Emergències va deixar tirats els ajuntaments en una reunió crítica i no els va informar del risc de riuada

La gestió de la catàstrofe de la DANA en les hores prèvies a la riuada pel desbordament del barranc del Poio presenta cada vegada més dubtes a mesura que van coneixent-se els detalls de tot el que va esdevindre en el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana el dimarts 29 d’octubre. Diversos ajuntaments han confirmat a elDiario.es que no van rebre cap avís d’Emergències de la Generalitat sobre la crescuda de la rambla, que a les 17.30 transportava el doble d’aigua que el riu Ebre, el més cabalós d’Espanya. A més, aquesta vesprada mateixa a les 18.30, el director general de l’Agència Valenciana de Seguretat i Respostes va convocar els municipis aigua avall de la presa de Forata a una reunió que finalment no es va produir. A les 18.45, la consellera de Justícia, Salomé Pradas, comunicava al president de la Generalitat, Carlos Mazón, que l’embassament del riu Magre estava a punt de desbordar-se. Aquesta informació mai va arribar als municipis de la Ribera Baixa, que podrien haver patit una veritable pantanada.

La gran pregunta és per què no es va avsar la població fins a les 20.12 hores, quan es va enviar un missatge d’alerta de Protecció Civil als telèfons mòbils en què es demanava als ciutadans que romangueren a casa i que s’allunyaren de rius i barrancs en un moment en què milers de ciutadans estaven ja atrapats en aparcaments, baixos, centres de treball o carreteres. Com ha informat aquest diari, una de les claus va ser l’escassa capacitat de reacció i de presa de decisions durant tota la gestió de la crisi. El Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) encarregat d’afrontar casos extrems d’emergències, es va convocar a les 17.00, tot i que l’Agència Estatal de Meteorologia havia elevat el nivell de risc per la DANA de taronja a roig dimarts a les 7.36.

A més, els serveis de mesurament de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer van proporcionar les dades del nivell dels llits dels rius. En conseqüència, davant la primera crescuda del barranc del Poio que es va produir al voltant de les 12.20, el Centre de Coordinació d’Emergències va emetre l’alerta hidrològica: “Es rep de la Confederació avís d’augment de cabal en la rambla del Poio, amb un registre de 264 metres cúbics per segon en l’aforament de Riba-roja de Túria. S’activa l’alerta hidrològica en els municipis riberencs”. El “consell a la població” que figura en aquest avís diu: “No us acosteu la ribera dels rius i els barrancs que puguen estar actius”.

Encara que posteriorment el nivell del cabal en el barranc del Poio va baixar des de les 13.20, en cap moment les Emergències de la Comunitat Valenciana van desactivar les alertes. Simplement, es donava informació sobre l’evolució del cabal.

La CHX, present en el Cecopi, va traslladar informació que a les 18.43 s’arribava a 1.686 metres cúbics per segon i a les 18.55 la força de l’aigua arrossega els sensors i els sistemes de mesurament. Aquesta rambla portava ja 2.282 metres cúbics per segon, per la qual cosa va experimentar una pujada de 2.000 metres cúbics per segon, a les sis de la vesprada, que és quatre vegades el cabal normal de l’Ebre.

De tota aquesta situació, els alcaldes de les localitats que voregen el barranc no van tindre pràcticament cap informació per part d’Emergències que els permetera reaccionar d’alguna manera per a protegir la població. Mentre els alcaldes d’Aldaia, Guillermo Luján, i Sedaví, José Cabanes, asseguren a elDiario.es que no van rebre cap mena d’avís d’Emergències durant tota la jornada del 29 d’octubre, l’alcaldessa de Catarroja, Lorena Silvent (PSPV), revela que només va rebre via correu electrònic i SMS l’alerta hidrològica de les 12.20 amb un missatge molt genèric: “La resta del dia no vam rebre cap mena de comunicació de la situació del barranc, encara que nosaltres ja vam establir controls i comunicacions amb Xiva per a veure la situació. A les 17.30 portava un metre d’aigua i a les 18.30 ja es desbordava. En mitja hora estava en el Camí Reial. Formalment, ningú del 112 ens va donar cap avís ni de metres cúbics ni de com estava la situació. En la legislatura passada, quan hi havia una alerta, Emergències ens convocava a reunions telemàtiques les poblacions afectades”.

L’alcaldessa de Paiporta, Maribel Albalat, si bé no ha pogut confirmar si va rebre la primera alerta hidrològica d’Emergències sobre la situació del barranc, sí que ha garantit que la resta de la jornada no va rebre cap mena d’informació.

Situació més cridanera va ser la que es va donar a Algemesí, localitat afectada en aquest cas per la crisi de l’embassament de Forata i la crescuda del riu Magre. L’Ajuntament assegura en les seues xarxes socials que “en cap moment ha rebut informació, actualització ni seguiment del cabal del riu ni de l’embassament de Forata, per aquest motiu no s’ha pogut informar la ciutadania de l’evolució d’aquests”. L’exalcaldessa, Marta Trenzano (PSPV), que ha volgut mostrar el seu suport a l’actual alcalde José Javier Sanchis (PP) en tot allò relacionat amb la gestió de la crisi, es va mostrar sorpresa dimarts de la telefonada que va rebre d’Emergències de la Generalitat el 30 d’octubre, un dia després del desastre: “Em van telefonar per a convocar-me a una reunió pensant que jo era l’alcaldessa, tot i que vaig deixar de ser-ho arran de les eleccions passades de maig del 2023”.

En declaracions a Televisió Espanyola, el primer edil Sanchis comentava que “no és qüestió de buscar responsables, això ha sigut una calamitat, la pluja no es pot controlar i que es desbordara el riu no es podia haver evitat, però ací ningú ens va avisar que s'anava a alliberar aigua del pantà de Forata i que anaven a incrementar els cabals, ningú ens va avisar”. Encara així, assegurava que l'Ajuntament va intentar alertar dies abans a la població que venien “pluges fortes” i que va rebre una trucada el dimarts 29 a migdia dient que estaven atents al riu, que s'anaven a reunir i que en acabar la tornarien a cridar: “És esta l'hora que estic esperant eixa crida i va anar de la delegació del Govern”. Les competències per a donar avisos d'este tipus, no obstant això, són d'Emergències de la Generalitat.

Aquest mode de conducta del Centre d’Emergències de la Generalitat contrasta amb el model del Govern del Botànic: “Davant qualsevol situació d’emergència, l’exsecretari autonòmic, José María Ángel, ens telefonava i ens convocava a reunions virtuals per a analitzar la situació i acordar mesures”, afirmen Trenzano i Silvent.

Este diari s'ha posat en contacte amb el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat per a conéixer quina informació concreta i per quins mitjans es va traslladar als municipis afectats, sense haver obtingut resposta.