Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Sánchez rearma la mayoría de Gobierno el día que Feijóo pide una moción de censura
Miguel esprinta para reabrir su inmobiliaria en Catarroja, Nacho cierra su panadería
Opinión - Cada día un Vietnam. Por Esther Palomera

Fabra té una pregunta per a vosté

Josep Lluís Fitó

El govern valencià està molt interessat a conèixer l’opinió dels ciutadans que viuen en aquesta Califòrnia que, últimament, s’assembla més a Sicília. Cada quatre mesos envia una empresa consultora a fer preguntes a les cases dels valencians. L’entrevista provoca frustració. Primer, perquè no pots contestar tot el que penses. Segon, perquè no tens davant els interlocutors finals i, tercer, perquè les respostes no et permeten expressar-te. Estan limitades a una escala de valors que va des del “molt poc” fins al “prou”.

Després de les tradicionals qüestions sobre quins són els principals problemes que troba l’enquestat al nostre país (el valencià) i a Espanya, les preguntes comencen a centrar-se en assumptes com ara els concerts econòmics amb la sanitat i l’ensenyament privats. En especial, s’ incideix en si s’haurien d’augmentar aquest tipus de convenis en el sector hospitalari.

El Consell no pregunta en passat. No demana cap valoració de la seua gestió ni de les conseqüències de les seues decisions. De les respostes es dedueix que li convé usar-les, posteriorment, per als seus interessos i justificar-se. Només així es pot entendre la pregunta sobre una futura RTVV: “El gobierno valenciano está estudiando estas alternativas: 1) Reabrir RTVV aunque esto supusiese incrementar los impuestos a los valencianos. 2) Aumentar la desconexión territorial de RTVE para emitir a través de la señal de la televisión pública estatal”. Valore-ho entre el “molt poc” i el “prou”. Si pot, clar.

Són dos preguntes que defineixen perfectament en mans de qui es troba el nostre futur. La primera reconeix que els mateixos que es carregaren tot el sector audiovisual valencià en tancar RTVV abruptament, per dir-ho d’alguna forma, ara pregunten que si la reobrin això suposarà (per al que respon) que haja de rascar-se més la butxaca. Quina manera més perversa de dirigir la resposta! Per a què? Perquè després isca en roda de premsa un dels botxins de la ràdio i televisió pública, José Ciscar (Mr. ERO impecable), i afirme que “els valencians no volen una nova RTV pública”?

La segona qüestió encara demostra més la ineptitud, incompetència, ignorància i falta de sensibilitat de qui encarrega l’enquesta i dóna el vist-i-plau des de Presidència de la Generalitat. Després que els responsables de RTVE, a Madrid i al centre territorial, hagen negat cap possibilitat d’augmentar les desconnexions, el govern valencià continua gastant-se diners de tots en entrevistes inútils.

No acaba ací la curiositat de l’ executiu en les nostres opinions. Se’ns inquireix també si som conscients de la importància de les pròximes eleccions europees, si estem segurs que valencià i català són, o no, la mateixa llengua, si volem l’ensenyament trilingüe i quines són les partides que el contribuent retallaria.

La darrera part de l’entrevista és un avís per al sector de la formació i oficines d’atur. Es qüestiona sobre si és convenient que tot açò ho gestione el sector privat: les ETT. Ah! I si en pobles de menys de 2.000 habitants, l’Ajuntament hauria de gestionar el servei d’ocupació. Ja saben, per a evitar la temptació que els alcaldes es convertisquen en cacics...

I ja, per acabar, un missatge-favor als de la consultora i als perseguidors de talps de Presidència: no cal que investiguen per saber com he tingut accés a les preguntes. No té mèrit: me la feren el passat 14 d’abril. Un capritx de l’atzar.

Etiquetas
stats