Les fotografies del Flaco recorren en el Muvim les pintades de carrer de València del final del segle XX i el començament del XXI

El Muvim (Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat) acull des de dimecres una selecció de quaranta fotografies del fotògraf José García Poveda, El Flaco, que recorren algunes de les pintades de carrer que es podien veure pels carrers de la ciutat de València en els anys huitanta i noranta del segle passat i la primera dècada del segle XXI, una exposició que mostra una València fugaç i irònica en blanc i negre; el retrat urbanístic i social d’una urbs en què les parets i les façanes parlen.

El Flaco recorda que la mostra parteix d’una selecció de fotografies de pintades de carrer que va fer per a un llibre que va editar la Universitat Politècnica de València (UPV) el 2006, Pintadas. A García Poveda li agrada la faena que s’ha fet, encara que reconeix que ell hauria exposat les 250 fotografies que figuren en el llibre: “Hem fet una selecció limitada per l’espai, però m’ha agradat la faena que han fet, tot està en una habitació estranya, però ha quedat bonic”.

“Les parets de les ciutats parlen, i sempre que veig alguna cosa i m’ha cridat l’atenció l’he fotografiada, no m’ha importat qui ho ha posat i si és respectuós o no o gaire reivindicatiu”, explica el fotògraf, i afig que l’exposició és el resultat del seu treball en els diferents barris de la ciutat: “M’he mogut per tot València, hi ha pintades per tota la ciutat, hui dia he de fotografiar-les ràpidament, perquè ara duren poc”.

Un llibre publicat gràcies a Sabina

El Flaco recorda que el llibre es va publicar “gràcies a Sabina”: “Va haver-hi un recital de poesia a la Universitat Politècnica de València i va vindre Sabina, que em va convidar a sopar i allà vaig fer fotos, com sempre faig, de tot, entre les quals algunes de Sabina amb el poeta Benjamín Prado, que el tenia al braç”.

L’endemà, relata, va portar les fotos que havia fet durant el sopar en la UPV, i va coincidir que portava la maqueta del llibre sobre pintades que havia rebutjat l’editor. Hi estava el vicerector de Cultura, que es va interessar pel llibre: “Em va demanar que li’l deixara i unes poques hores més tard em va cridar per a editar el llibre amb ‘Poliniza’, el festival de grafits i de pintura de la universitat, i ara les fotos estan en aquesta exposició”.

A pesar que ja han passat uns quants anys des que es van capturar aquestes imatges, el fotògraf insisteix que encara “continuen sent vigents”. “Quan vaig vindre a veure l’exposició, hi havia un guàrdia ‘jovenet’ que em va confessar que li agradaven molt, perquè s’havia adonat que les problemàtiques continuaven sent les mateixes, com, per exemple, les guerres”, relata.

García Poveda es lamenta que “ja quasi no es fan pintades, només s’embruten les parets”. “Quan veig una porta que té 200 anys i hi han posat un munt de ximpleries, em fa molta ràbia, perquè ja no són com abans, ja que les crítiques s’han traslladat a Internet”, es lamenta.

Valencia-Photo

L’exposició, que reflecteix la mirada del cronista que recull “un pensament en concret d’una situació que passant en aquell moment”, s’emmarca dins del Festival Internacional de Fotografia y Debate, Valencia-Photo, “Les pintades són una part d’art urbà, però sobretot són expressió urbana, algunes són crits desesperats, realistes, polítics…”, comenta Amador Griñó, cap d’Exposicions del MuVIM.

Nicolás Llorens, director de Valencia-Photo, ha apuntat que ‘Las pintadas del Flaco’ “és la mostra que inaugurarà la programació de la setmana d’obertura del festival, que enguany compleix la tercera edició i que pretén convertir la ciutat en el centre del món de la fotografia”. 

El Muvim (Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat) acull des de dimecres una selecció de quaranta fotografies del fotògraf José García Poveda, El Flaco, que recorren algunes de les pintades de carrer que es podien veure pels carrers de la ciutat de València en els anys huitanta i noranta del segle passat i la primera dècada del segle XXI, una exposició que mostra una València fugaç i irònica en blanc i negre; el retrat urbanístic i social d’una urbs en què les parets i les façanes parlen.

El Flaco recorda que la mostra parteix d’una selecció de fotografies de pintades de carrer que va fer per a un llibre que va editar la Universitat Politècnica de València (UPV) el 2006, Pintadas. A García Poveda li agrada la faena que s’ha fet, encara que reconeix que ell hauria exposat les 250 fotografies que figuren en el llibre: “Hem fet una selecció limitada per l’espai, però m’ha agradat la faena que han fet, tot està en una habitació estranya, però ha quedat bonic”.