La portada de mañana
Acceder
La guerra entre PSOE y PP bloquea el acuerdo entre el Gobierno y las comunidades
Un año en derrocar a Al Asad: el líder del asalto militar sirio detalla la operación
Opinión - Un tercio de los españoles no entienden lo que leen. Por Rosa María Artal

Acumulació d'incidents en la nuclear de Cofrents a les portes de la renovació de la concessió

La central nuclear valenciana de Cofrents ha acumulat fins a vuit incidents de baixa intensitat al llarg d'enguany. Aquest encadenament de successos es produeix precisament a escassos mesos que Iberdrola, propietària de les instal·lacions, puga demanar la renovació de la concessió que caduca en quatre anys, període de petició que començarà al març del 2018.

Els incidents registrats no han superat en cap cas el nivell 0 de l'Escala Internacional de Sucessos Nuclears i Radiològics (INES), però precisament el més destacat va ser l'últim. Aquest va tenir lloc el 31 d'octubre quan la central va notificar al CSN (Consell de Seguretat Nuclear) una parada no programada per a una inspecció que va detectar defectes en una vàlvula; aquests defectes van provocar despreniments de fragments d'aquesta vàlvula dins del sistema d'aigua d'alimentació que, segons el CSN, no han pogut ser recuperats.

Per tot això el CSN ha traslladat a la central de Cofrents la necessitat d'elaborar una anàlisi de les causes de la parada programada de la seua activitat després del “desequilibri de cabals d'aigua” que va provocar l'incident, així com també l'elaboració i remissió d'un programa detallat d'activitats per a poder localitzar i extraure les parts soltes de la vàlvula. El comunicat del CSN assenyala que l'anàlisi ha d'incloure una avaluació detallada dels components de seguretat potencialment afectats, particularment la “inadequada actitud qüestionadora que va portar a no realitzar una revisió i el manteniment de la vàlvula durant l'última parada de recàrrega”.

Però durant 2017 hi ha hagut fins a set incidents més, un al gener, un altre al març, tres al juliol, un altre al setembre -fallada que va obligar a la intervenció de la brigada antiincendios- i el posterior només 5 dies abans del capítol comentat de la vàlvula.

Allargar-ne la vida

Precisament al juliol, mes en el qual es va produir la major concentració d'incidències, va ser quan la polèmica sobre la vida de la central nuclear va revifar, perquè Iberdrola va anunciar que demanaria la pròrroga de la concessió.

Els tres incidents es van produir precisament després que el director de la central nuclear, Tomás Lozano, confirmara en la comissió de les Corts Valencianes que Iberdrola demanarà la pròrroga de l'explotació, i va posar com a data 2020 gràcies a que el Ministeri d'Indústria va allargar aquest període, ja que inicialment es marcava fins a l'any 2018. Precisament el 2020 la central de Cofrents complirà 35 anys. La instal·lació va ser construïda per a una vida útil de 40 anys, fet que no necessàriament suposa el seu tancament automàtic, sinó que dependrà de la voluntat política del moment per a poder arribar fins i tot als 60 anys.

Oposició

Contra aquesta pròrroga es mostren els partits que donen suport a l'actual govern de la Generalitat Valenciana (PSPV-PSOE, Compromís i Podem) que al març van aprovar una proposició per la qual es demana al govern el tancament i desmantellament de la central de Cofrents. Davant aquesta proposta Ciutadans es va abstenir i el PP va votar en contra.

La petició va arribar al Congrés també just després de l'anunci de Lozano que es demanaria la pròrroga. Compromís i Podemos proposaven precisament el que es va aprovar en les Corts, acabar amb la central el 2021, quan expira la seua actual llicència.

El portaveu adjunt de Compromís en les Corts Valencianes, Juan Ponce, assenyalava que després del tancament de la central nuclear de Garoña, “és el torn de la de Cofrents”, perquè considera que “no hi ha cap excusa” per a l'ampliació de la vida útil d'una central “antiquada i perillosa”. I de la mateixa manera pronunciava la paraula tabú, “Fukushima”, tot recordant que les tres centrals nuclears esmentades posseeixen els mateixos reactors nuclears, “una tecnologia especialment obsoleta”, que ha requerit d'unes 80 adequacions per a millorar la seua seguretat arran del gravíssim accident nuclear patit a Japó el 2011.