Un parc d'atraccions, un casino o un kàrting: com el capital ha intentat acabar amb l'última zona humida de Palma
LLEGIR EN CASTELLÀ
Ses Fontanelles, l'últim aiguamoll d'alt valor ecològic que sobreviu a Palma, no es deslliura dels embats urbanístics. Des de fa dècades, l'amenaça constructora ha sobrevolat aquest espai de 32,5 hectàrees on conviuen antigues salines, pedreres, sèquies, cultius, pinedes litorals i canyís i on nidifiquen les aus migratòries. És, als ulls dels ecologistes, un ecosistema de valor incalculable. Ara, el Tribunal Suprem ha tombat la possibilitat d'edificar a la zona un centre comercial de 4.000 metres quadrats, com preveia la multinacional francesa Unibail Rodamco. Tot i això, l'Ajuntament de Palma, governat per PP i Vox, ha donat llum verda a un projecte que contempla la construcció d'una macrourbanització de 450 habitatges -amb preus al voltant dels 500.000 euros-, que provocarà la destrucció de 91.000 m2 de territori, 45.000 dels quals seran ocupats pels habitatges, mentre que la resta serà destinada a ús comercial i a altres equipaments.
Mentre determinades veus, com la de l'investigador i doctor en Geografia Iván Murray, apunten Ses Fontanelles com una de les mostres més evidents de l'especulació turístico-immobiliària de Mallorca, la zona continua lliurant la seva particular batalla contra els interessos financers que s'abaten sobre la seva riquesa natural. La setmana passada, el Consistori palmesà aprovava inicialment la modificació del Pla de Reconversió Integral de la Platja de Palma (PRI) per possibilitar l'edificació dels nous blocs residencials, que quedaran en mans de la mateixa empresa promotora. Perquè la iniciativa tiri endavant de manera definitiva, Unibail Rodamco ha de resoldre un total de 52 deficiències tècniques. Des de l'Ajuntament asseguren que el nou projecte garantirà la protecció de la zona humida de ses Fontanelles, minimitzarà la superfície edificable i apostarà pel comerç de proximitat.
Ses Fontanelles, un cobejat objecte de desig
Els continus intents d'edificar en aquesta zona, un cobejat objecte de desig atesa la seva privilegiada ubicació davant de la Platja de Palma i la seva proximitat a l'aeroport, han donat peu al llarg de les últimes dècades a nombroses manifestacions i altres embats judicials. Amb la inauguració de l'aeroport de Son Sant Joan el 1959, el turisme de masses va irrompre a Ses Fontanelles i es va implantar definitivament en aquest espai, amb la consegüent edificació d'hotels i urbanitzacions, així com l'ampliació de carreteres, primer, i la posada en marxa de l'autopista, el 1986, per facilitar l'accés dels visitants. Una de les conseqüències dels canvis patits a Ses Fontanelles són les freqüents inundacions de la zona.
Entre altres fites, el 1972 es va decidir que Ses Fontanelles era el lloc propici per a la construcció d'un parc d'atraccions que van anomenar 'El carrusel de Mallorca', la posada en marxa del qual buscava explotar turísticament la zona i oferir una alternativa de lleure als propis mallorquins. El ciment començava a temptejar aquest caramel situat als afores de la capital balear. Amb tot, les instal·lacions van romandre obertes tan sols un any i un circuit de kàrting va substituir les atraccions, els tobogans i els trens infantils. Els dos projectes van acabar fracassant, però la zona va quedar pavimentada per a futures edificacions al mateix temps que l'aiguamoll, arran de l'abocament de runes i escombraries, patia les escomeses de l'abandó i la degradació.
Des de llavors, aquest espai ha continuat al punt de mira de polítics i empresaris, sobretot a finals dels anys noranta i els anys 2000, fins al punt que, el 2015, un activista del Grup d'Ornitologia Balear (GOB), Mariano Reaño, decidia irrompre a la junta d'accionistes d'Unibail a París amb l'objectiu de protestar contra el megacentre comercial Palma Springs que, un any abans, amb un pressupost de 235 milions d'euros, havia anunciat la promotora a ses Fontanelles. El mes d'agost passat, però, el Suprem tombava els plans del gegant europeu dels centres comercials en avalar la zonificació que l'anterior equip de govern d'esquerres del Consell de Mallorca va establir per ordenar el sector comercial a l'illa i promoure'n un desenvolupament equilibrat i sostenible.
Unibail va recórrer així sense èxit el Pla director sectorial d'equipaments comercials de Mallorca (PECMa) aprovat durant la legislatura passada. L'empresa recriminava que l'article 17 de la normativa, que regula en 40.000 m2 els límits de superfície comercial màxima per a cada establiment, no aplega les “condicions de no-discriminació, necessitat i proporcionalitat” per fixar aquestes mesures. Tot i això, la sentència de l'Alt Tribunal respon que, al contrari, el límit establert és “necessari i proporcionat” per al model territorial de l'illa, “centrat en la protecció del medi ambient, l'ordenació del territori i la protecció dels consumidors ” i que, afegeix, “ja demostra signes de saturació a la temporada de màxim índex de pressió humana”.
