La lletra amb píxels entra a la joventut

“El paper no morirà, moriran les persones que prefereixen el paper”, deia al 2015 l'analista digital i empresari Julio Alonso. L'afirmació posava finalment el focus en el lector i no en el format. Que internet ha canviat les nostres maneres de comunicar-nos i consumir comunicació, ja ho sabem –vosté mateix està llegint en una pantalla–; el repte és profetitzar com la lectura, entesa com una activitat intel·lectual més profunda que llegir whatsapp o hashtags de les xarxes socials, sobreviurà en aquesta nova era.

Aquesta preocupació és la que motiva La lectura entre el paper i les pantalles, l'últim assaig de la filòloga de la Universitat de València i experta en recerca lectora, Gemma Lluch. Tot i que el llibre, publicat per Eumo Editorial, fa una panoràmica general, és especialment interessant l'observació de la xarxa com a espai on els joves interactuen amb la lectura des d'una perspectiva crítica i en abordar-los com un col·lectiu amb subjectivitat pròpia, independent dels xiquets i dels adults, que assenyala les noves tendències. 

Si bé les enquestes relacionades amb l'informe PISA entre els 34 països de l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) marquen que cada vegada menys joves llegeixen per plaer i L’estudi sobre hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya al 2016, elaborat per l’Institut Català de les Empreses Culturals revela que a un 52'2% de la població entre 14 i 34 anys, els principals usuaris d'internet, no els agrada o no els interessa llegir, Lluch se centra en l'altra meitat, perquè finalment són la franja d'edat que més llegeix de la societat.

“Han canviat els costums, les formes de llegir i sobretot la manera de relacionar-se amb la lectura, majoritàriament, ens trobem amb joves i adolescent capaços de crear contextos lectors”, assenyala.

I per contextos lectors repren la vella pràctica de la lectura com una acció compartida. Més enllà de si llegim en paper o en pantalla –el format–, Lluch aprofundeix en com la pantalla ha creat comunitats de lectors que s'escapen a la tradicional verticalitat del coneixement.

Dins del món dels llibres hi ha tradicionalment una èlit que decideix quina és la literatura “canònica”, allò que anomenem clàssics, que si bé respon a qualitats culturals universals o al fet de guardar la memòria històrica d'un col·lectiu, ha estat canonitzat per una minoria il·lustrada, que ha tingut el poder i els altaveus per a decidir què pot llegir la humanitat. A l'escola, als mitjans social o a casa s'ha repetit aquest patró en què són els adults els que prescriuen què han de llegir els joves. L'Internet trenca aquesta verticalitat i permet, front al coneixement adult, que apareguen una série de figures com els booktubers o plataformes com clubs de lectura o Goodreads –un portal associat a Amazon– on la lectura es converteix en un acte social i on els joves busquen als seus iguals per a deixar-se aconsellar.

“La lectura, la comunitat virtual que joves i adolescents construeixen, és aliena a l'escola, els pares o l'administració: creen un món en paral·lel del quual poc o res comparteixen a casa o a l'escola.

Segueixen un modus operandi similar al reality show“, assegura Lluch i continua: ”a l'adolescent no li interessa tant la comunicació com una forma de transmissió d'informació, sinó més aviat com a ritual; és a dir, usa els discursos visuals per identificar-se amb els iguals i compartir-hi creences, interessos i desitjos similars“.

Els autors es promocionen a les xarxes socials com els cantants o les actrius, ocupen pàgines, pantalles i xarxes, els booktubers tenen canals amb desenes de milers de subscriptors, les editorials fan trailers de les novetats editorials, les aplicacions de llibres digitals recopil·len dades de com llegim –on ens aturem, què no continuem i què devorem–...  

“Els formats amb els quals la humanitat ha llegit obviàment han variat en la història i han condicionat l'experiència de la lectura, la relació que tenim amb l'escriptura, la nostra percepció del món i modalitzen, potser, la percepció en ella mateixa”, conclou. 

Les enquestes també revel·len una altra xifra amarga: la lectura és manté com a diversió entre la classe mitjana i mitjana-alta, però s'abandona entre els més desfavorits. Els avanços socials i tecnològics no només no han anat aparellats a una democratització de la cultura sinó que aprofundeixen l'escletxa en els models de consum cultural.

La Lectura entre el paper i les pantalles  reflexionsa sobre la lluita d'interessos entre la indústria del llibre o la de la cultura o l'invasió audiovisual i la davallada del català en l'ús col·lectiu de la lectura, mediatitzada per una xarxa i una indústria de l'entreteniment global. En aquesta cultura de l'oci, planteja el dilema entre el plaer o l'esforç lector en l'educació i reflexiona sobre les polítiques públiques.

Com reconeix la investigadora, “les conclusions no són òptimes per als qui entenem la lectura des de la diversitat de gèneres, de tradicions literàries, lingüístiques, etc”, però en canvi, manté l'esperança i tanca el llibre amb propostes d'acció i uns models de bones pràctiques per a canviar l'horitzó.

“Fer polítiques de lectura significa fer explícites les dimensions socials dels processos culturals, entendre-les com a dinàmiques d'inclusió i de cohesió social, de participació ciutadana i de creixement del capital cultural de les comunitats” i reconeix que, per a aconseguir l'efectivitat, la lectura ha de ser “reconeguda com un motor decisiu de la inclusió social i de la participació ciutadana”.