“Pague per treballar”. Així resumeix Elena la seua situació, que exemplifica el que passa als investigadors valencians. Aquesta científica valenciana està ‘gaudint’ des del 21 de setembre passat d’una beca de tres mesos a Edimburg en una faena que, de moment, li costa diners de la butxaca.
Elena va sol·licitar al començament d’any una beca d’investigació per a formar-se en una nova tècnica amb CRISPR en el seu camp, la millora genètica vegetal. Al setembre, i sense tenir notícies de la resolució de la seua sol·licitud, va decidir anar-se’n a Escòcia i costejar ella mateixa les despeses (viatge, estada...): “En principi, la meua idea era estar un mes i tornar a Espanya, però una vegada allà vaig decidir quedar-me els tres mesos a pesar de no tenir cap notícia de la concessió de les ajudes”.
A mitjan novembre es va publicar la resolució definitiva de les sol·licituds, amb l’aprovació de la concessió de la beca sol·licitada per Elena, gairebé dos mesos després que iniciara la seua estada a Edimburg. El problema, no obstant això, es produeix a l’hora de cobrar l’import de l’ajuda sol·licitada, 5.000 euros. Després de preguntar a la Conselleria a finals de novembre sobre una previsió de quan podria fer-se efectiu l’import de l’ajuda, des del departament que dirigeix Vicent Marzà li van respondre que d’ací a “un parell de mesos”, ja que depenia de la Conselleria d’Hisenda.
Elena no va poder evitar publicar el seu malestar a través del seu compte de Twitter, qüestionant l’aposta de la Generalitat Valenciana per la investigació: “De veritat? Ni tan sols cobraré el 2017?”.
Uns dies abans, el 7 de novembre es va publicar la convocatòria de les beques per al 2018, quan encara no s’havien resolt les ajudes del 2017 (Elena acaba la seua estada a Escòcia el pròxim 21 de desembre). Llavors, des de la Conselleria es va arribar a anunciar que els abonaments corresponents al 2018 es faran abans del pròxim mes d’agost.
El d’Elena no és un cas aïllat. Són nombrosos els investigadors que estan en el mateix cas o en una situació semblant, i se n’han d’anar sense saber si se’ls concedeix la beca o no i avançant les despeses: “I abans has d’emplenar tota la documentació, contactar amb un investigador d’origen –amb qui t’has de comunicar unes quantes vegades per a explicar-li que ajornes la teua arribada per problemes administratius, amb la imatge que dónes–, buscar allotjament, deixar la teua faena ací organitzada, i això si no necessites visat, com passa per exemple amb els Estats Units”, explicava una altra afectada.
En altres casos, la Universitat de València o la Universitat Politècnica avança l’import de les ajudes amb la condició de tornar-lo quan es confirme la concessió de les ajudes: “Quin és el problema? En el moment en què ixen les resolucions, la universitat et reclama els diners que t’ha avançat, tal com s’ha pactat, però l’Administració tarda a pagar, per la qual cosa ets tu qui ha de fer front a aquests costos sense saber quan farà efectiu l’ingrés l’Administració”.
Com reconeix Elena, aquestes situacions “desincentiven el nostre treball i la recerca”, ja que obliguen els investigadors a fer una sèrie de sacrificis personals si volen continuar formant-se. No entenen que unes sol·licituds fetes al gener per a estades a l’estranger de 3 mesos o 6 no s’aproven fins mitjan novembre: “I quan es va publicar la resolució de la meua, encara n’hi havia algunes de pendents” –al setembre tan sols se n’havien resolt quatre d’un total de setze convocatòries.
Pla GenT
El president de la Generalitat, Ximo Puig, va presentar el mes de maig passat el pla GenT que, amb una inversió de 61 milions d’euros, pretenia frenar l’èxode de joves científics valencians que es veien obligats a anar-se’n a l’estranger per a poder desenvolupar les seues investigacions, així com intentar atraure algun dels 1.300 valencians que van emigrar entre els anys 2011 i 2015 per investigar o treballar en empreses, universitats o instituts especialitzats a l’estranger. No obstant això, de moment, la situació ha canviat poc pel que fa a la investigació.