Un fantasma anomenat Yellowstone sembla que es passeja per les comarques del nord de Castelló (entre d’altres) espantant la població. Articles de premsa cridaners, manifests incendiaris de Plataformes que no expliquen qui hi ha al darrere i escrits alarmants de certes associacions. Sembla que algú està veient terribles gegants on no hi ha més que molins de vent, com li passava al cavaller de la figura trista.
Em quede ben estorat en saber que totes aquestes respostes de temor les genera una iniciativa que els seus promotors qualifiquen de conservació del patrimoni natural i cultural i de defensa d’un model sostenible de desenvolupament rural. Sobta que persones i col.lectius que es declaren defensors de la natura, vegen amb mals ulls una proposta de protecció del medi ambient. Estranya que gent vinculada o promotora del turisme rural ben regulat i ordenat rebutgen una idea que contempla aquest factor per aportar recursos econòmics a unes comarques despoblades i empobrides. Més encara sorprèn que ciutadans que volen defensar l’agricultura i la ramaderia en conjunció al medi natural consideren perillós un projecte que justament defensa la promoció de les activitats tradicionals de producció de qualitat, respectuoses amb l’entorn i emprant les modalitats més arrelades al territori. Què està passant? D’on ve el desencontre?
Els mateixos promotors de la Iniciativa Maestrat-Ports diuen que el que intenten difondre és un marc operatiu per desenvolupar aquestes tres vies (conservació del patrimoni, turisme rural i activitats agropeqüàries) de manera regulada, ordenada i compatibilitzant-se entre elles, creant sinèrgies i evitant impactes negatius sobre el medi i també sobre els seus habitants. Diuen que volen conservar eixe ric patrimoni, lluitar contra el despoblament i ajudar a consolidar una qualitat de vida digna per als qui habiten aquestes àrees de muntanya. Però alguna cosa passa que, o aquest missatge no s’entén o algú està generant desenteniment.
Jo vinc del moviment ecologista i també de les plataformes en defensa d’un mon rural viu i amb futur, com ara la Plataforma Rural (de la que vaig ser Secretari) o el Foro Ruràlia amb el que he col·laborat fins la seua lenta decadència. Quan vaig tindre notícies del perillós fantasma, alertat per algunes informacions negatives, vaig rebre també amb disgust la proposta, però de seguida em vaig adonar que els qui més arguments aportaven en contra remarcaven que a penes sabien res de la iniciativa. Vaig llegir documents a favor i en contra i vaig veure que les coses no quadraven. Jo no entenc les temibles pors que ens amenacen, així que vaig decidir agafar el bou per les banyes i vaig escriure a contraris de la proposta per que m’explicaren els seus motius i em vaig posar en contacte amb la Fundació Global Nature i amb Ignacio Jiménez, principals promotors. Llargues converses amb uns i altres em van reafirmar el que era evident; hi ha una gran desinformació. La pregunta torna ser: per què sense saber a penes res d’una proposta es genera una tan negativa oposició?
S’acusa als promotors d’anar amagant-se i no parlar amb la gent, però açò ho neguen els afectats i repeteixen que estan disposats a parlar amb qui siga i quan siga, especialment amb autoritats i entitats dels municipis afectats. Per tant, per què no es comença per emplaçar als promotors a que ho expliquen en viu i en directe?
A mi em va costar a penes unes hores aconseguir telèfons i e-mails dels promotors i em van contestar llargament al primer intent. Què tal si els portaveus de plataformes i associacions repten als defensors de la iniciativa a que expliquen dubtes i contesten a preguntes? Un bon diàleg és el que fa falta. Si els promotors menteixen, com diuen alguns, què millor que confrontar-los amb els arguments i les veritats dels oponents? Si realment menteixen, es veuran descoberts i acusats; i sinó, eixirem de dubtes. Per tant, en comptes de tenebres, recomane llums i transparència, què comence el diàleg i guanyarem tots.