’emoció que generen en pantalla.

Musicalment, l’espectre és molt divers: clàssics internacionals dels 80, rockabilly, èxits espanyols com Desátame de Mónica Naranjo –interpretat magistralment per dos cantants d’orquestra d’envelat–, ranxeres, pop en castellà i en valencià, creacions pròpies de rumba, d’humor, música per a nadons...

No va faltar l’intent de guanyar-se els cors més melosos amb una actuació infantil. Ángela i Gema, dues cosines d’11 anys de Benidorm, van passar el vistiplau del jurat amb una interpretació casolana, previsible en una reunió familiar, que no va convéncer el públic, que vota secretament.

Quan el programa ja havia arribat al 75%, per mantindre l’atenció, va incloure un gir narratiu: una tia i neboda de Sedaví amb unes veus espectaculars educades en el cant clàssic i lloades unànimement pel jurat, no van aprovar davant el públic. A partir d’ací el ritme es va precipitar, reduint el diàleg i incloent-hi actuacions una mica exagerades.

Un còctel entretingut i amb ritme, fidel al format internacional de concurs de talents que pot convèncer els amants dels productes televisius de totes les edats i estils.