De la intuïció a les xifres: dotze mesures 'irrenunciables' per a fomentar la lectura

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va presentar el gener del 2016 el Pla de Foment del Llibre i la Lectura (PVFLL), sis mesos després d’haver encetat la legislatura. Més de dues-centes persones i entitats del món del llibre van indicar des de diferents àmbits quines havien de ser les línies mestres del pla ideat per a dinamitzar el sector del llibre. “Abans [de l’aprovació del PVFLL] es treballava amb la intuïció, però no amb les xifres. Un pla et permet marcar una ruta i, sobretot, avaluar què es va fent”, explica Jesús Figuerola, president de la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL).

Prèviament a les eleccions del 2015, FULL es va reunir amb els partits amb representació en les Corts Valencianes per presentar les línies estratègiques de foment de la lectura en un document que va esdevindre el “germen” del pla actual. Malgrat que la Llei 3/2002, de 13 de juny, del Llibre de la Generalitat Valenciana, establia l’obligatorietat d’elaborar plans i programes d’actuació en aquesta matèria, la Comunitat Valenciana va haver d’esperar fins a l’any 2017 per a dur a terme el primer pla de foment lector.

Els responsables de la Fundació pel Llibre i la Lectura han repetit la dinàmica per a aquestes eleccions i es van reunir fa unes quantes setmanes amb els partits que tenen representació en les Corts per transmetre’ls dotze mesures que consideren “irrenunciables”, independentment dels resultats del 28 d’abril. Quan queda menys d’una setmana per a les eleccions, Figuerola defineix com a “absolutament fonamental” la continuïtat del pla de foment lector: “En els primers sis mesos del pla se’n va fer més que en 14 anys”.

D’ací a dos anys, quan es creue l’equador de la pròxima legislatura, caducarà el PVFLL actual, ja que es va plantejar amb perspectives per al 2021. El govern futur haurà de decidir si donarà continuïtat al pla o no amb la dotació pertinent de recursos. La presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià, Àfrica Ramírez, afig que el pla és “altament prioritari” i “no únicament cal continuar desenvolupant-lo, sinó que també s’ha d’ampliar” perquè “no s’hi ha arribat al sostre”.

Propostes per a fomentar la lectura guanye qui guanye

Renovar el Pla de Foment Lector juntament amb l’increment de la partida pressupostària serien les dues màximes prioritats per al sector del llibre amb vista a la pròxima legislatura. No obstant això, hi ha dotze propostes necessàries per a continuar la pujada gradual dels índexs lectors, tal com ha fet evident el Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a la Comunitat Valenciana. “Els processos culturals són lents, però s’han vist els resultats i es nota una certa recuperació”, opina Àfrica Ramírez.

Entre les dotze propostes hi ha la d’incentivar el consum de llibres, més les ajudes a les biblioteques públiques, mantindre i apostar per les línies de dinamització de les biblioteques escolars, promoure la lectura als centres i millorar el prestigi social de la lectura fomentant la compra de llibres en les campanyes comercials.

També prioritzen el respecte a la propietat intel·lectual, donar més visibilitat i reconeixement social als autors i a les autores, i fomentar la creació mitjançant la convocatòria de beques. Tal com expressen en les propostes, la majoria dels creadors són pluriocupats i compaginen l’activitat d’escriure amb altres faenes.

Sobre la lectura en valencià, el Baròmetre d’Hàbits de Lectura evidencia que existeix un lector que vol llegir més en valencià, però que no pot fer-ho per desconeixement de l’oferta i per les dificultats d’accés. En aquest sentit, des de FULL aposten per augmentar el suport a l’edició en valencià, millorar la visibilitat de les llibreries i afavorir-ne la presència en les col·leccions de les biblioteques públiques.

Àfrica Ramírez situa la internacionalització de les editorials valencianes com un eix clau en què continuaran treballant. Malgrat els esforços per a potenciar la internacionalització de l’edició valenciana no s’han recuperat les condicions prèvies a la crisi econòmica. Per això, volen buscar mercats nous i millorar les ajudes a la traducció.

“Les dotze propostes són prioritàries perquè afecten àmbits diferents. Les llibreries són fonamentals en l’ecosistema del llibre i, a més, són un espai cultural; les editorials valencianes són importants perquè editen autors valencians; les biblioteques, igualment, la gent llig les novetats allí; i també és important que hi haja creadors, ajudes i incentius”, enumera Figuerola.

A priori, totes les formacions polítiques mostren suport a la promoció de la lectura i a les dotze propostes de FULL, encara que és un tema que queda fora dels debats electorals. “La lectura és universal, independentment de qui governe, cap partit no pot anar en contra del foment de la lectura. Això sí, l’hora de la veritat arriba quan es divideixen els pressupostos”, afirma Ramírez.

Els programes electorals dels partits que actualment tenen representació en les Corts Valencianes sí que mostren diferències. El programa electoral del PSPV-PSOE anomena el manteniment del Pla de Foment Lector, a més d’incidir a promoure l’ajuda a les llibreries i a les biblioteques. En la mateixa línia s’expressa Compromís, que proposa “aprofundir” en el pla actual. D’altra banda, Unides Podem també aporten mesures de foment del llibre i la lectura. Ciutadans indica un Pla Autonòmic de Lectura nou, sense concretar si volen continuar desenvolupant l’actual i sense referències a l’edició en valencià. El PPCV no esmenta el foment de la lectura en el seu programa.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va presentar el gener del 2016 el Pla de Foment del Llibre i la Lectura (PVFLL), sis mesos després d’haver encetat la legislatura. Més de dues-centes persones i entitats del món del llibre van indicar des de diferents àmbits quines havien de ser les línies mestres del pla ideat per a dinamitzar el sector del llibre. “Abans [de l’aprovació del PVFLL] es treballava amb la intuïció, però no amb les xifres. Un pla et permet marcar una ruta i, sobretot, avaluar què es va fent”, explica Jesús Figuerola, president de la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL).

Prèviament a les eleccions del 2015, FULL es va reunir amb els partits amb representació en les Corts Valencianes per presentar les línies estratègiques de foment de la lectura en un document que va esdevindre el “germen” del pla actual. Malgrat que la Llei 3/2002, de 13 de juny, del Llibre de la Generalitat Valenciana, establia l’obligatorietat d’elaborar plans i programes d’actuació en aquesta matèria, la Comunitat Valenciana va haver d’esperar fins a l’any 2017 per a dur a terme el primer pla de foment lector.