Fernando Washington Belhot Fierro, advocat uruguaià, va ser un dels personatges clau en la presumpta trama corrupta liderada per l'exministre del PP Eduardo Zaplana. El seu despatx a Montevideo es va veure esquitxat en el 'cas Odebrecht', la major trama de corrupció a Amèrica Llatina. El seu nom va eixir a la superfície amb l'esclat del 'cas Lezo' i, especialment, amb la seua implicació en el 'cas Erial'. “Tota aquesta situació generada amb aquest procediment em va afectar reputacionalment i professionalment, l'activitat que realitzava estava basada en la confidencialitat fonamentalment i en l'absoluta tranquil·litat dels clients i arran del que va passar la majoria van preferir finalitzar la relació professional amb el nostre despatx”, va explicar durant la declaració per videoconferència en el judici mentre que Zaplana observava amb atenció la pantalla a la sala i gesticulava indignat per moments. “La premsa moltes vegades es manifesta en una manera que no és la més objectiva”, ha apuntat.
El testimoni es va presentar com un expert en assessoria fiscal internacional de clients 'offshore' i en inversions. Les seues activitats, segons va declarar, es dividien a mitges entre el paper de fiduciari i l'assessoria fiscal i en matèria d'inversions. Belhot, segons es desprèn de la instrucció del 'cas Erial', mantenia una autèntica 'rentadora internacional', amb una estructura societària que incloïa comptes a Andorra, Panamà o Suïssa i empreses pantalles. “Teníem dues mil i escaig societats”, va dir aquest dijous al judici.
Tenia una “nota privada” del seu “puny i lletra” guardada en un “cofre” i dirigida a la seua esposa aleshores amb les instruccions en cas de defunció sobre els tinglados que va muntar per als seus clients (el document “deia tal compte pertany a fulano de tal”, va precisar). “Per a l'hipotètic cas que a mi em passara alguna cosa i morira”, ha postil·lat. “Afortunadament”, va dir, no va ser el cas i Belhot va arribar viu a la declaració en el judici, una de les més perjudicials per a la defensa d'Eduardo Zaplana.
El despatx també comptava amb una “figura molt comuna a l'Uruguai”, la dels “directors rendits”, que exercia, entre altres, un cosí seu. Cadascun dels directors rendits tenien a càrrec seu unes “50 o 60 societats”, de les quals ni tan sols sabien a qui pertanyien en realitat. Simplement se'ls pagava un salari mensual perquè firmaren “setmanalment” certa “quantitat de documents”.
Eduardo Zaplana el va conèixer a Madrid el 2009. L'uruguaià va reconèixer que el va presentar Íñigo Herrera Martínez de Campos, empresari i exdiputat del PP al Congrés, amb què Belhot va mantenir una “relació més personal que professional”. L'exministre li va encarregar en un primer moment que es fera càrrec d'optimitzar els fons del seu amic de la infància i testaferro confés, Joaquín Barceló 'Pachano'. Tot i això, Fernando Belhot es va adonar que els diners amagats a Luxemburg i Andorra pertanyien en realitat a Zaplana, qui tenia un complet “poder de decisió”.
Eduardo Zaplana (a la dreta) i el blanquejador confés Fernando Belhot en una imatge captada per la Guàrdia Civil. UCO
“Sempre vaig pensar que eren fons no declarats a Espanya, segons em va manifestar el senyor Zaplana”, va declarar Belhot. El lletrat va oferir a l'exministre i exdirectiu de Telefónica condicions òptimes que l'Uruguai proporcionava per llei: la “confidencialitat” i “un dels secrets bancaris més forts del món”. Per la seua banda, Zaplana el va presentar a empresaris de l'Ibex 35 (va citar Acciona, Gas Natural o Telefónica) i a polítics espanyols.
Després de la intervenció de la Banca Privada d'Andorra (BPA), per blanqueig de capitals del crim organitzat, part de l'estructura opaca de Belhot va eixir a la llum. Zaplana li va recomanar un despatx d'advocats amb què, posteriorment, va tallar “relació”. L'exministre fins i tot s'hauria compromès a abonar les despeses jurídiques per “poder netejar” la seua “imatge”, segons ha declarat Belhot.
L'advocat uruguaià es va prestar finalment a col·laborar amb la Fiscalia Anticorrupció després que l'exministre del PP i la resta de presumptes membres de la trama foren detinguts el 2018. “Em vaig presentar voluntari a la UCO una sola vegada”, va dir en el judici. Fernando Belhot va acabar lliurant gairebé set milions d'euros de Zaplana a la justícia espanyola i va confessar els detalls de la trama en una declaració que va suposar un dels maldecaps més grans a la defensa d'Eduardo Zaplana. “No vaig denunciar mai ningú”, va afegir en el judici.
Belhot i el despatx d'Enrique Arnaldo, magistrat actual del TC
Fernando Belhot va confirmar en el judici que el seu bufet uruguaià va arribar a un acord amb el despatx espanyol Estudios Jurídicos y Procesales SL, del qual va ser soci Enrique Arnaldo, actual magistrat del Tribunal Constitucional a proposta del PP. Arnaldo va estar investigat en el 'cas Palma Arena' (la seua imputació es va arxivar per prescripció) i va participar en la Fundació FAES.
La defensa de Francisco Grau, assessor fiscal d'Eduardo Zaplana, va sol·licitar que el magistrat declarés com a testimoni. Tot i això, Arnaldo ha adduït que el dia de la citació no podia comparèixer per motius de treball, per la qual cosa el tribunal de la secció quarta de l'Audiència Provincial de València preveu modificar el calendari inicial de declaracions de testimonis.
Belhot va explicar que el seu despatx a l'Uruguai va arribar a acords amb diversos bufets a Espanya. “Contactàvem amb diferents despatxos, als quals els oferíem els nostres serveis de constitució de societats, fèiem una mena d'associació per la qual els clients que aportaven aquests despatxos, hi participàvem una comissió pel servei que els veníem”.
El lletrat de Grau li va preguntar, específicament, per la quantitat que va facturar al despatx d'Arnaldo. “No recorde quant facturem, eren molts els despatxos amb què teníem relació. Davant la prestació d'un servei a un client que ens presentava aquest despatx, al despatx li retrocedíem una comissió”, va relatar el blanquejador confés de Zaplana.
Belhot no va entrar a detallar els treballs amb el bufet i es va limitar a enumerar els seus serveis: “comissions per venda de societats” o “per assessorament a Llatinoamèrica”. La defensa de Grau va insistir al·ludint a la presència d'advocats “molt prestigiosos” en el bufet d'Enrique Arnaldo. “Actuava com a inversor o com a agent fiduciari?”, li va deixar anar al testimoni. Belhot va tornar a insistir: “Com a despatx constituíem societats, assessoràvem per a inversions a Llatinoamèrica, oferíem serveis d'activitat professional en general”.