Progreso, el fill brasiler d’un anarquista afusellat pel franquisme a València torna al lloc del crim

Progreso Vañó va nàixer a Bocairent el 17 de novembre de 1937. Son pare, sindicalista anarquista, va ser afusellat el 15 de juliol de 1939 i enterrat en les fosses comunes del cementeri de Paterna, poc després de l’entrada de les tropes franquistes a València. 85 anys després, Progreso Vañó ha tornat al lloc del crim des del Brasil, país a què va partir la família en ple franquisme. “Ha sigut una de les coses més extraordinària que m’ha passat”, diu el fill del teixidor anarquista quan apura els últims dies al País Valencià entre retrobaments familiars i visites al cementeri de Paterna i al Terrer, el lloc pròxim al cementeri on van ser afusellades més de 2.000 persones en la postguerra immediata. Pilar Taberner, presidenta de l’Associació de Familiars de Persones Afusellades en la fossa 21 del cementeri de Paterna, recorda la visita a les faenes d’exhumació de la fossa: “Va ser una trobada molt emotiva i íntima, molt necessària per a tancar cercles”.

L’home viu a São Paulo “des de fa 66 anys” i ha tornat a la seua terra natal per fer-se les proves d’ADN i conéixer de primera mà els responsables de l’associació que, fa poc més d’un any, van aconseguir localitzar el descendent del primer afusellat de la saca del 15 de juliol de 1939. “El primer objectiu era anar a Paterna i va ser molt emocionant”, conta en un valencià perfecte amb un lleuger deix brasiler.

La presidenta de l’Associació de Familiars de Persones Afusellades en la fossa 21 del cementeri de Paterna, amb l’ajuda de col·laboradors, va iniciar una cerca dels descendents mitjançant els registres civils, les pàgines grogues i les xarxes socials. Així va trobar els besnets i després els nets de Progreso Vañó. “La cerca de Progreso és un exemple que mostra que, quan totes les institucions, la nostra associació, grups de memòria, col·laboradores que ens han ajudat a buscar, s’uneixen en un objectiu tan complex, acaba sent fructuosa”, sentencia Taberner.

Durant el procés de localització van comptar amb l’ajuda de l’historiador de Bocairent Pep Molina i de l’ajuntament de la localitat. “Amb totes les dades aportades per Pep Molina, que ens va fer una genealogia meravellosa, vam descobrir que havien tingut quatre fills i que, més o menys, quan Progreso tenia 16 anys, se n’havien hagut d’anar al Brasil”, recorda Pilar Taberner.

L’última carta: “M’executaran”

Van començar a estirar el fil: “Una de les nostres col·laboradores va buscar el cognom Vañó en ciutadans del Brasil per xarxes socials i va acabar trobant alguns besnets i em va passar els contactes. Vam escriure amb el traductor indicant el motiu de la cerca, alguns no eren. Ens van passar amb els nets i, finalment, amb Progreso”. Una tasca detectivesca que va fer fruit. “Va ser una gran alegria, recorde que va ser un dissabte de matinada amb la diferència horària que van contestar, era molt emocionant parlar amb alguns nets. Em van contar que conservaven l’última carta manuscrita, que coneixien tota la història. Així com altres famílies no sabien res, sa mare s’havia encarregat d’explicar-los tot”.

La carta enviada poc abans de l’afusellament (i conservada per la família com una relíquia) la recita de memòria Progreso Vañó: “Amb la mà serena i la consciència molt tranquil·la, vos escric les meues ultimes lletres, perquè d’ací a unes hores deixaré d’existir, m’executaran”. “Em deixa profundament commogut”, diu Vañó.

La viuda se’n va anar al Brasil amb els seus quatre fills. El menut, anomenat a Espanya José Vañó, en demanar la documentació necessària, va descobrir que en el Registre Civil no s’havia alterat el nom que li van posar els seus pares. “El feixisme no rebaixa posar noms com Progreso”. A São Paulo va ser secretari del Centre Democràtic Espanyol, una entitat antifranquista d’exiliats. Hereus del pensament esquerrà de son pare afusellat, els quatre fills van viure la dictadura militar brasilera, després del colp d’estat el 1964 contra el Govern democràtic del president João Goulart. “Quatre dècades de dictadura en la meua vida”, lamenta Progreso Vañó.

A la vellesa, ha pogut visitar les faenes d’exhumació, a càrrec de l’associació especialitzada Arqueoantro, en la fossa 21 del cementeri de Paterna. Els arqueòlegs només han localitzat dues de les sacas: “Tot sembla indicar que són les 16 víctimes del 19 de juliol i del 21 de juliol, per la qual cosa pretesament ací no hauria d’estar el pare de Progreso”, explica Pilar Taberner. L’associació de familiars està pendent d’exhumar en les zones adjacents de la fossa per localitzar la resta dels cossos, aproximadament 53.

“És una faena extraordinària, malgrat els pocs recursos, són coses necessàries i urgents”, conclou Progreso Vañó.

Progreso Vañó va nàixer a Bocairent el 17 de novembre de 1937. Son pare, sindicalista anarquista, va ser afusellat el 15 de juliol de 1939 i enterrat en les fosses comunes del cementeri de Paterna, poc després de l’entrada de les tropes franquistes a València. 85 anys després, Progreso Vañó ha tornat al lloc del crim des del Brasil, país a què va partir la família en ple franquisme. “Ha sigut una de les coses més extraordinària que m’ha passat”, diu el fill del teixidor anarquista quan apura els últims dies al País Valencià entre retrobaments familiars i visites al cementeri de Paterna i al Terrer, el lloc pròxim al cementeri on van ser afusellades més de 2.000 persones en la postguerra immediata. Pilar Taberner, presidenta de l’Associació de Familiars de Persones Afusellades en la fossa 21 del cementeri de Paterna, recorda la visita a les faenes d’exhumació de la fossa: “Va ser una trobada molt emotiva i íntima, molt necessària per a tancar cercles”.

L’home viu a São Paulo “des de fa 66 anys” i ha tornat a la seua terra natal per fer-se les proves d’ADN i conéixer de primera mà els responsables de l’associació que, fa poc més d’un any, van aconseguir localitzar el descendent del primer afusellat de la saca del 15 de juliol de 1939. “El primer objectiu era anar a Paterna i va ser molt emocionant”, conta en un valencià perfecte amb un lleuger deix brasiler.