La campanya de les eleccions generals del pròxim 26 de juny distorsiona un tant el primer aniversari del canvi a la ciutat de València. L’alcalde Joan Ribó, de Compromís, que governa la ciutat des de fa un any gràcies a la suma dels nou regidors de la seua formació, cinc del PSPV-PSOE i tres de València en Comú, recorre els barris en petits actes organitzats per la coalició A la Valenciana, que formen Compromís, Podem i Esquerra Unida, però una de les convocatòries se n’ha eixit de l’estricte guió electoral.
Va ser a última hora de la vesprada del dilluns. L’alcalde i els altres vuit regidors de Compromís van comparéixer davant d’un auditori molt concorregut a la plaça del Mercat, en ple centre de la ciutat, a la vora l’edifici gòtic de la Llotja, precisament en una zona guanyada al trànsit pel nou equip municipal, que pretén fer de la conversió d’aqueix entorn per a l’ús dels vianants una de les seues grans actuacions. I van respondre a les preguntes dels assistents.
“València ha passat del mapa de la corrupció al de la transparència”, proclamà Ribó, el qual des que va arribar al càrrec ha marcat distàncies amb l’estil de la seua predecessora, la totpoderosa, en un altre temps, Rita Barberá, del PP. “Apostem per un urbanisme que millore la vida de la gent, no la butxaca dels especuladors”, va argumentar l’alcalde, que va reiterar les noves prioritats en la política de mobilitat: “el caminant, la bicicleta i el transport públic”.
Va parlar Ribó de temes més específics, com el destí de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port de València, construïda i sense ús fa anys després d’haver destruït una zona d’horta a la Punta, enmig d’escenes dramàtiques pel desallotjament dels veïns expropiats. La “reparació” als afectats i la pretensió d’un canvi d’usos és ara l’objectiu de qui en un altre temps va proclamar la voluntat de revertir la ZAL en horta. Governar obliga a certs exercicis de realisme que no deixen de generar desencant.
Les preguntes a què van donar respostes els regidors de Compromís, sobre educació, trànsit, els canvis en les línies de l’EMT o la candidatura de les Falles a la declaració com a patrimoni universal de la UNESCO, van evidenciar que les preocupacions concretes, inevitablement, s’imposen a posicions polítiques més genèriques, una cosa molt típica de la política municipal. Així i tot, es va parlar del tancament del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) del carrer de Sapadors, de la intenció que l’Església pague l’IBI pels seus immobles i d’altres temes. Ribó va recordar que el seu equip ha implantat les clàusules socials, per les quals les empreses que contracten amb l’Ajuntament han de complir uns certs criteris ètics.
“Hem aconseguit un superàvit de 21 milions d’euros amb rigor i invertint en benestar social”, proclamà l’alcalde, en to vindicatiu durant un acte que va servir per a confirmar, sobretot, el nou tarannà, un canvi d’estil significatiu en la forma en què el govern de la ciutat es relaciona amb els veïns i que contrasta amb l'aparatós triomfalisme imperant durant les dues dècades i mitja del PP en el poder. València ha canviat de mentalitat el primer any de l’era post-Barberá. A pesar d'això, Ribó explicava aquest dimarts als periodistes, en fer balanç: “Ho hem fet millor en un any que uns altres en més de vint”. Hi ha afegit que li queda molt per fer.