(Pues amarga la verdad / quiero echarla de la boca / i si al alma su hiel toca / esconderla es necedad). Q.
Des de la llibertat i independència de criteri que em permet el fet de no ocupar ara cap càrrec ni administratiu ni orgànic en Compromís ni en Verds-Equo vull fer aquesta crida per reforçar el pol verd de Compromís. També ho faig amb el coneixement i l’experiència que m’aporta haver estat el primer diputat verd a les Corts Valencianes; ser fundador d’Els Verds-Esquerra Ecologista (ara Verds-Equo), haver sigut un destacat promotor de la Coalició Compromís i del partit Verdes-Equo (a l’estat) i haver format part de l’administració valenciana en el primer govern del Botànic i haver desempenyat càrrecs orgànics importants en Compromís i en Els Verds. Ara, fora de la primera línia política, continue estant ben atent i ben informat del que passa en Compromís i seguisc formant part de manera molt activa del moviment ecologista on em vaig incorporar quan tenia 18 anys, al 1975, formant part dels primers grups ecologistes valencians. Em sent, primer que res, ecologista i estic en política per fer Ecologia Política i no per cap altra cosa. És a dir, per a mi la política és sobretot una ferramenta per ajudar la transformació de la nostra societat cap a la sostenibilitat, i mai ha sigut una forma de guanyar-me la vida ni de fer “carrera”.
Malgrat que l’ecologisme com a plantejament polític, i Els Verds com a estructura política organitzada d’aquesta corrent de pensament, han format part des de l’inici del projecte Compromís, la realitat és que la situació actual deixa molt que desitjar en relació al pes que es dona en la Coalició a aquests components essencials, tant l’ideològic, com l’organitzatiu.
Des de fa temps un sector important dintre de Compromís manté una relació de condescendència i menysteniment envers les opcions verdes. No puc dir si és un sentiment majoritari però és prou ampli i té molta capacitat de decisió dintre de la coalició. Per eixe sector de Compromís (que no és un partit concret ni una determinada corrent organitzada, sinó un sentiment que flota en l’aire) els Verds estem sobre-representats, i tenim fins i tot massa poder, quan el fet es que, cada vegada més, se’ns margina, arracona i retalla en capacitat de govern, de decisió i de significació. Massa sovint es considera que l’ecologisme i l’ecologia política són molèsties, obstacles, que més enllà d’una graciosa funció decorativa no cal considerar més a fons. Açò és un greu error que Compromís acabarà pagant car si no rectifica i avança en el sentit oposat de valorar l’ecologia com una punta de llança dels moviments transformadors i emancipadors de la societat en què vivim, immersa en una greu crisi global, no sols ambiental.
En els immediats anys que tenim per davant la crisi ambiental (no sols climàtica, que només és la punta de l’iceberg) i totes les seues derivades sanitàries, migratòries, deshumanitzadores, conflictives i violentes no faran més que créixer, perquè la degradació i insostenibilitat de les nostres societats, la valenciana i totes les demés, seran cada vegada més insuportables. Sempre he sigut positiu i proactiu, i per això estic en política i pense que guanyarem, com a societat, com a humanitat, com a fraternitat global solidaria, llibertària i alliberadora... aquest repte brutal que amenaça la supervivència de la humanitat, almenys de la manera que la coneixem (que ja és prou dramàtica per a més de tres quartes parts de la població mundial). Estic convençut que, en poc de temps, apareixerà un raig verd d’oportunitat al nostre país per pujar a cavall de l’impuls de transformació cap a la sostenibilitat, davant la constatació amenaçadora i dolorosa d’un col·lapse imminent del nostre “modus de vida” si no s’actua amb molta més força i intensitat. No sé si serà d’ací un any, dos o cinc, però estic segur que la necessitat i l’oportunitat serà abans de 10 anys i un sector creixent de la població reclamarà, amb més vehemència i potència que fins ara, una via verda per canviar el model depredador, injust, violent i insolidari de la nostra societat. Si Compromís segueix com ara marginant, amagant, reduint i ignorant al seu component verd, no podrà formar part d’eixe impuls transformador espentat per la emergència de la lluita contra la barbàrie de la insostenibilitat. Tampoc Els Verds podran aparèixer com a nucli vertebrador d’eixa transformació si es troben amagats i silenciats sota la capa, que abans era protectora i ara ens oculta, de Compromís. Una coalició que ha jugat un paper important, essencial per transformar el nostre país. Gràcies a Compromís s’ha pogut apartar de moltes institucions a un PP que semblava eternitzar-se al govern, dopat per dotzenes de casos de corrupció, mal govern, despotisme i malbaratament de la nostra cultura i el nostre territori. Gràcies a la coalició que Els Verds hem contribuït a conformar, des de la modèstia de les nostres capacitats, però com els qui més i des del primer moment, s’ha pogut generar una opció il·lusionadora i transformadora plasmada en un govern plural d’esquerres, inèdita a les nostres terres i que encara, amb les contradiccions que arrossega, es manté activa i té camí per recórrer.
Per tant, allò desitjable, allò òptim, seria que Compromís, amb totes les seues famílies, corrents i components, se n'adonara que pot ser eixa peça clau que encapçale la transformació cap a la sostenibilitat al País Valencià, en un futur immediat, demà mateix; i això implica considerar millor el seu component verd, donar-li la visibilitat que mereix i incorporar tant persones com conceptes i línies estratègiques, més enllà de la decoració, la foto o les denominacions rimbombants d’alguna conselleria. Compromís ha de fer-se molt més verd, en el fons i en l’essència i no sols en l’aparença; en els fets i les accions de govern, començant per donar més camp, més presència, més influència i més força al seu sí a les persones i les idees que representen l’ecologia política.
Si no és així, Els Verds es veuran espentants a anar-se’n de la casa que van contribuir a crear, per poder jugar el paper pel qual van néixer i que els dona tot el sentit; per formar part principal del moviment per la sostenibilitat ineludible que el món reclama ara en tots els continents. Tant de bo que açò passe formant part de Compromís, però si no, passarà d’una altra manera. Perquè la necessitat, l’oportunitat i l’obligació moral, estan ací davant i reclamen eixe salt cap a la sostenibilitat. Els Verds, a més, som una força política per al segle XXI, oberta a les noves maneres de concebir l’acció política i deslligada de les càrregues ideològiques del passat, totalment caducades. A diferència d’altres, Els Verds no provenim de la vella esquerra; som una esquerra dialogant renovada, fora de dogmatismes i errors històrics que ens pogueren avergonyir, una esquerra feminista, pacifista, solidària i creativa. Tampoc estem lligats a vells nacionalismes xovinistes, ni tradicionalismes decimonònics, ni ruralistes contraposats a urbans. Les nostres propostes poden ser enteses i secundades per sectors creixents de la societat i, lamentablement, uns altres components ideològics de Compromís no poden dir el mateix i tenen límits ben definits per al seu creixement, malgrat el seu avantatge actual.
Aquesta declaració no és cap amenaça, és una crida perquè Compromís assolisca el paper transformador i plural dintre del qual el vesant verd siga no sols una part més i secundària, sinó una part essencial i fonamental de les sues propostes i línies definitòries. Si açò no passa, i aviat, no ens estranyem que el corrent verd busque el seu camí per a fer la funció per la qual es va crear: aconseguir un món diferent , més just, solidari i sostenible, sense mitges tintes, amb rotunditat, i ara ja.