Elogi de les bicis

De vegades convé recordar els valors de la bicicleta. Les bicis són favorables per a la salut de gran quantitat de persones, en siguen usuaris o transeünts que caminen a peu. Per als usuaris són un exercici físic sa, per al conjunt de la ciutadania resulten ser uns vehicles que no contaminen l’aire que respirem. La bici és un mitjà de transport barat i estalvia espai d’ocupació en les vies públiques, alhora que economitza recursos municipals per la facilitat de mantindre eixa activitat. En temps de l’emergència climàtica causada per l’escalfament global que hem generat les societats humanes, no en són avantatges menors. Parle de les bicis, no dels patinets elèctrics que, aprofitant el camí de la bici, han proliferat però que és un sistema de mobilitat que consumeix energia i no presenta virtuts d’exercici físic per als seus usuaris (més els incidents de seguretat que estan generant pels abusos de velocitat d’alguns dels que les fan sevir).

Els problemes que causen a la ciutat els vehicles de motor de combustió, entre els quals la contaminació atmosfèrica, l’acústica, l’escalfament de l’aire, o la perillositat per als vianants, són ben coneguts. I la solució no han de ser necessàriament els cotxes elèctrics, que funcionaran amb energia produïda (en gran part) en centrals de combustibles fòssils i, per tant, generen contaminació indirecta, a més de continuar protagonitzant l’espai públic en destorb dels vianants. Pensem també si és racional moure’s per la ciutat amb vehicles a motor que pesen 1500 quilos de mitjana quan n’hi ha bicis que en pesen entre 7 i 9. Comparem també la diferència entre l’espai de circulació i d’aparcament que gasten uns i altres.

Ara mateix més capitals europees promouen la bici i creen carrils per als ciclistes o directament aposten perquè les bicis desplacen els cotxes de l’interior de les ciutats. El resultat són urbs més netes, saludables i amables. Fa ja moltes dècades que començaren a fer-se les primeres conversions en zones de vianants, en comprovar-se el malestar que els cotxes generaven a la via pública. Després vingué tancar els centres històrics a l’entrada indiscriminada de cotxes i el naixement dels carrils bici. Ara algunes ciutats ja han aconseguit, o tenen en construcció, xarxes completes d’aquests carrils per arribar sense risc en bicicleta al conjunt dels seus barris. Amsterdam o Copenhaguen en són casos primerencs, ciutats pioneres, però entre nosaltres Pontevedra o Vitòria, per exemple, fa temps que escolliren eixe camí. A València hem avançat molt en eixa direcció els últims huit anys, aconseguir una ciutat amb un medi ambient sa demana inexcusablement continuar eixa política. En un país com Holanda, un 50% de la gent decideix no tindre cotxe en gaudir d’un sistema de mobilitat on les bicis i el transport públic permeten desplaçar-se a tots els racons de la ciutat.

Cal recordar que eixos canvis en la mobilitat interior de la ciutat sorgiren en consistoris polítics municipals de signes distints. Per exemple, la conversió del centre d’Oviedo en zona de vianants la va posar en pràctica un govern conservador, la de Pontevedra un nacionalista d’esquerra. Per l’Ajuntament d’Amsterdam han passat distints consistoris que, amb matisos, han mantingut i coincidit en expandir el ciclisme urbà. Frans Timmermans, holandés, exvicepresident de la Comissió Europea, defensant amb convicció l’ús de les bicicletes es preguntava si “millorar la qualitat de l’aire és una política d’esquerra o de dreta” i responia que “és una política que beneficia a la gent”. Les bicis tenen un rol fonamental en la descontaminació de les ciutats, en fer-les més sanes, en reduir el trànsit de cotxes de motor que calfa l’aire, en pacificar-les... Timmermans proposa canviar a sistemes de mobilitat que prioritzen les bicis, el transport públic i els vehicles no contaminants. La bicicleta té la capacitat de substituir al cotxe en multitud de desplaçaments dins de la ciutat.

És inexplicable la indecisió de determinats ajuntaments a impulsar les bicis o que alguns pensen en desmuntar carrils-bici (el cas d’Elx). Quina miopia o quin retrocés estúpid! Tot i l’obvietat de l’emergència climàtica, alguns polítics condemnen o són reticents a les polítiques a favor del medi ambient de les quals formen part les bicicletes. Fa mes de setanta anys, quan encara no es parlava de la crisi del clima, diverses ciutats del planeta començaren a mesurar la qualitat del seu aire alertades per unes boires nocives abans inexistents (el fenomen de l’smog). Que a les ciutats respirem aire contaminat que causa malalties i morts prematures és pura estadística de salut pública.

Alguns polítics encara destaquen els perills que comporta el desplaçar-se en bici, però haurien de comparar-los amb els de la circulació dels cotxes, amb els incidents que provoquen en la vida diària, amb el soroll i la pol·lució dels vehicles a motor: no hi ha comparança possible. Hi ha també regidors municipals que han acusat les bicis d’alentir la velocitat dels desplaçaments en cotxe: podrien parar-se a pensar en si és positiu que es calme el trànsit i si ens convé respirar aire net. No es tractaria només de que els cotxes no vagen tan de presa, sinó de que els conductors deixarem d’usar el cotxe per a fer gestions que poden fer-se a peu o en transport públic o en bici. I de que pels carrers es transite amb tranquil·litat en benefici de la immensa majoria. Ha de millorar l’educació en l’ús de les bicis, també la senyalització i el disseny dels carrils-bici, però les bicicletes són part essencial de la pacificació i descontaminació dels espais urbans.

Recuperen vostès les seues bicis. Poden utilitzar-se per anar al treball, portar el seu fill a l’escola o anar al mercat, per a passejar o desplaçar-se a qualsevol lloc de la ciutat. Ja ho fan residents i turistes que ens visiten. Ajuden així a netejar i pacificar la seua ciutat, poble o barri. Les bicis són un gran invent humà i anar en bici és un plaer.