Els inicis mai són fàcils en cap àmbit de la vida, molt menys en la investigació, en què tan poc s’ha invertit històricament a Espanya. Particularment en l’àmbit de la reproducció assistida, ha sigut una especialitat que ha tardat a entrar plenament en la cartera de serveis públics, potser per una falta de consciència de la dimensió del problema social que suposava.
Els professors José Remohí i Antonio Pellicer, fundadors de l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI) al març del 1990, sí que van saber detectar aquesta manca. Es pot dir que van ser uns visionaris, perquè a més la legislació espanyola permetia aplicar tècniques a què no es podia accedir en altres països europeus.
Tots dos, van fer l’especialitat d’Obstetrícia i Ginecologia en l’Hospital Clínic de València i van completar la seua formació més enfocada en la medicina reproductiva principalment als Estats Units, país del qual van importar el model que aplicarien en l’IVI per cobrir aquest dèficit assistencial que hi havia en la sanitat pública.
I així van començar en un local menut situat prop del carrer Guàrdia Civil (Benimaclet), que amb el pas dels anys i l’augment de la demanda de tractaments es va anar ampliant fins als 450 metres quadrats. Finalment, per falta d’espai, es van traslladar a la clínica actual de 3.500 metres quadrats situada en la plaça de la Policia Local, número 3 (Campanar).
Els dos primers anys d’activitat van ser els més durs. Remohí i Pellicer van fer una forta aposta per la investigació, de manera que tot el que es guanyava es reinvertia per tractar d’oferir sempre les tècniques més capdavanteres i innovadores, per la qual cosa van necessitar el suport econòmic familiar per a sustentar el projecte.
Però l’evolució va ser espectacular, tant pel que fa a pacients com en l’aplicació de tractaments pioners i, en conseqüència, en l’obertura de noves clíniques per tot Espanya.
El 1990, primer any de vida de l’IVI, es van practicar 400 tractaments, mentre que actualment només a València s’atén 4.500 pacients de mitjana a l’any. Un altre element fonamental en aquest sentit ha sigut la normalització per part de la societat d’aquests serveis, ja que al principi hi havia un cert tabú.
Quant a l’evolució de les tècniques, s’ha passat de xifres que estaven al voltant del 6% a poder assegurar l’embaràs amb donació d’òvuls fins al 96% de casos amb un màxim de tres cicles. Però hi ha hagut més avanços, com els relacionats amb els tractaments d’estimulació ovàrica per a extraure ovòcits en nombre suficient a poder fecundar. Abans, es tractava de procediments molts més agressius que les teràpies actuals, més suaus i personalitzades en funció de les característiques de la pacient.
A més, hi ha tècniques d’ultracongelació, com la vitrificació d’ovòcits, que permeten a les dones garantir-se una reserva de fertilitat i projectar la maternitat amb vista al futur o ser mare després dels tractaments antitumorals, una vertadera revolució social.
Una altra mostra d’aquesta revolució és que ja no sols es tracta parelles heterosexuals, com passava en els inicis. Cada vegada hi ha més dones sense parella que s’acosten a l’IVI per ser mares i també són més les dones del mateix sexe que s’acosten a tindre descendència.
En els últims anys s’ha detectat un augment de la demanda dels tractaments amb estudi genètic, de preservació de la fertilitat pel retard en l’edat de la maternitat i els tractaments amb òvuls donats pel mateix motiu.
El 2017, l’IVI era ja el grup de medicina reproductiva més gran d’Espanya i amb més presència d’Europa. Aquell any Remohí i Pellicer van vendre un 30% de les accions de l’empresa a la nord-americana Reproductive Medicine Associates of New Jersey (RMANJ), amb la qual cosa el grup, ara IVIRMA, va passar a convertir-se en el més gran a escala mundial.
En l’actualitat té 80 clíniques en 9 països del món (els Estats Units, Panamà, el Brasil, Xile, Portugal, Espanya, Itàlia, el Regne Unit i Dinamarca) que acullen pacients de 180 països del món i des del 1990 s’ha ajudat al naixement de 250.000 bebés.
En venda per 2.000 milions
Com va informar elDiario.es l’1 de febrer passat, Remohí i Pellicer han decidit posar a la venda la seua majoria accionarial amb la idea de donar un nou impuls a la companyia. De fet, una de les condicions que s’han posat per fer-la efectiva és que com a mínim es mantinga l’estructura actual. La plantilla actual del grup està al voltantr d’uns 2.500 empleats.
El procés estarà pilotat per les assessories Morgan Stanley i Arcano i es preveu que la transacció es tanque abans del pròxim estiu per una xifra que podria arribar a 2.000 milions d’euros, tenint en compte que a mitjan passat any Vitrolife va comprar la firma de reproducció assistida Igenomix, que factura 90 milions d’euros anuals, per 1.250 milions.
En aquest sentit, IVI-RMANJ factura de mitjana uns 300 milions d’euros a l’any i s’espera que tanque el 2021 amb un ebitda (benefici net) de 135 milions d’euros, cosa que dona una idea de fins on pot arribar la seua cotització.
Fins ara, una dotzena de fons internacionals s’haurien posat en contacte amb Morgan Stanley i Arcano per a fer una oferta de compra. Entre els interessats estarien Carlyle, CVC, KKR, PAI Partners, Bain Capital, Blackstone, Partners Group i Permira.