Sembla que a partir de la DANA del 29 d’octubre sorprenentment hem recuperat la memòria i hem redescobert que, com ens recordava el professor Iván Portugués a la seua participació al debat del proppassat 9 de desembre, que l’Horta Sud és una plana al·luvial, amb una geomorfologia configurada per inundacions, documentades des dels orígens històrics segons el capítol de Vicent Baydal al llibre col·lectiu “Renàixer del Fang”. De les intervencions a aquell debat la que em va resultar més colpidora, per la contundència i dignitat amb què va ser formulada, fou la d’una senyora de l’Horta Sud “els habitants de l’Horta Sud vivim amb por, perquè sabem que el que ha passat pot tornar a passar en qualsevol moment i ens sentim indefensos”.
Per això les solucions que es puguen proposar han de tenir, d’entre possiblement altres, almenys dos objectius: resoldre la situació immediata a la qual es troben els habitants de l’Horta Sud i, oferir-les una mínima garantia que els permeta no sentir-se indefensos quan torne a passar.
Perquè de segur que tornarà a passar. Si de DANES, o gotes fredes com déiem abans, hi ha hagut sempre, les evidències científiques ens confirmen que la tendència, freqüència i intensitat, està canviant a conseqüència de l’activitat humana, que està induint canvis al sistema climàtic de la Terra. Ens trobem en un temps geològic, l’Antropocé, un terme encunyat pel premi Nobel Paul Crutzen per designat l’interval de temps geològic actual, en què moltes condicions i processos de la Terra es veuen profundament alterats per l’impacte de les activitats humanes (urbanització, utilització de recursos materials, en especial combustibles fòssils, devastació de boscos, exhauriment de recursos aqüífers, sobreexplotació de recursos marítims, degradació de la biosfera...) generant el nou període geològic al qual ara ens trobem, resultat del mantra del creixement il·limitat en un món finit perquè necessita el consum com a motor del sistema, amb el consegüent consum de matèries primeres, destrucció de la biosfera i inducció de l’emergència climàtica conseqüència de la utilització massiva d’energia provinent de la crema de combustibles fòssils. Un procés que va començar amb la Revolució Industrial, feta possible per l’accés a energia barata, passant d’una concentració de CO2 a l’atmosfera de 280 ppm a finals del segle XVIII, a 429 pmm al 2024. Una xifra mai assolida d’ençà que hem pogut reconstruir el clima. Però, el més significatiu no és tan sols el nivell de concentració aconseguit, sinó la rapidesa, el curt espai de temps en què s’ha assolit, especialment des de l’any 1950 començament de la “Gran Acceleració”, mai s’havia donat un fenomen igual.
L’escalfament, conseqüència d’aquestes concentracions de gasos d’efecte hivernacle està produint esta emergència climàtica d’origen antropogènic. La ingent quantitat de dades que des de fa anys forneixen les constel·lacions de satèl·lits meteorològics i d’observació geofísica de la NASA i l’ESA, han permés construir models climàtics cada vegada més acurats, segons els quals, corroborat per les observacions, l’increment de la temperatura, més fort a les regions àrtiques, està augmentant l’amplada de les oscil·lacions del corrent polar de jet a l’hemisferi nord, la qual cosa combinada amb l’afebliment dels corrents de Circulació de Retorn Meridional de l’Atlàntic (de les quals forma part la coneguda “Corrent del Golf”) i l’escalfament del Mediterrani (entre 2ºC i 4ºC més de la temperatura habitual el 2024) afavoreixen les condicions de generació de les DANES.
Al seu informe anual per la COP29 de l’Organització Mundial de Meteorologia titulat “Actualització de l’Estat del Clima 2024”, manifestava la gran preocupació pels valors que donaven tots els indicadors, perquè “posen de manifest els ràpids canvis del nostre sistema climàtic en l’espai d’una generació”. Advertint dels perills de la continuació de l’increment de temperatures, i concentracions de gasos d’efecte hivernacle, inclús si fórem capaços d’assolir la desitjada descarbonització de l’economia i la societat pel 2050, tenint en compte que és dubtós que pel 2030 no tan sols no complirem l’objectiu dels acords de París de no superar els 1,5ºC, sinó que possiblement ja estem a punt de superar-los, si no és que els hem superat ja.
Per la qual cosa el que és fora de dubte, almenys pels científics, és que l’escalfament continuarà i amb ell l’emergència climàtica i, per tant, que el clam de la senyora de l’Horta Sud és totalment cert, “el que ha passat tornarà a passar, el que no sabem és quan, però tenim raons per sospitar que serà més aviat que tard, amb força possibilitat que siga d’un ordre de magnitud semblant, sense descartar que puga ser encara més fort”.
En conseqüència, a més de respondre a les necessitats urgents del present, a l’hora de plantejar-se la reconstrucció del país, fora millor aprendre dels errors comesos en el passat i, tal com se suggeria al debat de reflexions sobre la catàstrofe, considerar la DANA com una advertència per repensar el territori, o, en altres termes, plantejar-nos quin país volem ser.
De moment, malauradament, tot sembla indicar que la política de reconstrucció que es proposa és la del “Business as Usual”, és a dir, actuar com si res haguera passat, com si fora una casualitat, mala sort, que és molt improbable que torní a reproduir-se i, per tant, ¿Per què canviar res? És la lògica del negacionisme institucional. L’article de Carlos Navarro del 31 de desembre a elDiario.es, “La Comunitat Valenciana regresa en 2025 al macrourbanismo del siglo pese al aviso de la DANA”, posa de manifest documentadament les propostes per continuar la urbanització del territori amb els mateixos criteris de sempre, des de la perspectiva d’un model de desenvolupament econòmic que, a més d’obsolet, s’ha revelat molt perillós per ignorar la realitat geomorfològica del país i les conseqüències de l’emergència climàtica. Una perspectiva que també sembla inspirar les normatives que s’estan proposant per al pla urbanístic especial per a la reconstrucció (elDiario.es / 9.01.25) o els atacs a la Llei de l’Horta.
Sobre este blog
En un moment en què la lluita contra el canvi climàtic guanya protagonisme, aquest blog pretén aprofundir en el debat sobre el territori i els impactes que suporta. Es tracta d'un espai dedicat a l'anàlisi i la reflexió, en què col·laboraran professionals de diferents disciplines. El territori, la ciutat, el medi ambient i la cultura són els eixos d’un imprescindible debat, amb l'objectiu de lluitar a favor de la salut del planeta i contra les desigualtats socials.
0