Mazón exigeix al Govern un finançament extraordinari de 3.000 milions, mentre redueix o elimina 10 impostos

El president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, suma a la seua exigència al Govern central de 31.000 milions d’euros, l’equivalent a un pressupost anual de l’autonomia, una altra partida extraordinària de gran importància. Per a pal·liar els efectes de la DANA, el cap del Consell reclama a Pedro Sánchez una transferència de 3.000 milions d’euros a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) extraordinari, un mecanisme habilitat anualment per a compensar el dèficit de les comunitats infrafinançades.

El dirigent autonòmic s’ha mostrat especialment vehement amb aquesta qüestió en les últimes setmanes, alertant d’un risc de “col·lapse” dels serveis socials. El Govern central no ha concretat quins seran els mecanismes de finançament extraordinaris per a l’any vinent, ni com compensarà el dèficit dels territoris infrafinançats, per la qual cosa el president valencià estreny amb la seua reivindicació. Mazón estima que el dèficit al tancament del 2024 serà superior a 3.000 milions d’euros, el 2% del PIB, i exigeix una “rectificació i la mobilització urgent” de mecanismes per a finançar aquests milers de milions “que no arriben amb el sistema de finançament, però que són imprescindibles per a la sanitat, l’educació i els servicis socials”.

A través d’una carta al president Sánchez, Mazón demana també un dèficit singular per a la Comunitat Valenciana, la pitjor finançada d’Espanya, que se sufrague al 100% “la desviació de l’objectiu del 2024”. No obstant això, mentre el dirigent valencià fa aquestes exigències, continua promocionant les seues rebaixes fiscals i continua prometent més baixades d’impostos, a més de demanar a l’executiu central que a la província de València no es paguen tributs en relació amb la DANA. Ni impostos pels nous vehicles, ni tributació per les ajudes públiques.

120 milions menys en successions i donacions

Durant any i mig de legislatura, el Consell del PP, en col·laboració amb Vox, ha suprimit o ha eliminat una desena d’impostos. La primera mesura de l’executiu bipartit, ja trencat, va ser la bonificació de l’impost sobre successions i donacions, que paguen els grans patrimonis, i que té un impacte anual pròxim a 300 milions d’euros; el 10% del que l’executiu reclama ara a l’Estat. Amb la rebaixa fiscal als rics, segons les últimes dades de l’Agència Tributària, la recaptació per successions ha caigut un 40% i se situa en 179 milions d’euros. La modalitat de donacions va tindre un impacte de 19 milions d’euros el 2023 i enguany queda en 15 milions d’euros, una caiguda del 20% en els drets reconeguts.

El Consell també ha suspés quatre impostos abans que arriben a entrar en vigor. El primer va ser la taxa turística, que constituiria un fons per a finançar millores en el sector, amb un gravamen entre cinquanta cèntims i dos euros per persona i nit, segons decidira el municipi. Fins a octubre d’enguany van arribar a la Comunitat Valenciana 1,1 milions de turistes internacionals. En algunes comunitats autònomes, aquesta taxa que abonen els turistes recapta més de 200 milions d’euros a l’any.

La setmana passada l’executiu va aprovar un decret per a eliminar l’anomenada fiscalitat verda, prevista en la llei de canvi climàtic: se suprimeixen els tributs a les emissions de CO₂ de vehicles, emissió de gasos contaminants i grans establiments comercials –que exerceixen d’atracció de vehicles–. Va ser una promesa del president valencià que va pronunciar davant els empresaris a Barcelona, que compleix una setmana abans que entren en vigor. S’han tocat, a més, els trams autonòmics de l’IRPF i s’ha aprovat una bateria de deduccions en la renda.

PP i Vox també van prometre eliminar l’impost de patrimoni, segons el seu acord de Govern. Aquest tribut el paguen els que superen el milió d’euros de patrimoni –sense comptar deutes com la hipoteca de l’habitatge– i va recaptar el 2024 més de 200 milions d’euros, un 0,9% més que l’exercici anterior. Enguany, Mazón va prometre una rebaixa d’un 60% en l’impost de transmissions patrimonials per a les propietats agrícoles i una rebaixa del 50% en actes jurídics documentats als grans projectes industrials en el debat de política general, esdevingut al setembre. Aquests tributs són els que tenen més pes en la recaptació autonòmica, amb 1.390 milions el primer –en conjunt– i 338 milions el segon, segons figura en el portal pressupostari de la Generalitat.

La recaptació global de les arques de la Generalitat ha crescut un 6% enguany, principalment pels impostos vinculats a la compravenda d’immobles o terrenys: transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. És difícil estimar l’impacte de la rebaixa d’impostos a l’habitatge jove, que s’ha reduït del 8% al 6%, atés que les operacions han augmentat al final d’any –marcat per l’embranzida de la compra per estrangers i al comptat, sense préstec hipotecari–. L’impost sobre habitatges buits, que tampoc agrada al Consell, ha recaptat 7 milions d’euros. També han crescut els impostos sobre el joc: bingo, rifes i màquines escurabutxaques, bastant simbòlic en context d’incertesa.

En un context d’infrafinançament crònic i un deute que no para de créixer, sembla poc coherent reclamar a l’executiu milers de milions d’euros quan es renuncia a una part substancial de la recaptació i es continuen prometent rebaixes fiscals, confiant la viabilitat de les arques públiques a l’embranzida immobiliària i a projectes econòmics que estan per materialitzar-se.