Unibail es dóna de cara amb el Suprem
La resolució assevera, en aquest sentit, que els equipaments comercials amb una superfície més gran de 13.000 m2 “ja tenen una influència territorial d'àmbit insular”, per la qual cosa recalca, respecte al límit de 40.000 m2, que no hi ha “cap circumstància que permeti apreciar que aquestes limitacions no fossin les més idònies i les menys lesives”. “L'article 17 del PECMa no vulnera la legalitat, en la mesura que preveu mesures proporcionals i motivades, no incideix en arbitrarietat i atén raons d'interès general”, determina el Suprem.
Es dóna la circumstància que l'Alt Tribunal va desestimar el mes d'abril passat una altra reclamació d'Unibail, que reclamava a l'Estat i a la Comunitat de Madrid ser indemnitzada amb més de 10 milions d'euros “pels danys causats per la gestió de la pandèmia de la COVID-19”, en relació amb l'estat d'alarma, les seves pròrrogues i les ordres de desescalada respecte al primer, i amb les mesures limitatives de l'exercici d'activitats econòmiques per part de la segona. En línia del que van manifestar l'Advocacia de l'Estat i la de Madrid, el Suprem va rebutjar les pretensions de l'empresa en al·legar que les mesures es van adoptar en unes circumstàncies de força major, com ho va ser la crisi sanitària del 2020.
El Tribunal Suprem va desestimar l'abril passat una altra reclamació d'Unibail, que reclamava a l'Estat ia la Comunitat de Madrid ser indemnitzada amb més de 10 milions d'euros "pels danys causats per la gestió de la pandèmia de la COVID-19". El TS va rebutjar les pretensions de l'empresa en al·legar que les mesures derivades de l'estat d'alarma es van adoptar en unes circumstàncies de força major, com ho va ser la crisi sanitària del 2020
Ara, l'empresa s'encarrega de matisar les deficiències d'un projecte urbanístic -ja sense centre comercial- que, tal com recull la memòria econòmica que acompanya la modificació del PRI, “integra en una mateixa proposta els interessos públics i privats, les arquitectures i els sòls, tant els que corresponen a l'administració pública com els que corresponen a la iniciativa privada, configurant un projecte intens i de qualitat que integri els valors paisatgístics del lloc on s'emplaça”. Segons la promotora, tots aquests usos “suposaran un revulsiu i una transformació social molt significativa”.
En concret, la mercantil vol interconnectar a la zona els sectors terciaris, el sènior housing, el comerç, l'habitatge lliure, el residencial socioassistencial i la restauració, entre altres, “amb una voluntat de definir un centre urbà de gran qualitat” per convertir Ses Fontanelles “en un lloc de referència del món urbà”. Unibail, amb què elDiario.es ha intentat posar-se en contacte sense rebre resposta, assegura que l'espai natural i l'urbà es “fusionaran” en un nou projecte que “té la pretensió de convertir-se en una referència en la construcció d'aquesta nova ciutat de Palma”.
La memòria incorporada al projecte estableix a més una comparativa de preus de mercat dels habitatges de la zona i que per les seves qualitats i característiques més s'assemblen als immobles que Unibail posaria a la venda: les xifres oscil·len entre els 425.000 i els 665.000 euros. D'acord amb la documentació consultada per aquest mitjà, només dos es troben per sota d'aquest llindar: una per 245.000 i una altra per 341.000 euros.
La lluita per preservar el darrer aiguamoll de Palma
Tot i les 'bones intencions' al·legades al projecte, la decisió no ha estat ben vista per les entitats ecologistes, que ja a finals dels noranta es van alçar contra les temptatives urbanitzadores a la zona i que van portar a la creació de la plataforma Salvem Ses Fontanelles, que, juntament amb el GOB, va iniciar una campanya per donar a conèixer els valors de ses Fontanelles i que va culminar amb la recollida de més de 16.000 signatures que en reclamaven la protecció. Una lluita que, tot i això, no va impedir la construcció, sobre una superfície de 42.000 metres quadrats, d'una mola que avui presideix una part de la zona, el Palma Aquarium, inaugurat el 2007 per la multinacional de parcs aquàtics Coral World International sota la pretensió de conservar les espècies marines i els seus hàbitats mitjançant la divulgació, l'educació i les accions de preservació.
També en aquesta època, la dels megalòmans projectes afavorits pel PP de Jaume Matas, que va buscar en la construcció de carreteres, autopistes i altres grans infraestructures -epicentre de posteriors casos de corrupció- la possibilitat de convertir Balears en les abanderades del creixement econòmic i turístic d'Espanya, una altra empresa va projectar llavors l'edificació d'un casino i un centre comercial i d'esbarjo a la zona amb una superfície de 99.014 m2 i un cost de 190 milions d'euros. Es tractava de la mercantil Aqua Mágica, participada al seu torn per Riofisa, fundada per dues de les fortunes més grans de la Rioja, els germans Mario i José María Losantos, i que el 2015 figurava a la llista de morosos d'Hisenda amb un deute de 31.997.777 euros. La mercantil va comptar amb això amb el suport de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), que aglutina les grans empreses del sector a l'illa.
