Blog coordinat per Gustau Pérez i Ignacio Mora. Després del nostre pas pel Consell Valencià de la Joventut i altres espais de participació juvenil volem continuar posant en l’agenda les qüestions que afecten a les persones joves. Amb la col
Ser adolescent no és gens fàcil
Ser adolescent no és gens fàcil. A les inseguretats dels canvis biològics s'uneixen els canvis socials que comporta passar de l'escola a l'institut. Els 12 anys marquen l'inici d'una etapa tan diferent que és estrany que no s'haja articulat un sistema públic d'acompanyament que facilite aquest procés. Perquè, malgrat les hores que passen a l'institut, és durant el temps lliure on s’acaben de configurar els seus valors i la seua visió de la realitat. Un temps lliure en què la família va deixant pas a la influència dels amics i les amigues, i el mercat, a través de les pantalles (mòbils, pel·lícules, televisió…), complementa la informació de com és el món i com actuar-hi.
Les famílies, en el seu benintencionat afany d'evitar perills i conflictes als seus fills i filles, intenten generar una zona de seguretat al seu voltant, omplint-la, si poden, d'activitats formatives i construint barreres que impedeixen, quasi del tot, estar-se al carrer. Les famílies es transformen en taxistes/guardaespatles/repartidors en horari de vesprada/nit.
Aquesta zona de seguretat s'acaba convertint en una zona de confort de la qual és improbable voler escapar. El món conegut. Els centres comercials són el millor exemple d'aquest espai segur. L'únic carrer, amb els corredors de l'institut, per on els deixem caminar tranquils. Però no oblidem que els i les adolescents “passegen”, “parlen” i “es ”veuen“, també, en els nous carrers virtuals: les xarxes. Tenen molta vida fora del nostre control. Com sempre ha passat.
Ser adolescent, ser jove, ser persona, no és gens fàcil -tampoc- en aquesta gàbia d'or. Eixir de la zona de confort és necessari per a començar a construir-te un projecte de vida, per a conéixer-te, per a començar a ser, per fi, tu. Aconseguir espais on tingues l'oportunitat de fer coses que mai no has pensat que podies fer, on experimentes i amplies la teua visió de tu. Moments dels quals ixes amb més poder. Perquè tu tries què fer. I ho fas.
Les administracions públiques, en les seues polítiques d'adolescència i joventut, semblen repetir aquesta necessitat d'omplir el temps lliure amb activitats programades i canalitzar les formacions extraescolars cap a una utilitat des del punt de vista adult. Ajudar en aquesta etapa d'inseguretats comporta escoltar, deixar clar que estem ací per al que necessiten, que respectem les seues decisions, que els donem suport i facilitem els seus projectes. Mantindre zones de confort no pot ser el nostre objectiu. No estem ací per a organitzar activitats juvenils, sinó perquè els joves puguen organitzar les seues activitats.
Per tant, l’acompanyament del qual parlava al principi no pot fer-se des del poder que dóna poder castigar o poder posar una nota. Hem de ser referents positius pròxims, que els tracten com a persones, amb drets i deures. Amb opinió pròpia. Amb dret a equivocar-se. A fer passos pel seu compte. Aprenent a assumir responsabilitats pels seus actes.
I mentre arriba aquesta possibilitat d'un sistema d'acompanyament públic continuat d'aquestes característiques, voldria reivindicar l'activitat -crec que bastant infravalorada pel resultat que té en l'empoderament personal- dels moviments d'educació no formal o de temps lliure educatiu, que porten anys construint moments i espais que faciliten eixir d'aquesta zona de confort i ser tu, a la teua manera. Un centre d'educació de valors en cada barri, ¿tan difícil és adonar-se que és la millor inversió per als temps que vivim?
Jesús Martí és director general de l'Institut Valencià de la Joventut
Sobre este blog
Blog coordinat per Gustau Pérez i Ignacio Mora. Després del nostre pas pel Consell Valencià de la Joventut i altres espais de participació juvenil volem continuar posant en l’agenda les qüestions que afecten a les persones joves. Amb la col
0