Que el debat sobre la reforma del sistema de finançament no seria tranquil és una cosa que s’apuntava des de la caducitat del vell model, però en l’executiu autonòmic volen evitar que es convertisca en un conflicte entre territoris. El Govern valencià fa una crida a la resta dels interlocutors perquè el procés no es convertisca en una confrontació. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, indicava dijous que el procés no serà “fàcil ni feliç”, atés que totes les comunitats han de cedir des de les seues posicions inicials, però considera que el to no ha d’excedir-se. El finançament no és “ni un partit de futbol ni una carrera” entre comunitats autònomes, per la qual cosa “no hi ha ni guanyadors ni perdedors”, sinó que es tracta de buscar un estat del benestar “a tot Espanya”, apel·lant a la “lleialtat federal”.
El Govern valencià convoca divendres els seus experts en finançament autonòmic i reuneix els responsables d’Hisenda amb els portaveus del ram dels grups parlamentaris per analitzar la proposta del ministeri i preparar les aportacions. Entre aquestes, reclamarà que la variable de repartiment dels costos fixos dels serveis públics beneficie el conjunt de les autonomies; és a dir, que s’incremente l’aportació de l’Estat per a les competències cedides. En una primera lectura del document, remés el divendres previ al pont de la Constitució, l’executiu autonòmic valora que la proposta siga més transparent que el model ja caduc i que puguen fer-s’hi aportacions. El nou criteri de població ajustada que planteja Hisenda s’assembla a les propostes de l’informe d’experts en finançament de la Comunitat Valenciana i tindrà més pes en el sistema de repartiment, a falta de saber quins són els fons de compensació entre autonomies.
Després d’una trobada amb el conseller d’Hisenda, el president Ximo Puig remarcava: “Sempre hem reclamat un model transparent i senzill, sobre la base de criteris objectius i objectivables, i aquest document ens dona per fi l’oportunitat d’iniciar un debat seriós i rigorós sobre el nou model de finançament”, i recordava que “ha d’aconseguir indiscutiblement la suficiència de recursos per a mantindre l’estat del benestar i un repartiment just i equitatiu de recursos”. Tant Puig com el conseller Vicent Soler es mostren cauts respecte a l’impacte del criteri proposat –només és un os en l’esquelet que ha de plantejar-se– però valoren que s’assumisquen les seues reivindicacions: “La ministra ha dit diferents vegades que el resultat final no pot ser negatiu per a les comunitats infrafinançades”, van subratllar després de la seua trobada en el Palau de la Generalitat.
La població ajustada
La proposta del Ministeri d’Hisenda es limita a definir el criteri de població ajustada, un dels indicadors del sistema de finançament, que a més es corregeix amb altres fons en l’Estat, una sèrie de transferències entre comunitats autònomes i de l’Administració central que té com a objectiu –teòric– evitar desigualtats en l’accés als serveis públics.
La població ajustada fa una estimació de les necessitats de cada territori ponderant el cost per habitant de prestar en cada regió els serveis per als quals les comunitats autònomes tenen cedides les competències amb una qualitat equivalent. És a dir, quant costa pagar els serveis públics en cada territori en funció dels seus habitants, intentant que estiguen al mateix nivell. Però com tota estimació, conté errors que generen desigualtat en els territoris i que s’agreugen en la mesura en què no es corregeixen i es cronifiquen.
Un informe de l’economista Ángel de la Fuente, membre de la Fundació Fedea, estima que algunes de les correccions de despoblació plantejades pel ministeri perjudicarien autonomies com la valenciana. En el document, presentat dijous, s’analitzen els criteris que componen el principi de població ajustada, una de les bases del sistema. L’informe de Fedea és dels primers documents tècnics que analitzen la proposta de 240 pàgines que el Ministeri d’Hisenda va traslladar a les comunitats autònomes divendres passat al migdia.
En el sistema de finançament actual, la població correspon a la població empadronada a 1 de gener de cada any, a la qual se suma l’anomenada població protegida, una estimació d’usuaris del sistema nacional de salut i les correccions demogràfiques (dispersió, superfície i insularitat); la fórmula proposada per Hisenda revisa la distribució dels indicadors, amb més pes per a la despesa en educació, sanitat i serveis socials i revisa les dades demogràfiques per a fer les previsions. El document d’Hisenda crea un nou indicador de correcció de la despoblació, construït com la població necessària per a elevar totes les províncies de cada comunitat a la densitat mitjana nacional, un indicador ad hoc amb el qual l’economista es mostra crític. Aquests ajustos, considera, “obrin la porta a una certa arbitrarietat que sempre ha sigut un dels grans vicis del nostre sistema de finançament regional” que llastraria la Comunitat Valenciana. Amb la suma dels indicadors i segons els càlculs de De la Fuente, l’autonomia perdria 1,7 punts de recaptació.
Per a l’investigador de Fedea, “els criteris que generen més disparitats són el nivell d’envelliment de la població (recollit per la població protegida equivalent) i la insularitat, amb un rang de quasi 10 punts, seguits de la població en edat escolar, la superfície, la població major de 65 anys i la dispersió. Malgrat el seu pes limitat en el total (un 3%), les tres variables geogràfiques generen diferencials de necessitats de despesa per habitant que arriben a ser molt significatius a les regions amb característiques més extremes”.