L’economista Josep Sorribes ha mort dimarts a València als 72 anys. Sorribes, nascut el 1951, era un dels millors coneixedors de l’economia i la sociologia urbana de la ciutat de València. Professor jubilat de la Universitat de València (UV), va ser cap de gabinet de l’alcalde socialista Ricard Pérez Casado entre el 1983 i el 1988 i artífex de les principals transformacions urbanes de l’urbs en aquella època.
Deixeble d’Ernest Lluch, Josep Sorribes va ser autor de llibres de referència com Valencia 1940-2014: Construcción y destrucción de la ciudad (PUV, 2015), La ciutat desitjada. València entre el passat i el futur (Tàndem Edicions, 1998) o Un país de ciutats o les ciutats d’un país (PUV 2002), entre altres publicacions. La seua última obra va ser Nou viatge pel País Valencià, escrita amb el seu amic Nèstor Novell.
Sorribes, col·laborador d’aquest diari, va ser un dels millors coneixedors de la història urbana de la ciutat, que coneixia amb detall. La seua trajectòria com a professor d’economia regional i urbana de la Universitat de València va propiciar un ampli grup de deixebles en l’àmbit de l’urbanisme, com ara Ramón Marrades, Joan Sanchis o David Estal, entre altres. També va ser l’artífex de l’Aula Ciutat.
L’economista va relatar en la revista Verlanga els principals paisatges de la seua ciutat des de la infància, quan acudia amb autobús al col·legi del Pilar des de la casa familiar del carrer de Quart. Menció especial mereix el seu despatx de professor en la UV, en què atresorava una extensa col·lecció de trastos (“objectes i andròmines de la procedència més variada i quasi tots inútils”, segons la seua pròpia definició).
Josep Sorribes també va ser molt crític amb l’urbanisme impulsat pel PP a l’Ajuntament de València, una visió que va plasmar en la seua obra Rita Barberá: el pensamiento vacío.
Amb la mort de Sorribes, després d’una greu malaltia detectada fa poc, la ciutat de València perd un dels seus millors coneixedors. El funeral se celebrarà dimecres a la vesprada.