La família Cotino, a través de la seua matriu Sedesa, va ingressar de la venda de les seues concessions en les ITV i el Pla Eòlic 85 milions d’euros. La Guàrdia Civil considera que 23 milions d’aqueixa pilota per vendre un negoci que gestionaven només des de feia uns pocs anys va acabar en mans de societats del clan d’Eduardo Zaplana, 10,5 milions; Juan Cotino, 11,3 milions, i José Luis Olivas, 580.000 euros. Dos expresidents de la Generalitat i un exdirector de la policia i exconseller.
Però aquestes vendes de concessions públiques amb beneficis abundants, que s’investiguen ara en el Cas Erial, no van ser les úniques que van garantir a la família Cotino uns ingressos més que considerables. El Grupo Sedesa dels Cotino va vendre el 12 de maig de 2011, en plena campanya electoral per les eleccions autonòmiques en què va tornar a arrasar un Francisco Camps amenaçat pels escàndols de corrupció, un 33% de Savia Gerocentros, la seua societat per a gestionar residències concertades amb la Generalitat i adjudicades pel PP.
El comprador d’aquesta part va ser l’empresari alacantí Enrique Ortiz, condemnat –igual que Vicente Cotino– per haver finançat il·legalment el PP valencià. Per aquesta operació, Sedesa es va embutxacar 9 milions d’euros i l’entitat que va finançar el pagament va ser Bancaixa, en aquell moment presidida per José Luis Olivas. Olivas i Cotino van ser condemnats l’any passat per falsedat i delicte contra la Hisenda Pública per un pagament de 580.000 euros que la Guàrdia Civil considera que va ser un “suborn” per l’adjudicació de les ITV i el Pla Eòlic.
És cridaner en quin moment de la vida societària de Sedesa es va dur a terme aquesta operació. El 21 de juny de 2010, la tecnològica Ezentis s’havia fet amb el Grupo Sedesa amb una ampliació de capital de 30 milions d’euros. Després d’aqueixa entrada, Vicente Cotino passava de ser majoritari en Sedesa a disposar encara del 5,24% de les accions en Ezentis.
El 12 de maig de 2011, es va produir la venda per nou milions de la divisió de residències amb Ortiz i Olivas com a protagonistes. Els mitjans de comunicació van explicar que era Ezentis la que efectuava aqueixa venda al Grupo Civia d’Ortiz, però Cotino encara mantenia un pes i unes influències prou importants per a dirigir l’operació.
Finalment, cinc mesos després d’aquest ingrés de 9 milions en Ezentis-Sedesa finançat per Bancaixa, Vicente Cotino va recuperar la totalitat del Grupo Sedesa sense cap reemborsament econòmic, sinó retornant el 5,24% de les accions que tenia en Ezentis després de la venda prèvia feta un any i cinc mesos abans. Una operació societària bastant estranya i, sobretot, amb una pilota pel mig.
El negoci de les residències ha sigut un dels més lucratius per a les empreses que van concertar amb el mal anomenat “model Cotino”, ja que va ser l’exconseller pres Rafael Blasco el que el va posar en marxa el 2001 sent conseller de Benestar Social. Aqueix any, Blasco va adjudicar a Sedesa i a altres constructores valencianes les concessions de nombroses residències –21 en el cas de Sedesa– a canvi de construir-les. Una vegada posades en marxa, l’Administració es va encarregar d’omplir-les –2.000 en total, encara que van augmentar– i de pagar un preu per plaça més alt que la mitjana, uns 1.800 euros per mes.
El contracte de concertació de places es va amarrar de tal manera que ni la patronal del sector Aerte ni tampoc els governs successius del PP d’Alberto Fabra i el Botànic d’esquerres han aconseguit rescindir-lo o canviar-ne les condicions. I això que el sector i l’esquerra en l’oposició van denunciar el “model Cotino” per beneficiar, entre altres, l’empresa de la família Cotino i Enrique Ortiz, dos finançadors confessos del PP.