Geopolítica, gihadisme, expansió russa, control de les matèries primeres, enfonsament de la Françafrique... Analistes i cancelleries de tot el món han analitzat el colp d’estat al Níger del 26 de juliol passat des de múltiples arestes. Hi ha, no obstant això, una connexió amb Espanya que ha passat més desapercebuda. El Níger és un dels principals exportadors de xufa del món i la inestabilitat i l’amenaça d’una intervenció militar regional preocupen molt la Comunitat Valenciana, bressol de l’orxata i destinació fonamental d’aquestes exportacions.
Si bé les característiques del sector fan difícil disposar d’estadístiques fiables, segons les dades del Ministeri d’Agricultura del Níger, la producció del tubercle el 2021 va ser d’unes 52.000 tones. Sense tradició de consum intern, la xufa va arribar al Níger fa menys d’un segle després d’una ruïnosa collita de cacauet en algunes regions del país. Maradi, i en menys mesura Dosso, són les grans zones productores. En total, el país dedica al seu cultiu més de 19.000 hectàrees que són treballades per petits agricultors amb mètodes arcaics de crema de terrenys que impliquen un fort desgast del sòl i un ús abusiu de fertilitzants.
Desenes de comerciants recorren zones com Aguié, Madarounfa, Mayahi o Guidan Romdiji per comprar la xufa als llauradors. Després concentren la mercaderia en grans mercats de Maradi, com el de Katako. Allí, segons dades oficials, un sac de cent quilos arribava el 2022 a un preu mitjà de 28.542 francs africans, uns 43,5 euros. En el mateix període, la xufa de València es pagava a 80 euros.
Encara que el preu que reben els petits agricultors és molt inferior, la seua importància per a la supervivència d’aquestes comunitats és clau, com destaca a elDiario.es des de Niamey l’enginyer agrònom Bori Haoua.
El gros de la seua producció té com a destinació el mercat internacional. Daniel Carrión, directiu de Tigernuts Traders, una de les importadores espanyoles de xufa més grans, amb seu al municipi valencià de l’Eliana, considera exagerades les dades de producció oferides pel Ministeri d’Agricultura i estima que la capacitat exportadora del país està entre 6.000 i 10.000 tones anuals. L’empresa va importar el 2022 1.800 tones de xufa nigerina.
El 2018 l’empresa es va veure embolicada en la polèmica després de ser assenyalada pel documental Tigernut: la pàtria de les dones íntegres per pretesos abusos laborals contra les comunitats agrícoles africanes, cosa que la va portar a perdre el certificat de comerç just. El directiu diu que, malgrat la repercussió que van tindre aquelles acusacions, no van ser provades i defensa el “respecte a les bones pràctiques de producció que exigeix l’empresa als seus proveïdors, en línia amb el seu compromís ètic, social i mediambiental”. “Jo mateix m’encarregue de supervisar-ho”, assegura.
El 60% d’aquestes exportacions es dirigeixen a Nigèria, el país que hui lidera la Cedeao (Comunitat Econòmica d’Estats d’Àfrica Occidental) i defensa la línia més dura contra la nova junta militar que lidera el general Abdourahamane Tchiani, incloent-hi l’opció militar. L’altra gran destinació de la xufa nigerina és Espanya.
El 2022, segons les dades provisionals de comerç exterior de la Secretaria d’Estat de Comerç, Espanya va importar unes 4.742 tones de xufa, pràcticament tota del continent africà, i prop del 75% va arribar a través dels ports valencians. Quasi la meitat d’aquesta xufa –2.296 tones– va arribar del Níger. Les primeres dades d’enguany reflecteixen un increment del 24% de la importació des d’aquell país: només fins al juny passat van desembarcar a la Comunitat Valenciana unes 2.861 tones de xufa nigerina.
Amb una producció pròpia d’unes 8.000 tones anuals, la presència de xufa africana alça bambolles entre els agricultors valencians, que la consideren competència deslleial i dúmping social. Des de l’organització d’agricultors valencians AVA-Asaja es reclama “reciprocitat a les importacions procedents de països tercers, és a dir, que complisquen les mateixes exigències que la Unió Europea imposa als seus agricultors”. De fet, el sector ja fa anys que protegeix el seu cultiu –i el seu producte estrela, l’orxata tradicional valenciana– amb el segell oficial de denominació d’origen.
Els importadors, per part seua, consideren que, si bé la collita valenciana permet proveir la producció d’orxata tradicional, resulta insuficient per a cobrir la demanda d’un mercat en expansió. En aquest sentit, consideren que els fabricants de lactis de xufa per a la seua distribució industrial necessiten molta més matèria primera i marges de cost més ajustats. A més, destaquen que el tubercle va més enllà de l’orxata i abasta una àmplia gamma alimentària, ampliada hui amb l’impuls de productes vegans, així com altres usos que van del cosmètic al biocombustible. El gran consumidor mundial de productes de xufa són els Estats Units.
La precària estructura de producció i distribució i la realitat socioeconòmica del Níger, a més d’afavorir els abusos contra els agricultors, impedeix el desenvolupament d’una indústria transformadora que augmente el valor afegit de la producció. “El processament de la xufa no està molt ben desenvolupat al Níger. Malgrat la seua contribució, és un dels cultius oblidats, per la qual cosa caldria promoure’l a través d’estudis i accions concretes en l’àmbit sectorial”, afirma Haoua.
Importacions alterades
Tot això fa que preocupe l’escalada de tensió que viu el Níger i el conjunt d’Àfrica Occidental. De fet, la seua incidència ja altera el dia a dia de les importadores valencianes que treballen al país. Carrión recorda que va viatjar per última vegada a Niamey el gener passat amb total normalitat. “Hui ni tan sols puc enviar documentació per missatgeria als meus agents en la zona, perquè l’espai aeri nigerí està tancat”, diu.
Malgrat que l’empresari continua sense poder traure del Níger cap carregament, Carrión es mostra moderadament confiat que la situació acabe normalitzant-se, encara que reconeix que la fermesa amb què països com Nigèria o Costa d’Ivori s’han posicionat davant la junta militar no es va viure en els anteriors colps d’estat a Mali o Burkina Faso, països amb més grau de desenvolupament que el Níger.
De fet, les importacions espanyoles de xufa ja es van veure alterades per la inestabilitat i els pronunciaments militars en aquells països, dos dels grans productors de la regió: el 2022, Burkina Faso va reduir les seues exportacions de tubercles a Espanya un 17,4%, mentre que les de Mali es van desplomar un 91%.
Les primeres dades d’enguany, malgrat una millora anecdòtica en el cas malià, es mantenen molt allunyades del que havia sigut històricament habitual. Per compensar aquestes caigudes, l’any passat les empreses importadores van incrementar les seues compres a Togo i el Níger. Ara la situació es presenta més complexa i difícil, especialment si l’actual crisi es prolonga en el temps i es materialitzara el pitjor escenari: un conflicte bèl·lic que involucrara diversos països del principal graner de xufa del món, Àfrica Occidental.
Mentre el conflicte a la regió es mantinga, Daniel Carrión considera inevitable una tendència a l’alça dels preus. “De fet, els preus ja registraven un increment a conseqüència d’una altra guerra, la d’Ucraïna, que ha disparat el cost dels fertilitzants”, comenta. Un encariment de la matèria primera que indirectament podria repercutir els productors valencians. L’amenaça d’una intervenció militar no sols provocaria un augment de preus, sinó que tindria un cost humà elevat per al poble del Níger, tercer país del món amb el pitjor índex de desenvolupament humà del planeta.