Les desigualtats socials i la segregació residencial són dos fenòmens que es donen la mà i es realimenten. En els entorns urbans contemporanis, la segregació no sols reflecteix les diferències socials, sinó que contribueix a agreujar-les; el lloc de residència i l’habitatge mateix tenen impacte en l’educació, les oportunitats laborals i la salut dels que l’habiten. El que el professor de geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona Oriol Nel·analitza en Efecto barrio (Tirant lo Blanch, 2021) sembla haver impactat en les dues vicepresidències del Govern valencià.
Els departaments que dirigeixen Mónica Oltra i Héctor Illueca, competents en Polítiques Inclusives i Habitatge, respectivament, han elaborat un projecte de llei que pretén incidir en aquestes dinàmiques de segregació. La llei de barris, que es va acordar tramitar per la via urgent en el Consell, organitza els barris des del punt de vista arquitectònic, urbanístic i social, fent un estudi de les necessitats de cada zona i incidint en les especialment degradades. La norma planteja un model d’ordenació urbana que tinga en compte les necessitats dels habitants de cada zona, la seua població pel que fa a quantitat i demografia, i protegisca els centres urbans com a elements identitaris.
El Consell pretén destinar prop d’un 1% del pressupost anual per a la regeneració dels barris més empobrits, ja que estima que, amb les deficiències actuals, necessitaria entre 250 i 300 milions d’euros en 12 exercicis per a corregir les diferències territorials. En la presentació de la norma, Oltra ha indicat que aborda l’envelliment del parc d’habitatge, permetrà agilitar la regeneració dels edificis tancats i combatrà la desigualtat social, perquè “la desigualtat econòmica té més a veure amb el districte postal que amb qualsevol altra variable i per això, des d’aquesta llei hem de redistribuir les oportunitats”. El text vol reforçar les polítiques de convivència, entenent com a tals fórmules per a l’habitatge assequible, serveis i espais segurs.
Per part seua, Illueca ha remarcat la importància d’incorporar la integració i l’equitat a les ciutats, cosa que implica “promoure un urbanisme pensat de manera global, coordinant estratègies socials, econòmiques i mediambientals, en el marc d’una autèntica governança en què la societat civil siga protagonista”. Així doncs, la norma es projecta com a eina jurídica per a coordinar les accions esmentades i revertir les dinàmiques de desigualtat, prioritzant-les en les estratègies urbanes.
El projecte legislatiu, que va eixir a exposició pública l’abril passat, advoca per garantir equipaments que cobrisquen els serveis bàsics, potenciar elements identitaris, rehabilitar teixits urbans existents, fomentar el comerç de proximitat i augmentar les infraestructures urbanes verdes, cap a un model de ciutat més amable i habitable. El text considera els barris antics i els elements arquitectònics un senyal d’identitat que protegir.
La llei té a més un altre vessant des del punt de vista de la participació i la qualitat democràtica: enfortir la vida associativa i les iniciatives cíviques en els barris afectats per “fomentar la seua implicació en els projectes de millora de les dotacions dels barris i de les condicions de vida de la ciutadania”.