Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Els ‘mentors’ de la salut mental juvenil: una xarxa de 450 agents per a acompanyar en el tractament altres joves amb trastorns mentals

El presidente de la Generalitat Valenciana junto a la vicepresidenta, la titular de Sanidad y el comisionado en Salud Mental durante una reunión del plan de acción.

Laura Martínez

0

Quasi un de cada tres joves a Espanya, dos milions de persones entre 15 i 29 anys, van presentar símptomes de trastorns mentals el 2018, segons la Confederació de Salut Mental. El 75% dels trastorns mentals greus es desenvolupen abans dels 25 anys d’edat i la meitat apareixen abans dels 15 anys, es detecten o no. L’estigma és un dels acompanyants de les persones amb problemes de salut mental, que queden marcades i aïllades de la resta de la societat, amb taxes d’ocupació inferiors a la mitjana, un factor de vulnerabilitat afegit. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la taxa d’activitat de les persones amb trastorns mentals diagnosticats és del 27,8% i la d’ocupació, del 16%.

En aquesta intersecció de factors d’exclusió treballa una de les branques del pla valencià de salut mental que projecta el Govern Valencià amb caràcter urgent. El Consell preveu una primera inversió de 13 milions d’euros a través dels serveis de formació públics –el Labora– per a crear una xarxa d’agents de salut, un programa d’ocupació i suport per a 450 joves amb problemes de salut mental.

La idea que va traslladar el comissionat de Presidència per a la Salut Mental, el catedràtic de psiquiatria Rafael Tabarés, és crear una xarxa en què “gent jove capacitada complemente els equips per a joves que comencen a tindre aquests problemes”, que suposen la majoria dels detectats pels serveis de salut. Una mena de pla d’acompanyament o mentoria entre joves en condicions similars, que exerceixen de suport mutu.

Les actuacions s’emmarquen en el Pla Ariadna, un dels projectes tractors dels fons de recuperació centrats en joventut, que preveu destinar 100 milions d’euros fins al 2027 en accions per reforçar la salut mental de xiquets, xiquetes, adolescents i joves. Juntament amb la dotació del pla per a millorar la salut mental infantil, adolescent i juvenil, que preveu una inversió de 70 milions, es preveu destinar 13 milions d’euros al programa d’ocupació d’agents de salut, així com 16,5 milions d’euros per a la creació d’escoles promotores de la salut, un projecte pilot en l’àmbit educatiu.

El Consell Valencià de la Joventut, que ha participat en la redacció del Pla Ariadna, reivindica polítiques transversals de salut mental que abasten l’atenció psicoterapèutica i les necessitats materials. “El benestar emocional es veu afectat per molts factors, com les condicions econòmiques i laborals, les relacions familiars i personals i l’accés a la cultura i l’oci. Cal apostar per una visió transversal de la salut mental per treballar-la des de tots els seus vessants”, va indicar la portaveu, Cristina Martínez, durant la presentació de la campanya Mentalment Gelades en el Dia Internacional de la Joventut.

Augment del malestar emocional

Les dades sobre l’impacte de la pandèmia encara són estimacions i els especialistes advoquen per esperar abans de dictar sentència, recordant que les seqüeles de les crisis poden tardar anys a aparéixer i que la situació emocional fluctua. Les primeres anotacions dels professionals indiquen un increment de les conductes suïcides en menors de 30 anys de fins a un 30% respecte de l’any anterior. En els primers informes dels organismes de joventut es reflecteix un augment de les sensacions de malestar, que no necessàriament deriven en trastorns.

En les primeres setmanes de confinament “el que es va poder constatar és que les persones que van declarar estar més atabalades del que és habitual es van duplicar (del 20% al 40%) i les que apuntaven que tenien més tensió es van multiplicar quasi per cinc (del 4% al 19%)”, segons l’Institut de la Joventut. Al marge del confinament estricte, una vegada avançades les fases de la desescalada, el malestar registrat es va fer general. El Consell de la Joventut de València assenyala que més de la meitat dels menors de 30 anys a la ciutat voldrien obtindre suport psicològic des del confinament i durant l’anomenada nova normalitat; una qüestió que la gran majoria no pot costejar-se.

Etiquetas
stats