El moment de l’audiència

Canal 9 va nàixer sense internet, sense mòbils, sense twitter, amb un model audiovisual de caràcter bàsicament generalista i sense televisions temàtiques o serveis de vídeo a la carta. L’antiga televisió fou un mitjà amb una forta influència de les televisions privades. Una televisió que fou per a tota una generació el millor exemple, malgrat algunes honroses excepcions, de quina televisió no hem de tornar a fer els valencians. Fonamentalment perquè responia a una agenda il·legítima d'interessos dels seus gestors i del poder polític. L’antítesi del que ha de ser una televisió pública.

La televisió, pública o privada, és encara hui, en plena era digital de Netflix o Amazon, el principal mitjà de comunicació de masses. La nova televisió pública valenciana ha nascut en un nou moment polític al País Valencià però també un nou moment comunicatiu arreu del món. Un cruïlla on el paper del mitjans de comunicació i del periodisme, o el que abans enteníem per periodisme, està en crisi. Però també un moment on un nou País Valencià ha començat a caminar. En esta cruïlla la nova televisió valenciana ha nascut plenament oberta i digital. Justament per això no pot fonamentar-se exclusivament en l'emissió unidireccional per les ones hertzianes que ara s’han iniciat sinó que és ja, de naixement, un mitjà digital on la participació de l’espectador o de l’usuari haurà de ser la clau del seu creixement i del seu futur.

És per això que la televisió pública que ha començat haurà de saber aprofitar aparéixer en una fase privilegiada de digitalització, de les xarxes socials, de les aplicacions mòbils, de les aplicacions televisives. I en eixe aspecte encara queda molta feina per fer.

El que s’ha estrenat no és la televisió, el que s’ha estrenat són els continguts. Continguts multimèdia, transmèdia, nous formats, i app que han de formar part del llistat de paraules necessàries del vocabulari. No cal eixir del propi ecosistema per a trobar bones pràctiques en estos camps. Les altres televisions públiques que també haurem de veure i amb les quals compartim llengua com TV3 o IB3 en són bons exemples.

Totes les televisions són els seus continguts però sobretot són els seus formats. De fet em sembla un encert la graella plantejada per a la nova televisió valenciana. McLuhan diria “el mitjà és el missatge”. Però això tanmateix ja no és suficient. À Punt des de hui també necessita, a més del missatge, un nou relat per tornar a recuperar una audiència valenciana que va abandonar la seua televisió a poc a poc, lentament, fins deixar-la morir d’inanició situant-la al 4% del share en els darrers anys. Quina és la xifra d’audiència que esperem ara de la nova televisió perquè tot plegat pague la pena? Volem una televisió i també una ràdio públiques valencianes líders d’audiència?

Cal un televisió moderna i global. El poble valencià mereix ser televisat, mereix grans audiències, però no a qualsevol preu. El referent no podran tornar a ser les televisions privades espanyoles amb les quals haurà de competir fortament justament en allò que elles no poden oferir: un contingut en valencià autocentrat en el nostre territori i en la nostra forma diversa viure al món. La nova televisió valenciana no pot tornar a ser una mala còpia que duplique en valencià l'oferta espanyola. Fins ara l’equip que lidera À Punt està demostrant que domina i aplica este nou marc autocentrat i modern.

Ara és el moment dels espectadors i les espectadores. Les expectatives i els reptes són majúsculs no només per a la televisió sinó per a la societat valenciana. La televisió no deixa de ser altra cosa que un espill de la nostra realitat. I ara és el moment de tornar a mirar-se a l’espill, de mirar-se a la cara, de reconéixer-nos com a societat en la nostra complexitat. Perquè en definitiva l’interés últim d’una televisió pública han de ser les persones. Ara els 5 milions de valencians i les valencianes hem de triar en quin espill ens volem mirar. És el moment més exigent de tots el d’agafar el comandament, el mòbil, el ratolí: el moment on tots decidim. Tot està a punt. Ara és el teu moment. El moment de l’audiència.

Francesc Felipe és periodista i realitzador. Actualment és assesor del Gabinet de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport