Recentment la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, anunciava la intenció del Govern de clausurar definitivament la plataforma Castor i posar fi a un viacrucis que va començar fa una dècada i que ha costat a les arques públiques més de 4.000 milions d’euros. Entre les veus més crítiques amb el desenvolupament del projecte hi ha Josep Giner, doctor en Geologia i professor de la Universitat de Barcelona. Amb dècades d’experiència en el sector, va ser un dels experts cridats per a declarar pel Parlament de Catalunya durant la Comissió d’Investigació del Projecte Castor celebrada el novembre de l’any passat.
Com és possible que el projecte rebera el vistiplau per part de l’Administració i resultara un desastre que va provocar centenars de moviments sísmics?
Cal entendre com funciona l’Administració i com a mostra ací hi ha l’informe de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) del 2007. En aquest informe, que serveix de base per a aprovar el projecte i que respon als dubtes que es van plantejar des de la Direcció General de Mines, bàsicament el que es diu és “nosaltres no estem ací per a dir si els informes tècnics estan ben fets o mal fets, sinó per a certificar que s’han fet d’acord amb la llei. Nosaltres, per tant, no tenim res més a dir”. Més endavant els fan una altra pregunta i ací categòricament afirmen que no tenen “ni coneixement ni personal adequat per a respondre-li”. En funció de tot això, validen el projecte. Jo he parlat amb alguns d’aquests funcionaris i em confirmen que no poden dir si l’informe està ben fet o mal fet, l’única cosa que poden fer és comprovar que s’han fet els informes requerits. Clama a Déu el que van fer, hi ha un sistema de valoració que és incapaç de detectar les irregularitats i les coses que estan mal fetes. Des del principi es pot veure que el projecte no és viable i això no ho va detectar ningú. L’Administració, pel sistema de funcionament que té, és incapaç de detectar res i incapaç de modificar res, per ací passa absolutament tot. La prova és que l’informe de 2007 el signa un senyor que va estar imputat per la Junta d’Andalusia perquè va signar l’informe de validació per a construir la bassa de llots minerals d’Aznalcóllar en el vedat de Doñana.
Creu que es van ignorar els riscos de dur a terme el projecte?
Fins que el 2013 no tenen lloc els terratrémols, moment en què recorren una altra vegada a l’IGME, no apareixen tècnics competents que sí que diuen el que ha passat. Ho diuen bé i correctament, però no els fan cas. Si hagueren fet cas a l’informe de l’IGME de 2013/14, en el qual ja et diuen perquè el projecte està malament, no hi hauria hagut necessitat de gastar-se 600.000 euros en l’informe del Massachusetts Institute of Technology (MIT). No els van fer cas per interessos. Tots aquests informes estan controlats políticament, des d’un punt de vista tècnic s’arriben a unes conclusions, però en els apartats respectius no hi ha rastre d’aquestes conclusions. L’aspecte més important de l’informe de l’IGME figura en un annex que no està signat i que ja adverteix que és inviable injectar gas, però això no consta en les conclusions.
Per què es decideix, doncs, donar llum verd al projecte Castor?
El projecte va tirar avant perquè el negoci no se centrava en el fet que funcionara. Tu quan fas un projecte d’aquest tipus, que requereix una inversió tan important, t’assegures que funcionarà, perquè tot el teu benefici ve del fet que el projecte funcione. En el cas del Castor, en teoria, el benefici havia de vindre de comprar i vendre gas. Jo dubte molt que això en la pràctica fora així, l’interés era que les empreses del senyor Florentino Pérez pogueren traure’n benefici construint-ne l’estructura, si després funcionava o no… ja no era problema seu. Una prova que això és així són les clàusules tan estranyes del contracte. El seu negoci no se centrava en el fet que funcionara el projecte, sinó en el fet de construir-lo. Ací li van vendre la idea a una empresa canadenca que es dedicava a especular i al Govern espanyol. Aquest, al seu torn, busca Florentino Pérez per tirar avant el projecte. La intenció d’Escal UGS era deslliurar-se del projecte tan bon punt estiguera acabat. Al principi hi ha més inversors com La Caixa, el Santander, etc. Aquests són els primers que abandonen el projecte, per què? Van voler repetir la fórmula dels grans projectes de la bambolla, però fer un projecte geològic no és fer un aeroport. No estaven capacitats per a dur a terme aquest tipus de projecte.
En l’actualitat la plataforma està en estat d’“hibernació”. En què consisteix exactament aquest estat?
La hibernació vol dir que els pous estan suspesos. El pou està tancat temporalment. Això es fa normalment en situacions molt específiques, però sempre sol ser una situació temporal que acostuma a durar poc. Ací fa sis anys que tenim els pous suspesos i sospite que deu ser un rècord mundial, jo no ho he vist mai. Que estiga així obliga a dur a terme un manteniment de la plataforma, la qual cosa implica uns costos excessius per a res. És sorprenent; si et fixes en les declaracions del Govern, deien que la raó de la suspensió era fer uns estudis… i de colp i volta diuen que el tanquen perquè econòmicament no és sostenible. Això ja ho podien saber fa sis anys…
Per què ara decideix el Govern, després de sis anys d’haver mantingut la planta en estat d’hibernació, desmantellar tota la infraestructura?
No tenen cap altra alternativa que tancar el pou i desmantellar-ho tot. És una obra inservible, un munt de ferralla en què l’Estat s’ha gastat aproximadament 4.500 milions d’euros. Un altre problema és què s’ha de fer amb la plataforma una vegada desmuntada. Aquest tipus de construccions tenen unes especificacions molt complexes i difícilment podran col·locar-les en un altre lloc. Tot això era previsible quan van començar el projecte. De la mateixa manera que podien preveure que es produirien els terratrémols i, sobretot, que no es podrien injectar les quantitats de gas previstes.
Desmantellar el projecte fallit.
Actualment, des del Govern s’insisteix que la millor solució és la clausura imminent i definitiva del magatzem. Malgrat això, l’executiu encara no ha llançat cap procés per a licitar les tasques tècniques necessàries per al desmantellament de la planta. Tampoc queda clar quin serà el cost d’aquest procés, perquè mantindre inactiva la planta també consumeix recursos.
La mateixa ministra Ribera argumentava fa poc temps que en l’actualitat els taps que segellen els pous de gas s’acaben desgastant i cal canviar-los cada quatre anys. A més, no descarta que el Govern emprenga accions legals contra la concessionària del projecte Castor, Escal UGS, segons preveu el decret llei que extingia la concessió que assenyala aquesta possibilitat en cas de “vicis o defectes d’execució”.