L’Ajuntament de València governat pel PP i Vox, de la mà de l’alcaldessa María José Catalá, ha nomenat fa poc cap del Servei de Responsabilitat Patrimonial pel sistema de lliure designació Esmeralda Orero, una de les altes funcionàries de més confiança de l’exalcaldessa difunta Rita Barberá, que, a més, consta com investigada en el cas Azud, en què està previst que s’alce el secret de sumari el pròxim 25 de setembre.
Segons la documentació recaptada per elDiario.es, Orero es va presentar al procés juntament amb una altra candidata, que va ser descartada. La seua trajectòria en el consistori és molt dilatada. És funcionària de carrera amb plaça de tècnica d’Administració general de l’Ajuntament de València des del 24 d’octubre de 1983 i té el títol de doctora en Dret.
Durant l’etapa de Rita Barberá com a alcaldessa, va ser cap del Servei de Patrimoni (1991-2007), de Coordinació Jurídica amb les Delegacions (2007-2011), directora general de Coordinació Jurídica, Ordenances, Llicències i Inspecció (2011-2014) i d’Activitats (2014-2015). Posteriorment, va estar com a cap de l’Oficina de Responsabilitat Patrimonial.
Orero és una de les funcionàries de l’Ajuntament de València investigades en el cas Azud. Precisament, el mes de febrer passat va negar a través d’un escrit de la seua defensa que rebera comissions de la pretesa trama. Orero, sobrenomenada L’Aranya Negra i, segons dos testimonis, funcionària de confiança de Rita Barberá, va declarar davant la jutgessa instructora el 12 de gener passat.
La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sospita, per part seua, que la investigada podria haver lliurat documentació municipal a l’empresari Jaime Febrer, un dels principals investigats del cas Azud, en relació amb la pretesa operació col·legis, una de les branques de la complexa causa.
Es tracta de l’operació en què l’Ajuntament de València, durant el mandat de Rita Barberá, va aprovar una permuta per a entregar diverses parcel·les edificables a una mercantil de l’empresari Jaime Febrer, a canvi que aquesta assumira un deute milionari que el consistori mantenia amb diverses congregacions religioses.
En l’escrit esmentat, la defensa de Orero, que exerceix el lletrat Guillermo Llago, va demanar a la instructora que dicte el sobreseïment lliure (en la pràctica una absolució) per no haver-hi, a parer seu, cap “fet imputable penalment” a Orero i constar “acreditada documentalment la nul·la participació en els fets”. L’advocat lamenta les “nefastes conseqüències en l’esfera professional i personal” per a Esmeralda Orero, a més de l’“escarn públic” i del “judici mediàtic paral·lel” que assegura que hav patit.
L’escrit de la defensa, incorporat al sumari del cas Azud, sosté que la funcionària “desconeixia l’anomenada operació col·legis” i que “mai va rebre cap mena de comissió o diners” per part de l’empresa de Jaime Febrer “ni de ningú”. De fet, la documentació sobre les parcel·les corresponia a un altre servei municipal i no al de Patrimoni, dirigit per Orero entre el 1991 i el 2007. A més, l’escrit recorda que Febrer “ja les coneixia”. Per part seua, el vicealcalde de València llavors i també investigat, Alfonso Grau, “coneixia perfectament” els expedients.
La funcionària també matisa la recepció de regals de Nadal per part de la presumpta trama. “Mai ha rebut quantitats de diners ni regals, llevat de Nadal”, indica l’escrit. Orero “els va considerar actes de cortesia”, però “en cap cas li va passar pel cap que els que obsequiaven pogueren pensar que d’aquesta manera comprometrien la imparcialitat en l’exercici de les seues funcions, afavoririen els seus interessos particulars, ni per descomptat, influirien en l’exercici de la seua funció pública”.
En una interlocutòria inicial, la instructora del cas Azud, la magistrada Pepa Tarodo, va caracteritzar els fets de presumpta “trama creada en l’Ajuntament de València en què autoritats, funcionaris, personal laboral, assessors i tècnics” haurien obtingut “grans beneficis per al seu peculi mitjançant el pagament de quantitats de diners i regals que efectuaven els grups empresarials per a obtindre l’adjudicació d’obra pública”.
La jutgessa contextualitzava la presumpta trama en el “boom immobiliari”, per estar la ciutat en “ple desenvolupament urbanístic”, amb una “gran quantitat d’obra pública a adjudicar a empreses constructores o immobiliàries”.
Compromís demana explicacions
El regidor de Compromís, Ferran Puchades, ha presentat una pregunta al ple en què demana explicacions pel nomenament d’Orero, tenint en compte la seua situació processal. Puchades exposa que “amb data 13 de setembre de 2024, la junta de govern local ha procedit al nomenament pel règim de lliure designació d’Esmeralda Orero com a cap del Servei de Responsabilitat Patrimonial” i afig que “la funcionària esmentada consta com a persona investigada en les actuacions judicials conegudes com a cas Azud en què estan igualment investigats anteriors responsables polítics de l’Ajuntament de València pels delictes de suborn, prevaricació, blanqueig de capitals, falsedat documental, tràfic d’influències i associació il·lícita”. Per tot això, pregunta: “Quines són les raons per les quals ha estimat adequat nomenar per lliure designació aquesta funcionària?”.