De la crisi a la recomposició: la resurrecció de les editorials valencianes

La tempesta de la crisi va deixar el món editorial tocat, molt tocat. Els tancaments se succeïen, les fusions es feien inevitables per a subsistir –el cas de Tàndem, que va ser adquirida per Bromera–, la facturació no parava de descendir –des del 2008 ha abaixat un 40%– i els governs del PP giraven l’esquena amb retallades a un sector necessitat d’ajudes per a superar els seus reptes de futur.

Les peculiaritats del País Valencià no eren esperançadores. Segons un informe de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya fet el 2012, la mitjana de lectura valenciana se situa en el 56%, tres punts per davall de la mitjana espanyola, que és del 59%, a dos punts només de les autonomies que pitjor mitjana tenen: Múrcia i Extremadura. La mitjana europea del 71% –que registra la comunitat amb millor índex de lectura, Madrid– continua sent una utopia.

“Són xifres molt horribles. I la causa d’aquest índex tan baix no és tan sols cultural, també és educativa”, assegura Vicent Olmos, de l’editorial Afers. “Els xiquets lligen de manera obligada. En l’escola no se’ls estimula a llegir, se’ls obliga a fer-ho. És un problema que cal corregir perquè els índexs de lectura pugen més. Si no, anirem a pitjor”, secunda Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim. Un problema a què se’n sumen d’altres, com la gran oferta d’entreteniment, que fa que la població s’estime més altres activitats abans que el llibre. “Amb les noves tecnologies, llegim menys. A mi em passa. Cal fer atractiva i divertida la lectura amb propostes noves”, reivindica Àfrica Ramírez, de Balandra Edicions.

Malgrat que el panorama no era el més indicat, o precisament per això, el sector editorial valencià ha experimentat una autèntica eclosió d’editorials menudes. Sembra Llibres, Drassana, Balandra, Lletra Impresa, Companyia Austrohongaresa de Vapor, Petit Editor... són alguns dels segells que han anat sorgint durant els últims anys. “El sector havia estat molt estàtic. I després d’aquesta falta de moviment, s’han creat editorials menudes noves que han cobert els buits que hi ha en el mercat gràcies a l’avantatge que tenen: la llibertat per a editar”, afirma Ramírez, que després de prop de 25 anys lligada al sector va decidir emprendre l’aventura d’impulsar Balandra Edicions. “La idea era muntar un segell per a poder publicar els gèneres que més m’agraden”, assenyala.

Igualment va passar amb Joan Carles Girbés. Amb l’excantant del grup Obrint Pas i escriptor Xavi Sarrià, va crear l’editorial Sembra Llibres. “Volíem fer llibres que connectaren amb el públic, però que parlaren de temes d’actualitat”, expressa Girbés. Llibres relacionats amb l’accident del metro de València o amb la batalla per a salvar l’horta que necessiten “connectar amb el lector d’una altra manera”. “Es treballa molt el boca-orella per les xarxes socials, es fan presentacions amb actuacions per a involucrar-hi més gent, amb el llibre s’ofereix també música o altres elements, o es duen a terme gires com a fórmules per a despertar l’atenció del lector”.

Fórmules noves que també apliquen les editorials mitjanes consolidades, com ara Tres i Quatre, Onada, Edicions 96, Bullent o Perifèric. “Han portat maneres noves de traure el llibre al carrer, fent presentacions pertot i agitant la cultura. Aquestes formes innovadores busquen sectors nous. I nosaltres ja hem començat a posar-les en marxa”, comenta Dolors Pedrós, d’Edicions 96 i presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià. D’altres, com Afers, per les característiques d’editorial que publica llibres d’història o assajos de tipus social i polític, ja tenen un públic definit. “Es tracta de lectors formats que, majoritàriament, han passat per la universitat. Si l’encertes amb uns quants títols l’any, tens la supervivència garantida”, ressalta Olmos.

En la galàxia editorial valenciana, però, no solament hi ha editorials menudes independents i d’altres de caràcter mitjà, també hi ha un segell que s’ha convertit en el referent del sector. Es tracta d’Edicions Bromera, que enguany compleix el 30é aniversari. Amb 50 col·leccions, 3.000 títols i 8 milions d’exemplars a l’esquena, edita literatura, poesia i llibres de text. I és un dels pocs segells valencians que té venda a l’exterior.

L’Administració pública també té part en el sector editorial. La Universitat de València i la Institució Alfons el Magnànim s’encarreguen d’editar llibres des del sector públic. “Alfons el Magnànim s’ha dedicat durant molt de temps a editar llibres sobre l’època medieval. Ara, prioritzarem l’edat moderna i els nostres contemporanis. I obrirem les nostres publicacions a la ciència social i a les naturals”, assegura Flor. El nomenament d’Enric Sòria com a director de la Biblioteca d’Autors Valencians és un símptoma de canvi de rumb.

Esperança amb el canvi polític

Davant dels comicis autonòmics passats, els editors, juntament amb els altres sectors del món del llibre, van elaborar un full de ruta per a fomentar la lectura. El text va ser assumit per totes les formacions. I amb l’arribada de l’esquerra a la Generalitat Valenciana s’ha posat en marxa un Pla de foment de la lectura que recull les línies plantejades. “És un moviment esperançador. Calia que el posaren en marxa”, afirma Pedrós. Olmos secunda les seues paraules: “És magnífic. És una autèntica declaració d’intencions”. “És esperançador aquest pla, però sóc escèptica. Cal resoldre més coses i molts anys perquè el sector es consolide”, opina Ramírez. Girbés és el més crític: “Sóc molt escèptic respecte del que pot fer l’Administració”.

Gonçal López-Pampló, director literari de Bromera, alerta que la intenció del programa Xarxa Llibres de fomentar la reutilització dels llibres de text “suposa una qüestió complicada pel seu impacte econòmic sobre les editorials”. I apunta dos reptes de futur fonamentals: la internacionalització de les editorials –objectiu assolit per Bromera– i “aconseguir subsistir”. La recomposició del sector ja està en marxa.