A punt per a la reciprocitat

El tall de les emissions de TV3 a través dels repetidors d’ACPV és sense dubte una de les herències polítiques contra la llibertat d’expressió i d’informació del Consell de Francisco Camps de la qual l’ex molt honorable es podrà sentir especialment orgullós. Mai haguera imaginat el Partit Popular de l’època que 13 anys després -5 anys i escreix del govern botànic –ningú haja donat el pas de restablir el senyal.

Des de fa un mes comptem amb una nova secretaria autonòmica de Comunicació de la Generalitat Valenciana, Beatriz Gallardo, que és qui té les competències per a activar la reciprocitat. M’encantaria equivocar-me però, vistos els precedents en el càrrec, em tem que no tindrà entre les seues prioritats inicials l’intercanvi de senyals entre les televisions autonòmiques amb les que compartim llengua pròpia.

És possible que vos pregunteu llavors per quina raó afirme que estem a punt per a la reciprocitat. Bàsicament perquè es donen tres condicions que ho poden fer possible. Primer, és lògic que fins a l’inici de les emissions de la nova televisió pública valenciana no es poguera activar la reciprocitat de senyals, ja que no hi havia cap senyal a compartir. Des de juny de 2018 però ja no existeix aquest problema. La segona condició és que actualment es donen les majories parlamentàries per a que un govern a Madrid puga cedir un segon multiplex al País Valencià que permetria la reciprocitat del senyal amb tots els canals. Formalment ningun dels partits que donen suport a l’actual govern hauria d’estar-hi en contra.

El tercer element, el BNG va posar com a una de les condicions per a la investidura de Pedro Sánchez la recepció a Galícia de la ràdio i la televisió portuguesa. Per tant, si hi ha voluntat política, i capacitat negociadora, no seria molt complicat que en els nou pressupostos de l’estat algun dels partits polítics dels quals depèn l’aprovació, i defensa la reciprocitat, ho posara, per fi, damunt de la taula. Ara queda saber qui estarà realment disposat a posar-ho realment en l’agenda.

Per tant és el moment per a que , més enllà de campanyes a xarxes, discursos benintencionats, totes i tots passem a l’acció. O es posa ara en el tauler de joc polític el múltiplex per al País Valencià per a les televisions amb les quals compartim llengua o perdrem la darrera oportunitat per establir un marc estable a l’intercanvi de senyals. Això, companyes i companys, és així.

Dit això la reciprocitat de TV3 i À Punt, que com eslògan pot funcionar, actualment des d’un punt de vista audiovisual és insuficient. Primer que res cal la recepció de tots els canals de la CCMA no només el primer canal. Tan important és el canal de TV3 com el canal de dibuixos animats o inclús el canal esportiu. Veure els partits de segona entre equips de futbol catalans i valencians és tan normalitzador entre territoris o més que el TN o la programació cultural. De fet, en realitat és molt més normalitzador que el TN. De la importància de compartir dibuixos animats pense que sobra fer referència, uns bons dibuixos en les diferents varietats de la llengua que compartim és el millor per a la salut de la llengua fora de l’escola. També rebre IB3 amb una programació novedosa i un model d’èxit és un element essencial d’aquesta equació.

Però a banda d’això hi ha un tema més essencial encara al 2020. À punt, TV3 i IB3 han obert unes línies de treball en comú, des del programa coproduit entre les tres «Favorits», l’emissió de la «Forastera» a TV3 o «Merlí» a À punt, per exemple, o la darrera i més exitosa col·laboració és l’emissió simultània de el telefilm «La mort de Guillem». Que venen a demostrar que el públic el trobes quan fas el que només tu pots fer. És necessari felicitar a les tres parts tot el que han avançat sense fer cap soroll en la normalització d’aquest tema. Sincerament pense que els directors de les tres televisions saben cap on hem d’anar actualment en les relacions com a mitjans però ara cal un pas més i culminar-ho: la reciprocitat també haurà d’implicar no només l’intercanvi de senyals sinó sobretot en la creació de plataformes conjuntes. És absolutament anormal que la plataforma audiovisual «Bon dia» no estiga integrada per les tres televisions, és inexplicable que una proposta com MoodZ no estiga plantejada en el conjunt de les televisions i és econòmicament absurd que no juntem els pocs recursos que disposem per a fer continguts a tres bandes altament competitius i de qualitat. Multiplicarem el pressupost, el públic i l’audiència. I tot això no passa per Madrid sinó per Sant Joan Despí, Burjassot i Calvià. Aprofundim aquest eix que s’ha iniciat.

Ens va el futur de la llengua, el futur de l’audiovisual i el futur de milers de llocs de treball del sector. Ara és el moment. O actuem totes i tots cadascú des del seu àmbit per fer-ho possible o serà definitivament un tema més aparcat en un calaix i els èxits d’audiència de la «Mort de Guillem» seran una honorable anècdota i el que perdurarà realment en les nostres pantalles serà la nefasta herència de Camps.