Segona jornada del judici i segon poal d’aigua freda per al Partit Popular. A mesura que avancen les sessions i es van mostrant les estratègies de defensa, les confessions i les autoinculpacions, la trama Gürtel està passant de ser –com afirmava María Dolores de Cospedal– una xarxa corrupta muntada contra el PP a convertir-se en una gran xarxa de generació de diners negres construïda i dirigida pel PP.
El segon dia de la vista oral de la branca valenciana del cas Gürtel pot ser clau. Dues de les quatre potes necessàries per a orquestrar la trama de finançament il·legal del PP assenyalen els dirigents del partit que va dirigir Francisco Camps com els responsables de coordinar els empresaris –pagadors i generadors dels diners negres a canvi de contractes públics– i als fins ara capitostos de la trama, els que van organitzar i van costejar els actes electorals amb els diners il·lícits recaptats.
Només faltaria per conéixer-se qui són les persones del Govern de Camps que van influir per adjudicar obres a les empreses que pagaven els actes del PP a través d’Orange Market, l’empresa que presidia Francisco Correa, dirigia Pablo Crespo i el comercial de la qual a la Comunitat Valenciana era Álvaro Pérez “El Bigotes”.
El judici es calfa
La jornada de dimecres, on seran interrogats Crespo, Pérez i dues persones més vinculades a l’empresa, Cándido Herrero i Ramón Blanco Balín, podran donar més informació sobre aquesta incògnita –la de la caixa dels diners públics– que encara està per assenyalar. També per a apuntalar o no les greus acusacions de Correa sobre la cúpula del PP de Camps.
Després, segurament dijous, declararan els polítics valencians, que estan cada vegada més acorralats.
Ha començat malament la jornada de dimarts per als interessos del PP valencià. Els nou empresaris acusats han reconegut en la seua declaració que van fer donacions il·legals del PP a través del pagament d’actes electorals en les campanyes autonòmiques i municipals del 2007 i generals del 2008. Apunten en el seu escrit ratificat que, com que eren contractistes de la Generalitat Valenciana, no podien fer donacions, per la qual cosa van interposar Orange Market, que era qui els feia la factura per serveis que mai no els va fer. Tot això sabent que era fals.
Però ha hagut de ser “el cap de la Gürtel” el que definitivament haja afonat els polítics del PP i haja elevat a la cúspide de la trama el Partit Popular de Francisco Camps. Correa, que ja va confessar en un escrit abans de la vista oral, ha culpabilitzat els polítics del PP del finançament irregular i d’haver-los obligat a cometre els delictes.
“Pablo Crespo va venir molt enfadat a Madrid perquè l’obligaven a cobrar els actes del PP als empresaris. Ell venia de la política i sabia que això ens duria problemes”, ha explicat Correa. Qui va prendre la iniciativa? Ha suggerit la fiscal. A la qual cosa el capitost de la trama ara a la presó ha respost amb rotunditat: “El PP”.
El PP com a corruptor
I llavors ha iniciat la seua justificació. “Si no ho haguérem fet –facturar a les empreses valencianes– hauríem hagut de fer fallida i tancar. Ens devien mig milió d’euros”. “Ens ha passat com als empresaris, que estarien obligats a pagar-nos a nosaltres perquè no els baixara la faena en les seues circumscripcions respectives”, ha manifestat.
I ha aclarit la X. Correa ha declarat a preguntes de l’advocat de l’estat que Pablo Crespo li va contar que “va ser Ricardo Costa qui ens va dir que facturàrem als empresaris els actes del PP”.
Queden encara claus per destapar. Com ara qui donava els contractes a les empreses a canvi que pagaren els actes. O, almenys, a canvi de poder continuar contractant amb l’Administració. Però també falta conéixer quina serà la defensa de Ricardo Costa o si apunta més cap amunt. L’organigrama del PP ha salvat Francisco Camps de la crema, perquè el president del partit no té atribucions directes per a contractar. Tampoc pinta res el candidat en el maneig dels diners per a les eleccions. El, en un altre temps, poderós líder valencià només acudirà a aquest judici com a testimoni.
En una situació ben difícil queden Costa, Serra i Rambla, els ulls i les orelles del president.