El Consell Valencià de Cultura critica la llei de ‘llibertat’ educativa: “Planteja una reducció clara de l’ensenyament en valencià”

El Consell Valencià de Cultura (CVC) ha elaborat, a petició del PSPV, un informe sobre la llei de ‘llibertat’ educativa impulsada pel Partit Popular i Vox, un document que la institució ha d’abordar en el ple que celebraran dimarts que ve 25 de juny. L’objectiu d’aquest document és aportar la valoració del CVC sobre aquesta proposició de llei que està en tramitació parlamentària i que suposa una modificació de l’actual sistema educatiu valencià, “fonamentalment en l’ensenyament de les dues llengües cooficials”.

En l’opinió d’aquest organisme, la proposició de llei, que ha provocat ja una vaga general de la comunitat educativa valenciana, “sembla una mica ampul·lós el títol de ‘Llibertat educativa’, tot i que realment es tracta, ni més ni menys, de l’elecció de la llengua d’ensenyament, la qual cosa ja d’inici pot generar confusió a les famílies valencianes”.

A més, el text “fa una defensa del castellà com a llengua oficial de l’Estat i, per tant, també de la Comunitat Valenciana”, sobre el que refereix l’informe del Consell Valencià de Cultura que és “una obvietat que no mereix menció, ja que no considerem que algú pense que el castellà estiga en risc de desaparéixer”, i afig, en canvi, que la norma “no esmenta la protecció necessària que mereix el valencià”, tal com estableix l’Estatut d’Autonomia: “En cap dels articles de la PL es refereixen a la ‘normalització lingüística’”.

El text legislatiu, descriu el CVC, “ignora” el paper estatutari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, a qui correspon “determinar la normativa oficial del valencià i vetlar per l’ús normal i normalitzat” de la llengua: “No hi ha cap precedent de cap govern anterior que no haja consultat expressament l’AVL”.

La proposició de llei “tampoc té en consideració la Llei d’ús i ensenyament del valencià”, que explica que va ser la quarta llei aprovada per les Corts Valencianes després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia i que actualment continua en vigor“.

El Consell Valencià de Cultura advoca per l’“estabilitat i el consens necessaris” en el sistema educatiu públic que “garantisca una educació de futur, sense ruptures ni sobresalts”. No obstant això, prossegueix, “és evident que continua havent-hi visions contraposades en matèria educativa que dificulten el consens polític”. Encara que, apunta, fins ara “sí que hi ha hagut un consens al voltant de les institucions estatutàries”.

“Confusió” sobre el concepte de llibertat dels pares

Pel que fa a la pretesa “llibertat dels pares”, considera que hi ha una “confusió” en la proposició de llei: “Els pares no són lliures de decidir si els fills estan escolaritzats o no, sinó que l’ensenyament és obligatori. Per tant, el sistema educatiu no és competència exclusiva dels pares, sinó del conjunt de la societat, per a garantir les millors habilitats i coneixements dels nostres joves”. A més, l’informe alerta que el procés participatiu de control i gestió que exerceixen els consells escolars “se suprimeix o s’obvia” en la llei; així com “tampoc sembla creïble la llibertat respecte de l’elecció de la llengua”, ja que els percentatges “estan clarament delimitats per la futura llei”.

La PL planteja, segons sosté el Consell Valencià de Cultura, “una reducció clara” de l’ensenyament en valencià en tot el territori, “amb un tractament asimètric de les dues llengües cooficials”: a les comarques castellanoparlants l’alumnat “veurà minvades les seues possibilitats d’aprenentatge”, ja que únicament es donarà en valencià l’assignatura d’aquesta llengua.

En definitiva, el CVC sosté que la llei del PP i Vox “afectarà la normalització i la promoció del valencià” i “tindrà conseqüències immediates”: “Si no hi ha valencià en l’educació obligatòria i l’alumnat no està preparat quan acabe els seus estudis, es replantejarà que siga innecessari que el funcionariat públic dispose del coneixement de les dues llengües cooficials”.

Subscriu les tesis de l’AVL

L’informe, que després d’aprovar-se s’enviarà a la Conselleria d’Educació, els grups parlamentaris i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, insisteix, tal com ja va fer el CVC el 2014, a sol·licitar a la Generalitat que done un “nou impuls global i sostingut al valencià, atorgant-li la protecció que la llei li reserva en l’ensenyament i en altres àmbits”.

Així mateix, insta el Consell que “reivindique el valencià com un valor positiu i desitjable per a tota la població, i que tinga per objectiu fer del valencià una llengua de prestigi i d’ús en tots els àmbits de comunicació, de relació i de cohesió de la societat”.

El Consell Valencià de Cultura recorda que Espanya és un país signant de la ‘Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals’, en què el valencià està inclòs com a tal: “Aquesta Carta Europea inclou una sèrie d’obligacions al voltant de la protecció i la promoció de les anomenades llengües minoritzades o minoritàries”. Per això, insten el Govern de Carlos Mazón que implemente mesures d’“incentivació positiva”.

El CVC considera l’Acadèmia Valenciana de la Llengua la institució estatutària encarregada de vigilar la normativitat del valencià, així com de vetlar per la seua normalització. Per tant, assumeixen “de manera íntegra” les observacions de l’AVL sobre la proposició de llei per la qual es regula la ‘llibertat’ educativa.

En aquest escrit de l’Acadèmia, expressava la seua “gran preocupació” per la situació d’“inferioritat en què quedarà el valencià en el cas que s’aprove aquesta proposició de llei, del contingut de la qual manifesta la seua discrepància”. Per aquest motiu, sol·licitava un “esforç” als responsables polítics i a tots els actors de l’àmbit educatiu perquè es propiciara un “espai de reflexió i diàleg”. I afegia: “També demanem a altres institucions valencianes que ajuden a fer possible la plena normalització del valencià a l’escola”.