Amb el mandat de Jaume Matas (2003-2007), una altra empresa va projectar l'edificació d'un casino i un centre comercial i d'oci a la zona amb una superfície de 99.014 m2 i un cost de 190 milions d'euros. Es tractava de la mercantil Aqua Mágica, participada al seu torn per Riofisa, que el 2015 figurava a la llista de morosos d'Hisenda amb un deute de 31.997.777 euros
El projecte, no obstant, va acabar donant-se de cara amb el canvi de legislatura, amb el socialista Francesc Antich enfilat a la presidència de l'Executiu autonòmic en què seria el segon mandat d'esquerres a Balears. Aqua Mágica va acabar dissolent-se, al mateix temps que Unibail presentava una nova proposta per construir un macrocentre comercial a la zona, cosa que es va veure afavorida el 2012, durant el mandat del popular José Ramón Bauzá i amb Carlos Delgado com a conseller de Turisme, per l'aprovació del Decret llei de mesures urgents per a la Platja de Palma i l'impuls de la urbanització de ses Fontanelles. La mesura, segons al·legava aleshores el Govern balear, buscava afavorir un “canvi de model turístic” que havia quedat “obsolet”, “incentivar i agilitzar la inversió privada” i impulsar l'activitat econòmica de la zona, cosa que va tornar a motivar, la mobilització dels grups ecologistes.
El 2015, amb les obres ja començades, el pacte d'esquerres de l'Ajuntament declarava la caducitat de la llicència atorgada a Unibail per a la construcció del centre comercial Palma Springs i, des de llavors, successives decisions administratives adoptades al voltant de la zona han acabat protagonitzant, enmig de successius impassos tècnics, jurídics i indemnitzatoris, una batalla als tribunals en contra i a favor del projecte que s'ha eternitzat fins al mes d'agost passat, quan, finalment, el Suprem va tirar per terra la construcció.
Al rescat de les empreses urbanístiques i les entitats financeres
Com apunten els investigadors Macià Blázquez, Antonio Alberto Artigues i Ismael Yrigoy al seu estudi Crisi i planificació territorial turística neoliberal a les Illes Balears, el cas de Ses Fontanelles “serveix d'exemple del rescat d'empreses de promoció urbanística i de les entitats financeres que operen amb la 'reconversió' urbà-turística com amb un actiu especulatiu més”. “Els poders públics han aprofitat la crisi per apuntalar els interessos del gran capital mitjançant estratègies diverses, com les injeccions públiques a la banca i certs concessionaris d'autopistes, o l'aprovació d'un planejament permissiu per als interessos turístics-immobiliaris”, asseveren.
Els poders públics han aprofitat la crisi per apuntalar els interessos del gran capital mitjançant estratègies diverses, com les injeccions públiques a la banca i certs concessionaris d'autopistes, o l'aprovació d'un planejament permissiu per als interessos turístics i immobiliaris
En aquesta mateixa línia, Iván Murray assevera en aquest article que “la història de Mallorca no es pot separar de l´especulació turístico-immobiliària i del matrimoni entre els poders polític i econòmic”. El geògraf, referent a l'estudi del turisme, aprofundeix com l'esclat de la bombolla immobiliària imposà “una política de xoc destinada a assegurar els interessos del capital financer”, amb les entitats financeres convertides en “les grans immobiliàries de l'Estat”, un context en què Ses Fontanelles s'erigeix com a “una clara mostra” d'aquests processos. “La propietat de l'empresa Parque Aqua Mágica SL està en mans de la immobiliària Colonial, la qual era propietat de La Caixa. En esclatar la crisi, Colonial havia acumulat un elevat deute amb bancs estrangers que finalment es van fer amb el control de la immobiliària”, comenta.
A partir d'aquí, considera que la urbanització de Ses Fontanelles és “l'altra cara de les retallades, que sacrifiquen béns comuns (territori, metges o mestres d'escola) per salvar actius tòxics”. “Estem parlant de grans poders que hi ha darrere d'aquest tipus de projectes, són zombis urbanístics darrere dels quals hi ha una conjunció de classes polítiques i estaments judicials, entre d'altres, que han fet tot el possible per reactivar-los, perquè també estan vinculats al deute de les mateixes entitats financeres que intenten mantenir-los fora de la categoria d'actius tòxics”, incideix Murray en declaracions a elDiario.es. “Als ulls d'una part de la població, Ses Fontanelles és un aiguamoll d'alt valor ecològic, però per al capital no és res més que un actiu tòxic. Els gestors neoliberals tenen com a missió assegurar els interessos del capital financer”, sentencia.
0