Gloria com a Emergència

Ara que Espanya té govern. Ara que Espanya té un govern amb quatre vicepresidències. Ara que Espanya té un govern amb quatre vicepresidències i vint-i-tres ministres. Ara que Espanya té un govern amb quatre vicepresidències i vint-i-tres ministres de les quals, una d’elles, és la de Transición Ecológica y el Reto Demográfico. Ara que Espanya té un govern amb quatre vicepresidències i vint-i-tres ministres de les quals, una d’elles, és la de Transición Ecológica y el Reto Demográfico, s’ha declarat l’Estat de Emergència Climàtica i ambiental.

Dit això, dóna la sensació que amb l’Emergència climàtica, passa el mateix que a les urgències d’un l’hospital: s’ha de tindre paciència i esperar. De fet, fruit de la casualitat, la Declaració d’Emergència Climàtica aprovada pel Consell de Ministres el passat 21 de gener, arriba just al moment en què ens visita Gloria. Meravellós nom de victòria per a un terrorífic temporal, que ha sacsejat tota la franja mediterrània i ha fet estralls a les comarques de la Ribera del Xúquer, l’interior de les comarques de Castelló i Alacant i, fins i tot, ha sigut causa la mort de cinc persones.

Amb estes paraules no vull llevar-li importància ni menysprear el contingut de la Declaració. El document és una bona notícia pel fet que reconeix el moment d’emergència social i ambiental actual que vivim. A més a més, arreplega el concepte “d'emergència” com a tal, posa l’accent en la urgència, assenyala el problema i obliga a la classe política a prendre mesures concretes i efectives que contribïsquen a aturar els efectes del canvi climàtic. Imprescindible resulta destacar la menció a la perspectiva de gènere i la justícia intergeneracional que inclou el document; influenciat, sense cap dubte, pels moviments socials pel clima que han contribuït a situar en el centre de la agenda política l'emergència climàtica.

Ara bé, tampoc podem oblidar que moltes de les propostes que arreplega el document són mesures que estan pendents d’aprovació des de la legislatura anterior. És el cas per exemple, de l’aprovació de la Llei de canvi climàtic i transició energètica, o del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima. La declaració sobre l’Emergència Climàtica recull expressament que la mediterrània està considerada com un del ‘punts calents’ globals en matèria de canvi climàtic. És molt gratificant veure com cada vegada són més els polítics que comencen a incorporar al seu treball i als seus discursos l’escalfament global com a repte i, el que resulta més interessant, ho relacionen territorialitzant les seues conseqüències.

Més enllà del simbolisme, la declaració de l’Emergència Climàtica per part del govern d’Espanya ha de vindre acompanyada de vertaderes mesures de mitigació i adaptació. Necessitem transversalitzar l’acció climàtica, per entendre de manera holística la totalitat del problema. No em resulta una mala idea ‘personalitzar’ els conflictes derivats de la crisi ecològica si és d'esta manera que, com a societat, prenem consciència d’allò què ens cal evitar.

Com a la sala d’espera d’urgències d’un hospital, sembla que si no li posem nom al pacient, no l’ubiquem territorialment i no el palpem, el seu diagnòstic queda lluny. Haver-li posat al terrible temporal el nom de Gloria potser ens ajude a calibrar la magnitud del conflicte i passar a l’acció climàtica!