Llengua materna i justícia social

Explica David Crystal en La revolución del lenguaje que la Unesco va declarar el 21 de febrer Dia Internacional de les Llengües Maternes en commemoració de la mort, el 1952, de cinc estudiants per defensar l’ús del bengalí com a llengua oficial de Bangladesh. L’eminent lingüista recordava el trist succés a compte de la importància que tenen les llengües per a les persones, en concret aquelles amb les quals comencem a relacionar-nos amb i en el món. Les anomenades llengües maternes.

Tornant al cas dels estudiants bengalís, va caldre la mort d’aquests cinc joves perquè l’organisme internacional reparara en la importància que poden arribar a tindre les llengües per als seus parlants. Per això, des del 1999 la Unesco treballa per la defensa de la diversitat lingüística com una de les majors riqueses que atresora la humanitat. I alerta sobre l’amenaça que tenalla aquest patrimoni tan important, al ritme d’una llengua desapareguda cada dues setmanes.

Les llengües ens importen, per a bé o per a mal. Siga perquè alguns ens setim en l’obligació de fer l’impossible per a rescatar-les de la subsidiarietat; siga perquè a altres els molesta aquesta insistència nostra de voler equiparar amb la seua llengua d’altres que consideren inferiors; siga com siga, les llengües són importants per a totes les persones.

Són, de fet, tan importants que al seu caliu s’ha originat tot un conjunt de prejudicis lingüístics amb conseqüències ben negatives per a la convivència lingüística en les societats actuals, multilingües en la seua gran majoria. Sovint s’assigna a les grans llengües, aquelles que gaudeixen d’una situació hegemònica en el món, la capacitat de la comunicació, en detriment de les llengües minoritàries (un estatus sobrevingut i, com a tal, indesitjat), per a les quals es reserva el rol de transmissores d’identitat. Però això no és exactament així, perquè totes les llengües són, per definició, sistemes de comunicació. Igualment, totes les llengües constitueixen per als seus parlants, especialment els nadius, una senya d’identitat.

En la mateixa línia discursiva, se sol reservar el concepte multilingüisme quan es tracta de les anomenades llengües de comunicació internacional; mentre que s’adjudica l’etiqueta de diversitat lingüística al conjunt que conformen totes les altres llengües, independentment del seu estatus jurídic i social.

Però una visió més integradora, més d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, posa en el centre la diversitat lingüística com a fet social; i el multilingüisme, com a estratègia per a l’enriquiment mutu.

La llengua materna és el trampolí que ens llança al món i alhora és l’arrel que nodreix la visió íntima i personal que anirem configurant-nos d’aquest món al llarg de la vida. Amb el temps, si tenim la sort d’aprendre altres llengües, aquest aprenentatge serà l’oportunitat per a obrir altres finestres a tot un món nou en què la possibilitat de comunicar-nos i relacionar-nos amb persones d’altres cultures constituirà un dels millors bagatges de la nostra vida.

Les llengües que aprenem són el pont que ens acosten a altres maneres de viure i entendre la vida, gràcies a les quals podem ampliar el zoom fins a obtindre una panoràmica àmplia i rica, quasi tant com ho és l’espècie humana.

És l’amplitud de mires, precisament, la que ens permet detectar i engegar les alarmes quan som testimonis d’una injustícia social; quan la desigualtat, la discriminació, la violència de gènere, l’explotació laboral o la persecució de les minories omplin la pantalla, acaparen titulars o centren el debat polític. I l’àmbit lingüístic no és immune a aquestes injustícies. Quan la discriminació s’acarnissa en una comunitat lingüística, les persones que en formem part no gaudim amb plenitud de tots els drets dels quals és dispositària, teòricament, la humanitat en el seu conjunt.

La injustícia lingüística, com una manifestació més de la discriminació i de la desigualtat, també hauria de despertar les alarmes de qualsevol persona que combregue amb la proclama de les Nacions Unides, per a qui «La justícia social és un principi fonamental per a la convivència pacífica i pròspera, dins els països i entre ells (...) la justícia social universal representa el nucli (...) del desenvolupament i la dignitat humana» i a la qual dedica el 20 de febrer, Dia Internacional de la Justícia Social.

Podem concloure que sense justícia lingüística difícilment es pot parlar de justícia social universal. La commemoració els dies 20 i 21 de febrer, dedicats a la justícia social i a llengües maternes, respectivament, és una bona ocasió per a reflexionar en aquesta premissa que radica en la mateixa dignitat de les persones.

*Nathalie Torres Garcia, diputada de Les Corts per Compromís