Llibres valencians, quan s’acaba l’any

Sempre és bon moment, però ara que s’acosten dies d’una certa efervescència de compra i regal de llibres -dies amb una mica més de temps, arribat el cas, per llegir- convé recordar i fer present que tenim a l’abast llibres valencians, variats i de gran interès, que cal conèixer i difondre. Per què? Perquè ens parlen de situacions molt properes, de la nostra condició, del llegat històric i cultural que ens ha conformat, de vibracions que ens toquen de prop. O perquè miren el món des d’una perspectiva que podem compartir. Perquè tenen un interès intrínsec. Perquè responen a una voluntat individual i col·lectiva de continuïtat i millora -o al qüestionament crític- de la nostra cultura i la nostra societat.

Podria fer l’apologia dels llibres valencians des de molts punts de vista. El més primari seria invocar el compromís de tots amb la nostra cultura i les nostres editorials, amb els nostres autors i autores -que al capdavall malden per expressar-se individualment alhora que expressen alguna cosa més, col·lectiva. Però insistiré en l’altre aspecte -més enllà de la crida al “this means you”, rúbrica emprada per Hannah Arendt als seus articles dels anys quaranta-, és a dir, sobretot en l’interès i la qualitat. Que son, d’altra banda, l’únic recurs possible per a reeixir en el vast univers llibresc, ple de sol·licitacions de tota mena.

No hauríem d’oblidar mai la importància de comptar amb llibres, editorials i llibreries. Amb autors i autores en tots els gèneres. Que trista seria una ciutat sense llibreries! O sense botigues i comerços de tota mena. Que trist un País sense editorials... És una idea que em ve sovint al cap -seria un malson. Tots podem fer petits gestos per evitar un distòpia tan depriment.

Així doncs, vull parlar d’alguns llibres valencians. I recomanar-los. Llibres que destaquen, que interessen. Que ens poden seduir.

D’entrada, trobem Cosmopolites sense arrels, de Joan Garí, publicat per Onada edicions. Atenció a aquesta editorial de Benicarló. El llibre de Garí recull reportatges, articles sobre viatges al voltant del món, acompanyat amb fotografies de Ramon Usó (malauradament desaparegut fa molt poc). Un llibre important, on Garí demostra una extraordinària capacitat d’observació i expressiva. Té ofici. Un llibre que igual et parla d’Holanda com d’Egipte, de Txernòbil com de Jerusalem, de Moscou o de l’Havana. I diu moltes coses agudes, penetrants, ben vistes, sobre un món “ample i aliè” del qual és (literalment) suïcida desentendre’ns. La dialèctica cosmopolitisme/arrelament ben conjugada... Si el que ha de fer un escriptor és “fer-se llegir”, Joan Garí hi ha reeixit plenament, en aquest llibre i en molts altresde la seua ja extensa obra.

Apuntava fa un moment que atenció a Onada edicions, que publica molt i bé i s’ha convertit en l’editorial de referència del nord del País i també del sud de Catalunya. Entre altres, ha publicat el volum de Pilar Alfonso De Warhol a @yodominguez, amb un subtítol que m’agrada més: Mirar l’art i veure el món. Un llibre competent i fresc que té la gosadia d’endinsar-se en el món proteic i desballestat de l’art contemporani. Pilar Alfonso Escuder ha estat guardonada amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, modalitat assaig, per aquest llibre, en l’edició del premi corresponent a 2020.

Més oportú impossible el llibre d’Antoni Rico Joan Fuster i el pensament nacional (Afers), perquè el 2022 serà l’Any Fuster. Aquest llibre de base acadèmica analitza la influència de Fuster en les diferents “cultures polítiques” del seu temps. Dir-ne interessant seria poc. És un llibre apassionant per a saber què és i què ha estat el nostre País, per a conèixer determinants de fons que encara ens expliquen. Un llibre que no tracta exactament sobre el pensament fusterià, sinó fonamentalment sobre el seu influx, persuasió, efectes. Influència, en definitiva, cosa que és diferent al poder. Si parlem de “desmemòria” d’oblit, de desconnexions inter-generacionals, aquest llibre de l’historiador Toni Rico (Novelda, 1979) és un antídot fonamental, precedit per un pròleg esclaridor de Ferran Archilés.

Molt útil per a una aproximació al Fuster historiador, teòric, crític de la literatura, al Fuster assagista que reflexiona sobre qüestions diverses i situacions reveladores a partir dels llibres i els autors, que els situa, que els valora, que en fa lectures subtils, és el volum a cura d’Antoni Martí Monterde [Joan Fuster] Figura d’assaig. Literatura, crítica, cultura (1948-1992) (Comanegra). Pense que és una bona tria d’un Fuster possible i versemblant. “Plausible”. I que ens recorda que l’obra fusteriana és àmplia i diversa. Uns elements compensaven i reforçaven uns altres, amb el resultat que ja coneixem, una obra decisiva, i que encara hauríem de conèixer més. Segur que les diverses iniciatives en marxa de l’Any Fuster ajudaran molt en aquest sentit. Ja ara comptem amb un volum bellament il·lustrat i suggeridor: Joan Fuster i Sueca, de Francesc Pérez Moragon i Salvador Ortells (Edicions 96). Aviat hi haurà dos nous volums de l’Obra Completa (PUV/Edicions 62), de la Correspondència (Tres i Quatre), editada per Antoni Furió, un número extraordinari de la revista L’Espill, dedicat a Fuster, que apareixerà al gener del 2002, i moltes, moltes coses més...

