Les marees blanques i els tribunals van frenar a Madrid la privatització de la sanitat pública. A Catalunya, els concerts amb empreses i fundacions privades per a gestionar es van consolidar en els anys 80 i a Andalusia el sistema sanitari està controlat al cent per cent per gestors públics. La Comunitat Valenciana va ser l’autonomia proveta per a implantar la gestió privada de zones sanitàries senceres, és a dir, no sols hospitals o serveis, sinó també l’assistència primària de fins a cinc comarcalitzacions del territori: Alzira, la Marina, Elx, Torrevella i Manises.
L’instrument que es va inventar el Consell d’Eduardo Zaplana per a aquesta comesa va ser Ribera Salud, una empresa privada propietat de les dues grans caixes valencianes (Bancaixa i la CAM), grans asseguradores i algunes constructores que, com Lubasa, estan investigades en el cas Gürtel.
Al capdavant de l’“invent” es va situar Alberto de Rosa, un expert en gestió sanitària amb pedigrí popular. Germà de l’exconseller de Justícia del Consell de Francisco Camps i vicepresident del Consell General del Poder Judicial d’elecció conservadora, Fernando de Rosa. Aquesta família valenciana va ser durant molts anys la propietària de la seu del PP de València.
Amb l’afonament de les dues caixes valencianes per la nefasta gestió dels seus directius, la propietat de Ribera Salud va passar al 50 % a les mans de Banc Sabadell i la multinacional nord-americana Centene. Els accionistes van decidir mantenir l’estructura directiva de la companyia que, en els últims anys, ha iniciat el procés d’internacionalització.
Però va arribar l’any 2015 i l’esquerra valenciana va recuperar la Generalitat després de vint anys. Els partits que sostenen el Govern valencià, PSPV i Compromís, i el seu suport parlamentari, Podem, portaven en els seus programes electorals la reversió de la privatització de la sanitat, l’anomenat model Alzira. L’àrdua tasca de canviar un sistema que va arrancar el 1999 va caure en mans de la socialista Carmen Montón, que va prendre la determinació de tornar a les mans públiques la gestió d’aquests hospitals i zones sanitàries.
La caixa dels trons la va obrir Carmen Montón quan va començar a “fer passar per l’adreçador” la concessionària sanitària perquè justificara millor el seu servei. Un control que havia estat més aïna lax durant els Consells del PP. Un escàndol de presumpte cobrament de comissions il·legals per part de Ribera Salud va tibar la corda entre l’Administració i l’empresa privada i la traca final la va encendre el president de la Generalitat, Ximo Puig, quan va anunciar que a l’abril del 2018 no renovaria la concessió de l’hospital d’Alzira, el vaixell almirall del model privatitzador.
Un fita a l’Estat espanyol i en molts països europeus, ja que és la primera vegada que es comença a revertir un procés privatitzador d’un sistema públic sanitari. De fet, la guerra entre Ribera Salud i la Conselleria de Sanitat va molt més enllà de ser una batalla autonòmica, sinó que s’ha convertit en un símbol de la recuperació de la gestió pública dels serveis fonamentals i un negoci, només a la Comunitat Valenciana, de més de 500 milions d’euros.
I la guerra està sent dura. Per a frenar aqueixa recuperació pública de la gestió sanitària, Ribera Salud està recorrent a grans bufets d’advocats i consultores per a defensar les seues tesis en els tribunals i els mitjans de comunicació. A més, entitats vinculades o que reben finançament de l’empresa que dirigeix De Rosa han començat una “guerra bruta” contra Sanitat i la consellera Carmen Montón.
Així, una “legió d’advocats”, frase encunyada per un directiu de Ribera Salud, treballa a colp de talonari per frenar el procés de reversió. Broseta Abogados ha estat contractat per a portar els contenciosos administratius que la Generalitat i l’empresa tenen per tota mena de desavinences en la gestió i en les liquidacions. Per la seua banda, el despatx Cuatrecasas s’ocupa de la part penal del cas, una investigació judicial oberta per una denúncia de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) de la policia nacional contra B2B –una filial de Ribera Salud– pel presumpte cobrament de comissions il·legals a proveïdors de la concessionària.
Per la seua banda, la consultora Román y Asociados s’ha fet càrrec de la comunicació de crisi, sobretot pel que fa a la investigació penal contra B2B. Dins de l’estratègia de desgast de la consellera Montón, Ribera Salud ha iniciat una ronda de conferències a la Comunitat Valenciana en què contracta exministres socialistes perquè expliquen les bondats de model de col·laboració pública i privada.
La visita que més va doldre va ser la de l’exministre de Treball amb José Luis Rodríguez Zapatero, Valeriano Gómez. I no li va eixir malament a Ribera Salud perquè Gómez, exsindicalista, va fer un discurs que hauria firmat el mateix De Rosa. “L’indefinit no fix –figura legal que adquiriran els treballadors quan es recupere la gestió pública– col·loca el treballador del departament de Salut de la Ribera en un limbe laboral”, va ser la conclusió de la conferència de Gómez. Una de les bases principals de la concessionària per a desgastar la Generalitat, la situació en què quedaran els seus milers de treballadors quan tornen a la gestió pública.
La campanya mediàtica contra la Conselleria de Sanitat tampoc és menor. Ribera Salud ha apadrinat la històrica revista “Salut i Força”, que es reparteix en els departaments sanitaris. Aquest mitjà de comunicació arremet constantment contra la gestió de Montón. A més, s’ha creat una associació anomenada “Sanitat sols una”, que finança campanyes en autobusos i conferències per a “salvar” l’hospital d’Alzira. Com si amb la reversió es tancara l’assistència mèdica. Aquesta entitat també ha muntat conferències per a defensar el model de gestió privada.
La televisió dels hospitals, segons alguns pacients, emet en bucle entrevistes sobre la bona gestió de l’empresa que dirigeix Alberto de Rosa. I associacions locals de lluita contra el càncer han carregat contra el Govern valencià escampant la faula que la tornada a la gestió pública portarà el caos i la reducció de serveis sanitaris.
Reconeguts periodistes valencians també s’han sumat al carro de la defensa de Ribera salut. És l’exemple de l’ex-RTVV, Vicent Climent, que ha escrit un llibre molt crític sobre la gestió de la consellera Carmen Montón.
Una guerra en què hi ha en joc un negoci ara de 500 milions, però que amb la reversió de les cinc àrees en els pròxims cinc anys pot suposar milers de milions per a les empreses privades que volen fer negoci amb la sanitat.