Justament ara s’ha clos l’Any Carmelina Sánchez Cutillas, que ha permès una revaloració d’una obra en part negligida, però de gran qualitat. Tresors ocults que de tant en tant retornen. Matèria de Bretanya, per exemple, és una meravella absoluta de la literatura memorialista, de l’emoció, del record de la infantesa, amb una mirada difícil de circumscriure, perquè és ingènua i no ho és, és infantil i no ho és, és evocadora i pensa també en el present i el futur... Doncs fruit d’això l’Acadèmia Valenciana de la Llengua acaba de publicar en dos volums l’Obra Completa de Carmelina Sánchez Cutillas, en edició a cura de Joan Borja i Maria Àngels Francès. Per la fi la Prosa i la Poesia de Carmelina en una edició digna, actualitzada i acadèmicament impecable, dins la sèrie “Textos Valencians” de l’AVL. Un gran regal per als lectors d’avui. La figura de Carmelina ha estat evocada pel seu fill, en un relat literari i alhora molt informatiu, que dona moltes claus de la vida i els condicionants d’una autora fonamental: La meva cambra més estimada. La biblioteca de Carmelina Sánchez-Cutillas (Vincle).

Per la seua banda, la Institució Alfons el Magnànim acaba de publicar la Poesia completa, 1979-2021, d’Antoni Ferrer. La poesia d’Antoni Ferrer és tot un mon de seduccions i d’incitacions, un vertader devessall de paraules, sensacions i bellesa verbal. Segons el prologuista Sam Abrams, “un dels autèntics tresors de la literatura catalana contemporània”. Un “tresor ocult per la majoria dels lectors de la comunitat lingüística”. Una opinió el tot encertada, que convida a fer una reflexió urgent. En aquest volum, en qualsevol cas, el lector descobrirà un gran poeta, amb una capacitat d’expressió que us deixa bocabadats. Molt rellevant la tasca del Magnànim amb aquesta col·lecció dirigida per Vicent Berenguer, que ha publicat recentment volums memorables de Marc Granell, Jaume Pérez-Montaner, Josep Piera i Teresa Pasqual. Llibres confegits pulcrament i amb un rigor editorial exemplar, com pertoca a una institució pública.

Sense dubte, la selecció de lectures que acabe de suggerir són això, una petita mostra, una tria provisional, perquè hi ha més, un fum més... En parlarem pròximament. De moment, però, no puc estar-me d’esmentar el nou llibre de Nèstor Novell i Josep Sorribes Notícia del País Valencià (Balandra), una veritable descoberta. O el volum commemoratiu de PUV Cent anys fent llibres, de gran format però amb textos que es fan llegir. O el volum col·lectiu editat recentment per Afers País Valencià, present i futur. O el dietari de Lourdes Toledo La inquietud (Pagès, premi Josep Vallverdú d’assaig). O la novel·la de Francesc Bodí L’única veritat (Lletra Impresa), un autèntic tour de force, plena d’històries que van teixint la història... En fi, una producció d’ampli ventall, d’una qualitat innegable i prometedora, però no sempre reconeguda i difosa com cal. Una veritat -aquesta- que cal proclamar als quatre vents.

Sempre és bon moment, però ara que s’acosten dies d’una certa efervescència de compra i regal de llibres -dies amb una mica més de temps, arribat el cas, per llegir- convé recordar i fer present que tenim a l’abast llibres valencians, variats i de gran interès, que cal conèixer i difondre. Per què? Perquè ens parlen de situacions molt properes, de la nostra condició, del llegat històric i cultural que ens ha conformat, de vibracions que ens toquen de prop. O perquè miren el món des d’una perspectiva que podem compartir. Perquè tenen un interès intrínsec. Perquè responen a una voluntat individual i col·lectiva de continuïtat i millora -o al qüestionament crític- de la nostra cultura i la nostra societat.

Podria fer l’apologia dels llibres valencians des de molts punts de vista. El més primari seria invocar el compromís de tots amb la nostra cultura i les nostres editorials, amb els nostres autors i autores -que al capdavall malden per expressar-se individualment alhora que expressen alguna cosa més, col·lectiva. Però insistiré en l’altre aspecte -més enllà de la crida al “this means you”, rúbrica emprada per Hannah Arendt als seus articles dels anys quaranta-, és a dir, sobretot en l’interès i la qualitat. Que son, d’altra banda, l’únic recurs possible per a reeixir en el vast univers llibresc, ple de sol·licitacions de tota mena.